L'estany de Creussans és un llac d'alta muntanya situat a la parròquia d'Ordino, a l'extrem nord-occidental d'Andorra, a uns 2.441-2.442 metres d'altitud. Té una superfície aproximada d'1,28 hectàrees i es troba al sector de Creussans, dins l'entorn d'Ordino-Arcalís, molt a prop de la frontera entre Andorra i l'Estat francès.

L'estany és especialment notable des del punt de vista botànic perquè constitueix la localitat tipus dIsoetes creussensis, un isoet descrit científicament l'any 2010 a partir de poblacions estudiades en aquest indret.

Toponímia El genèric estany procedeix del llatí stagnum, amb el significat d'extensió o massa d'aigua, origen compartit amb altres formes romàniques com el francès étang.

La grafia oficial del topònim és Creussans.

L'origen de Creussans no és completament segur. S'ha relacionat amb formes preromanes associades a mots com carant, que haurien designat un salt d'aigua, un torrent abrupte, un barranc o un relleu escarpat. Al vessant occità de la frontera es conserva la forma Caraussans, present en diversos topònims de la vall de Soulcem.

Geografia L'Estany de Creussans se situa a l'alta muntanya ordinenca, a uns 330 metres de la frontera amb el departament francès de l'Arieja.

Es troba entre les altes conques del riu de Tristaina, al nord-est, i del riu de la Coma del Forat, al sud. Per sobre de l'estany s'aixeca la carena fronterera formada, entre altres relleus, pel pic de Creussans, el pic de Cabanyó i la Punta de Peiraguils. Entre el pic de Creussans i la Punta de Peiraguils s'obre el port de Creussans, que comunica amb la vall de Soulcem, al municipi francès d'Auzat.

L'estany ocupa una cubeta d'origen glacial i presenta una superfície aproximada d'1,28 hectàrees. Les seves dimensions són d'uns 150 metres de longitud per prop de 100 metres d'amplada.

Hidrografia L'emissari de l'estany és el riu de l'Estany de Creussans, que davalla cap al sud-est i conflueix amb el riu de la Coma del Forat. Aquest curs acaba integrant-se a la xarxa hidrogràfica de la Valira del Nord i, per tant, a la conca de l'Ebre.

Geologia L'Estany de Creussans se situa dins les denominades formacions metamòrfiques de Tristaina. El substrat està constituït principalment per micaesquists cambroordovicians, característics d'aquest sector del nord-oest d'Andorra.

La cubeta lacustre és d'origen glacial i forma part del conjunt de formes modelades durant les glaciacions quaternàries de l'alta vall d'Ordino.

Flora i interès botànic L'Estany de Creussans té un interès botànic excepcional per les comunitats d'isoets que viuen a les seves aigües. Durant els treballs de l'Inventari de les molleres de les valls d'Andorra, desenvolupat entre 2002 i 2006, els investigadors van observar-hi unes poblacions d'isoets especialment abundants i diverses, a diferència d'altres estanys propers.

L'estudi detallat d'aquestes poblacions conduí Jean-Jacques Lazare i Sergi Riba a descriure, l'any 2010, una nova espècie: Isoetes creussensis. L'holotip procedeix precisament de l'Estany de Creussans, on fou recol·lectat el 15 de setembre de 2009.

Els autors consideraren l'estany un lloc especialment adequat per estudiar les comunitats d'isoets dels llacs oligotròfics d'alta muntanya dels Pirineus. S'hi identificaren tres tàxons d'isoets, dels quals I. creussensis era el més abundant.

El Govern d'Andorra ha continuat monitorant la presència dIsoetes creussensis dins els programes de seguiment de les zones humides del país. Els informes ambientals confirmen la seva presència a l'Estany de Creussans i també en altres estanys pirinencs.

Els voltants de l'estany estan ocupats principalment per pastures alpines acidòfiles sobre substrat silícic, amb comunitats dominades per gramínies pròpies de l'alta muntanya pirinenca.

Jacint Verdaguer L'Estany de Creussans està vinculat al pas de Jacint Verdaguer per Andorra durant les seves excursions pirinenques. El poeta arribà al port de Creussans el 25 d'agost de 1883, durant el viatge que realitzà pels Pirineus abans de la redacció de Canigó.

Una placa situada al port de Creussans commemora el pas de l'escriptor per aquest indret. Actualment la Ruta Verdaguer segueix part del seu itinerari històric: des del sector superior de Creussans baixa pel port, passa per l'Estany de Creussans i continua cap a la vall d'Ordino fins a la Cortinada.

Excursionisme L'estany és fàcilment accessible des del sector d'Ordino Arcalís. A l'estiu, el telecadira de Creussans permet aproximar-se a la carena superior i facilita l'accés tant a l'estany com al port de Creussans i al Mirador Solar de Tristaina.

A peu, des de la Coma del Forat, l'estany es pot assolir per un camí d'alta muntanya que comparteix inicialment l'accés amb altres itineraris del sector de Tristaina. Des de l'estany es pot continuar fins al port de Creussans i recórrer la carena fronterera en direcció al pic de Creussans o la Punta de Peiraguils.

La Ruta Verdaguer constitueix també un dels principals itineraris excursionistes associats a l'estany. Andorra Turisme calcula unes cinc hores per completar l'itinerari descendent des de la part superior del telecadira de Creussans fins a la vall.

Vegeu també Pic de Creussans Coma del Forat Punta de Peiraguils Estanys de Tristaina Ordino-Arcalís

Referències

Categoria:Geografia d'Ordino Categoria:Llacs d'Andorra