El busseig professional fa referència a les activitats de busseig amb fins no recreatius. Els bussejadors professionals han de seguir una formació i un entrenament específic, ja que la seva activitat implica alt risc.
En aquest tipus de busseig, a diferència del recreatiu és habitual l'ús de barreges de gasos, escafandres o sistemes de respiració professionals (màscara facial, casc integral de busseig, etc.) i equips de suport com a embarcacions auxiliars, vaixells DP, i altres tècnics determinats pel treball a realitzar.
Categories professionals miniatura| Bussejador equipat amb casc de busseig Les principals categories de busseig professional són:
El busseig inshore, fonamentalment obres d'enginyeria civil, manteniment de preses, centrals tèrmiques, ponts, ports, salvament i rescat de vaixells i, en general, tota mena d'activitats subacàtiques realitzades en aigües costaneres. El busseig offshore és el que es desenvolupa a més de 12 milles de la costa, normalment lligat al sector del gas i el petroli.
Algunes de les activitats realitzades per bussejadors professionals són: Inspeccions de vaixells Inspeccions d'estructures subaquàtiques Activitats arqueològiques (preventives, investigació) a Patrimoni Cultural submergit Inspeccions de vaixells Obres hidràuliques Recollida d' algues. Filmació i informes NDT. Estudis i recollides de mostres. Enginyeria civil Reparacions en preses i pantans. Salvament de vaixells i embarcacions. Manteniment de piscifactories. Soldadura i tall subaquàtic. Revisions en plantes nuclears. Treballs en aigües contaminades. Voladures subaquàtiques. Rescat submarí, generalment militars: (Des de submergibles, cenots, cavernes submarines, pous profunds, rius o llacs)
Equips miniatura| Busseig professional amb subministrament d'aire des de la superfície miniatura| Busseig Professional soldadura subaquàtica Hi ha hagut alguns models d'"equips de bus" que eren autònoms i per tant no se'ls subministrava aire des de la superfície; per exemple, els equips de Rouquayrol - Denayrouze (alimentats per una reserva d'aire comprimit i fabricats a França el 1864) o els vestits espacials Dräger (recicladors alimentats amb oxigen i fabricats a Alemanya el 1912).Página dedicada a Drägerwerk a Divingheritage.com, un sitio web específico (en inglés).
Avui dia els bussejadors que treballen en el manteniment de ports (instal·lació i manteniment de cables submarins, boies de superfície, xarxes, contenció). Utilitzen escafandre autònom amb armilla estabilitzadora, que els permet pujar o baixar d'acord a diferents profunditats a les quals han de treballar (a poca profunditat, generalment menys de 10 metres). Mentre els bussos han de treballar només al llit marí a profunditats on el contingut d'oxigen a l'aire comprimit no arriba a ser tòxic, fins i tot per hiperòxia, encara que poden respirar l'aire de la superfície, i el límit queda fitat a una profunditat d'aproximadament 66 metres.Página dedicada a Denayrouze Rouquayrol , en el sitio web oficial del Museo de Buceo, ea Espalion
Més enllà d'aquesta profunditat, limitada pels perills de la hiperòxia de l'aire comprimit, el bussejador es pot submergir respirant barreges de gasos que redueixen el contingut d'oxigen, com Trimix o hydreliox. Si es controlen estrictament i es preparen amb antelació i prou cura les immersions amb barreges de gasos, permeten a bussos treballar a profunditats de prop de 200 o 300 metres, o fins i tot 500 metres, com els realitzats a la dècada de 1970 pel fundador de Comex. Els mitjans tècnics actuals desenvolupats per augmentar la seguretat del bus permeten fer treballs a aquests fons usant el sistema de saturació o bé utilitzant robots subaquàtics operats des de superfície, R. O. V. (Remote Operated Vehicle).
El bus comercial, civil o militar també pot bussejar a profunditats de prop de cent metres utilitzant una escafandra rígida, però aquest tipus d'equip està dissenyat per a treballs especials i cars de realitzar. L'escafandre rígid Newtsuit és un model canadenc que pot treballar fins a 300 metres de profunditat. Els seus derivats, comercialitzats sota la marca Hardsuit, poden funcionar fins a 600 metres.
Habilitats professionals En l'actualitat els bussejadors comercials són treballadors generalment polivalents, amb coneixements en soldadura, tall, explosius, fusteria, formigó, compost d'injecció, les eines pneumàtiques i hidràuliques, el funcionament de les càmeres hiperbàriques, vídeo i fotografia submarina, maniobra de vaixells, a part de la utilització i manteniment d'una àmplia varietat. Per realitzar descobriments importants com, per exemple, el de ciutats al fons del mar
Legislació per països En la legislació, la formació, les titulacions i especialitats difereixen substancialment entre països.
Titulacions de busseig professional a Espanya A Espanya, per a qualsevol treball remunerat realitzat sota l'aigua (fins i tot el científic) o en ambient hiperbàric ( tuneladores ) cal obtenir una titulació oficial de busseig professional. El certificat mèdic oficial s'ha de renovar cada any i el preu pot variar depenent del centre mèdic hiperbàric.https://www.boe.es/boe/dias/2012/08/15/pdfs/BOE-A-2012-10865.pdf
Especialitats Reconegudes per la legislació espanyola Tall i soldadura. Explosius submarins. Obres hidràuliques. Reparacions a flotació i salvament de vaixells. Instal·lacions i sistemes de busseig (especialitat per manejar càmeres i sistemes hiperbàrics, com a compressors, campanes, etc.). Operador de càmera hiperbàrica (conegut també per "camarista"). Maneja la càmera de descompressió per a descompressions i tractaments hiperbàrics.
França Segons la legislació vigent, per exercir a França o a les aigües franceses del bus comercial ha de tenir un títol expedit per l'INPP (Institut Nacional de Busseig Professional), Escola de Formació Professional sessió de busseig a Marsella.sitio web oficial del INPP
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Submarinisme