Heretic és un videojoc de trets en primera persona de fantasia fosca desenvolupat per Raven Software i publicat per id Software. Va ser distribuït per GT Interactive per a ordinadors DOS, Mac OS i RISC OS.
El joc utilitza una versió modificada del motor de Doom i va ser un dels primers jocs en primera persona a incorporar un inventari d'objectes utilitzables i la possibilitat de mirar amunt i avall. També va introduir diversos objectes de desmembrament o destrucció corporal quan un personatge mor per una força extrema o per calor intensa; anteriorment, en jocs com Doom, el personatge simplement queia a terra.
El joc també fa servir sons ambientals aleatoris, com rialles malignes, cadenes, campanes llunyanes i degoteig d'aigua, a més de la música de fons, per reforçar-ne l'atmosfera. La música va ser composta per Kevin Schilder. Una seqüela indirecta, Hexen: Beyond Heretic, es va publicar l'any següent, i Heretic II, del 1998, en continua directament la història. El 2025, Heretic va ser reeditat per Bethesda Softworks juntament amb Hexen en una recopilació titulada Heretic + Hexen, que inclou una nova expansió anomenada Faith Renewed.
Hi ha una traducció catalana no oficial del joc, a càrrec de Júlia Rossell Saldaña, disponible mitjançant la versió preliminar d'UZDoom.
Argument Tres germans coneguts com els Genets Serp —D'Sparil, Korax i Eidolon— han fet servir la seva poderosa màgia per posseir set reis de Parthoris, convertint-los en titelles sense voluntat i corrompent els seus exèrcits. Els elfs Sidhe resisteixen la màgia dels Genets Serp, i això fa que aquests els declarin heretges i els facin la guerra.
Els Sidhe es veuen obligats a prendre una mesura extrema per tallar el poder natural dels reis: els destrueixen a ells i els seus exèrcits, però a canvi debiliten el propi poder dels elfs i donen als Genets Serp l'oportunitat de matar els seus ancians. Mentre els Sidhe es retiren, un elf —que a Heretic II es revela que es diu Corvus— emprèn una missió de venjança contra el més feble dels tres Genets Serp, D'Sparil.
L'heroi viatja a través de la «Ciutat dels Condemnats», l'antiga capital en ruïnes dels Sidhe —el nom real de la qual, Silverspring, es revela a Heretic II—, passa pels territoris demoníacs de Hell's Maw i finalment arriba a la cúpula secreta de D'Sparil.
El jugador controla aquest protagonista èlfic i primer ha de lluitar contra hordes de morts vivents al lloc on els ancians van dur a terme el ritual. Al final d'aquesta zona hi ha la porta de Hell's Maw, protegida pels Iron Liches. Després de derrotar-los, l'heroi ha de segellar el portal per evitar noves infestacions, però, en entrar pel portal vigilat pels Maulotaurs, es troba dins la cúpula de D'Sparil. Després de matar D'Sparil, Corvus queda atrapat en un viatge perillós amb poques esperances de tornar a casa. Tot i això, finalment aconsegueix completar la seva missió, només per descobrir que Parthoris torna a estar sumida en el caos.
Jugabilitat La jugabilitat dHeretic deriva fortament de Doom, amb una estructura basada en nivells, un sistema d'armadura, interruptors que obren cambres amagades plenes d'enemics i un èmfasi en trobar les claus adequades per avançar. Raven hi va afegir diverses característiques que el diferenciaven de Doom, com entorns interactius —per exemple, corrents d'aigua que arrosseguen el personatge— i objectes d'inventari que el jugador pot recollir i utilitzar quan ho decideixi.
Aquests objectes inclouen des de pocions de salut fins al «morph ovum», que transforma els enemics en pollastres. El «Tome of Power» actua com una mena de mode de foc secundari per a certes armes, generant projectils molt més poderosos i, en alguns casos, alterant-ne completament l'aspecte i el comportament.Heretic també utilitza una versió millorada del motor de Doom, amb la possibilitat de mirar amunt i avall dins de certs límits, i també de volar. Tanmateix, la tècnica gràfica per mirar amunt i avall es basa en una distorsió proporcional dels píxels i no en un nou algorisme de renderització, cosa que deforma considerablement la imatge quan es mira en angles elevats.
Com Doom, Heretic inclou diversos codis de trucs que permeten al jugador esdevenir invulnerable, obtenir armes o matar instantàniament tots els monstres d'un nivell. Tot i això, el joc respon de manera burlesca als codis més coneguts de Doom. Si el jugador introdueix el truc d'obtenir totes les armes i claus de Doom, el joc mostra un missatge advertint contra les trampes i li pren totes les armes, deixant-lo només amb el bastó. Si introdueix el codi d'invulnerabilitat de Doom, el joc mostra el missatge «Trying to cheat, eh? Now you die!» i mata el personatge.
La versió shareware original dHeretic incloïa suport per a multijugador en línia mitjançant el servei DWANGO.
Desenvolupament Heretic va ser desenvolupat per Raven Software amb l'assistència d'id Software, que poc abans havia contribuït decisivament a popularitzar el gènere dels videojocs de trets en primera persona amb Wolfenstein 3D i Doom. Segons Brian Raffel, director del joc i aleshores vicepresident de Raven, id Software es va fixar en l'estudi arran de la publicació del seu primer joc, Black Crypt.
Id havia cedit a Raven una versió modificada del motor de Wolfenstein 3D per al seu següent projecte, ShadowCaster, i va quedar impressionada amb el resultat. John Romero va proposar per primera vegada Heretic a l'equip d'id cap al novembre del 1993 com un joc semblant a Doom però d'ambientació medieval, i Raven s'hi va incorporar poc després.
Raffel considerava que ell i els seus companys eren aficionats típics de Dungeons & Dragons i inicialment va plantejar el joc amb elements de rol, però id no volia que el projecte s'allunyés gaire del format de Doom. Segons Raffel, John Carmack els va donar una instrucció molt directa: fer-ho com Doom, però afegint-hi sabor de fantasia.
El desenvolupament va començar el març del 1994, amb Ben Gokey com a programador principal i un argument inicial escrit per Michael Raymond-Judy que id Software va acabar de polir. John Romero en va ser el productor executiu. Romero va visitar l'equip de Raven, els va portar diversos ordinadors NeXT basats en processadors Intel i els va ensenyar a utilitzar les eines i el motor d'id.
Les principals addicions al motor van ser el sistema d'inventari consumible, la possibilitat de mirar amunt i avall i de volar, els efectes d'aigua i vent sobre el moviment del personatge, i un sistema d'àudio millorat per a sons ambientals i localitzats. El programador assistent Chris Rhinehart va ser responsable d'afegir la mecànica de vol, que Raffel va descriure com un «accident feliç». Segons el director, Rhinehart va tenir la idea de moure la línia de l'horitzó amunt i avall; no era un càlcul real de vol, sinó un truc tècnic, però va donar al joc un sabor propi.
Romero va tornar a visitar l'estudi a finals del 1994 per a les fases finals de desenvolupament i per configurar el client de DWANGO que permetia el joc en línia. La il·lustració de portada va ser obra de Gerald Brom, que anteriorment havia treballat en material de Dungeons & Dragons i en la capsa de Doom II.
Llançament Shadow of the Serpent Riders La versió original dHeretic només estava disponible mitjançant registre shareware, és a dir, per comanda postal, i contenia tres episodis. La versió comercial, Heretic: Shadow of the Serpent Riders, va ser distribuïda per GT Interactive el 1996 i incloïa els tres episodis originals i dos episodis addicionals: «The Ossuary», que porta el jugador a les restes destrossades d'un món conquerit pels Genets Serp segles abans, i «The Stagnant Demesne», on el jugador entra al lloc de naixement de D'Sparil.
Aquesta versió va ser el primer llançament oficial d'Heretic a Europa. També es podia descarregar gratuïtament un pedaç des del web de Raven per actualitzar l'Heretic original amb el contingut de Shadow of the Serpent Riders.
A més dels dos episodis complets addicionals, Shadow of the Serpent Riders conté tres nivells més dins d'un tercer episodi addicional, no oficialment conegut com «Fate's Path», inaccessible sense codis de trucs. El primer d'aquests tres nivells es pot obrir introduint el codi «ENGAGE61». Els dos primers nivells són plenament jugables, però el tercer no té sortida i, per tant, el jugador no pot progressar més enllà.
Alliberament del codi font L'11 de gener de 1999, Raven Software va publicar el codi font del motor de joc utilitzat a Heretic sota una llicència que en permetia l'ús no comercial. El 4 de setembre de 2008, el codi es va tornar a publicar sota la llicència GNU GPL-2.0-only. Això va donar lloc a ports per a Linux, Amiga, Atari i altres sistemes operatius, així com a actualitzacions del motor per aprofitar l'acceleració 3D. També es va publicar la versió shareware d'un port per a Dreamcast.
Reedició i Faith Renewed El 7 d'agost de 2025, Bethesda Softworks va reeditar Heretic i Hexen en una recopilació titulada Heretic + Hexen, desenvolupada per id Software i Nightdive Studios en associació amb Activision i Raven Software per a Windows, Xbox One, Xbox Series X/S, PlayStation 4, PlayStation 5 i Nintendo Switch. La recopilació inclou una campanya nova, Faith Renewed, amb enemics, mapes i armes nous.
També s'hi va incloure una nova banda sonora remasteritzada titulada Tome of Power, arranjada per Andrew Hulshult. La recopilació es va posar a disposició de determinats subscriptors de PC Game Pass i Game Pass Ultimate.
Rebuda Heretic i Hexen havien distribuït conjuntament prop d'un milió de còpies a botigues l'agost del 1997. Individualment, Heretic va vendre més de 500.000 còpies.
PC Zone va considerar que les armes dHeretic no eren gaire satisfactòries estilísticament, que la possibilitat de mirar amunt i avall resultava poc útil, que el disseny de nivells estava mal concebut i era confús, i que la mecànica de vol no tenia gaire profunditat ni una sensació real de vol. Tot i reconèixer que el sistema d'inventari era genuïnament innovador, la revista va concloure que el joc no es diferenciava prou de Doom en comparació amb contemporanis com Descent o Star Wars: Dark Forces.Next Generation, en canvi, va ser molt més favorable i va afirmar que, si el lector només havia de comprar un joc d'acció en els mesos següents, Heretic era l'opció a triar.Maximum va remarcar que Heretic era un clon de Doom poc dissimulat, i que el fet d'haver-se publicat a Europa després de la seva seqüela i amb Quake a punt d'arribar el feia semblar una mica antiquat. Tot i això, la revista el va considerar una compra extremament polida i valuosa. En va destacar especialment els dos episodis addicionals de la versió comercial, que oferien un repte satisfactori fins i tot per als veterans dels jocs de trets en primera persona.
El 1996, Computer Gaming World va situar el fet de ser transformat en pollastre al tercer lloc de la seva llista de les quinze millors maneres de morir en videojocs d'ordinador.
Llegat Heretic va rebre tres seqüeles: Hexen: Beyond Heretic, Hexen II i Heretic II. Després que ZeniMax Media adquirís id Software el 2009, Activision conservava la propietat intel·lectual del joc mentre que Bethesda en tenia els drets de publicació; aquesta situació es va resoldre amb la reedició del 2025, després que totes dues empreses fossin adquirides per Microsoft Gaming.
El joc es va reeditar per a Windows a Steam el 3 d'agost de 2007. La sèrie també ha rebut homenatges en altres títols d'id Software. A Wolfenstein, del 2009, desenvolupat per Raven Software, els Tomes of Power d'''Heretic apareixen com a objectes col·leccionables. A Quake Champions, el personatge Galena porta una armadura amb la icona dels Genets Serp.
El 2014, Brian Raffel, cofundador de Raven, va expressar interès a fer una nova seqüela de la sèrie Heretic. Segons ell, preferiria que fos la mateixa Raven qui la desenvolupés, en lloc de llicenciar-la a un altre estudi.