La Política de Liechtenstein es vehicula mitjançant un principat governat sota una monarquia semiconstitucional. Té una forma de constitució mixta en la qual el poder polític és compartit pel monarca i un parlament escollit democràticament. Hi ha un sistema bipartidista (tot i que també hi ha dos partits minoritaris) i una forma de democràcia representativa en la qual el primer ministre i el govern són responsables davant el parlament. Tanmateix, el príncep de Liechtenstein és el cap d'Estat i exerceix poders polítics considerables.
El poder executiu és exercit pel Govern de Liechtenstein (govern), encapçalat pel primer ministre. El poder legislatiu recau tant en el govern com en el Landtag (Parlament). El sistema de partits està dominat pel conservador Partit Ciutadà Progressista (FBP) i el liberal-conservador Unió Patriòtica (VU). El poder judicial és independent de l'executiu i de la legislatura. El país va substituir el sufragi universal masculí pel sufragi universal (vegeu Sufragi femení a Liechtenstein) el 1984, després d'un referèndum nacional.
Constitució L'actual versió de la Constitució de Liechtenstein va ser adoptada el març de 2003, esmenant la constitució de 1921. La constitució de 1921 havia establert Liechtenstein com una monarquia constitucional encapçalada pel príncep regnant de la Casa Principera de Liechtenstein; s'havia establert un sistema parlamentari, tot i que el príncep regnant va retenir una autoritat política substancial.Liechtenstein prince wins powers BBC News Online, 16 March 2003. Retrieved 29 December 2006.
En un referèndum nacional el març de 2003, gairebé dos terços de l'electorat van votar a favor de la reforma constitucional proposada per Hans Adam II. Les propostes van ser criticades per molts, inclòs el Consell d'Europa, ja que ampliaven els poders de la monarquia (ampliant el poder de vet del monarca sobre les lleis, augmentant la seva autoritat executiva i permetent-li destituir el govern o qualsevol ministre a voluntat). El príncep va amenaçar que, si la constitució no s'aprovava, entre altres coses, convertiria algunes propietats principeres per a ús comercial i es traslladaria a Àustria."Liechtenstein Prince wins powers". BBC News. 16 March 2003. Retrieved 29 December 2006. La família principera i el príncep gaudeixen d'un enorme suport popular dins de la nació, i la resolució es va aprovar amb aproximadament el 64% a favor. Una proposta per revocar els poders de vet del príncep va ser rebutjada pel 76% dels votants en un referèndum el 2012.
Poder executiu
El títol de monarca de Liechtenstein és hereditari. Després de les eleccions legislatives, el cap de govern (), o primer ministre, és nomenat pel sobirà príncep de Liechtenstein amb el consentiment del Landtag i s'espera que compti amb la confiança tant del príncep com del Landtag. El cap de govern nomenat sol ser el líder del partit polític amb més escons al Landtag o d'una coalició de partits. Les esmenes a la constitució o les noves lleis han de ser adoptades pel Landtag, signades tant pel príncep com pel primer ministre, i publicades en el Butlletí Oficial del Principat.
Hans Adam II de Liechtenstein ha estat el cap d'Estat des de 1989. Els seus poders constitucionals inclouen el poder de vetar qualsevol legislació, exercit a la seva discreció, així com la dissolució del Landtag, que pot ser objecte de referèndum si es rebat. Representa l'Estat davant d'estats estrangers. Signa els tractats internacionals en persona o bé delega aquesta funció en un plenipotenciari. Alguns tractats de dret internacional només passen a ser vàlids quan han estat ratificats pel Landtag. Sobre la base dels noms proposats pel Landtag, el príncep nomina el govern, els jutges de districte i dels tribunals superiors, els jutges del Tribunal Suprem, i els presidents i els seus suplents del Tribunal Constitucional i del Tribunal Administratiu d'Apel·lació.Country profile: Liechtenstein - Leaders BBC News, 6 December 2006. Retrieved 29 December 2006. Les altres atribucions del príncep inclouen l'exercici del dret de mitigar i commutar les penes imposades amb força legal i l'abolició —és a dir, el sobreseïment— de les investigacions iniciades. Totes les sentències s'emeten en nom del príncep.
L'agost de 2004, el príncep Hans Adam II va traspassar la gestió diària del país al seu fill, el príncep Alois, tot i mantenir-se com a cap d'Estat oficial. Des d'abril de 2025, l'actual primera ministra és Brigitte Haas, de la VU.
Govern miniatura|Edifici del Govern a Vaduz miniatura|El govern de Brigitte Haas, en el càrrec des d'abril de 2025 El govern de Liechtenstein () és el gabinet nacional i l'òrgan executiu de Liechtenstein. El govern està presidit pel primer ministre i consta de quatre consellers de govern, tots els quals són també caps de ministeris governamentals específics. La seu del govern es troba a l'Edifici del Govern a Vaduz. Segons la constitució, un dels consellers del govern també és nomenat viceprimer ministre. Els membres del govern i els seus suplents són nomenats pel príncep després de ser escollits pel Landtag de Liechtenstein (parlament de Liechtenstein) i s'espera que comptin amb la confiança tant del príncep com del Landtag. El príncep pot nomenar un govern provisional que pot estar en el càrrec durant un màxim de quatre mesos sense el consentiment del Landtag. Els consellers no poden ser membres del Landtag al mateix temps, tot i que han de complir els requisits d'elegibilitat per a aquest càrrec. El partit governant sol ser el que té més escons al Landtag. Tradicionalment, els governs de Liechtenstein han estat dominats pel Partit Ciutadà Progressista (FBP) i la Unió Patriòtica (VU) en diversos governs de coalició, on el partit més gran ocupa el paper de primer ministre i té més consellers, mentre que el partit més petit ocupa el paper de viceprimer ministre i té menys consellers.
A més, els governs tenen dret a una representació igualitària amb consellers dels districtes electorals d'Unterland i Oberland respectivament. Si un conseller del govern perdés la confiança del príncep o del Landtag, la decisió sobre la pèrdua de l'autoritat del conseller per exercir les seves funcions es prendrà per acord mutu del príncep i del Landtag. Fins que no s'hagi nomenat un nou conseller, les funcions oficials del ministre seran exercides pel suplent del conseller.
Poder legislatiu miniatura|Landtag de Liechtenstein La participació del príncep en la legislació consisteix en el dret de prendre iniciatives en forma de projectes de llei del govern i en el dret de vetar les propostes parlamentàries. El príncep té el poder de promulgar decrets principers. Els decrets principeres d'emergència són possibles quan la seguretat i el benestar del país estan en joc. Tanmateix, es requereix la contrasignes del cap de govern. El príncep té el dret de convocar i suspendre el parlament i, per raons greus, de suspendre'l durant 3 mesos o de dissoldre'l.
El Landtag de Liechtenstein té 25 membres, escollits per a un mandat de quatre anys per representació proporcional en dues circumscripcions plurinominals. Fins al 1989, 15 membres representaven la població de les dues circumscripcions (sis per a la zona baixa i nou per a la zona alta). Des del 1989 la circumscripció baixa té dret a tenir 10 membres i la zona alta 15. La tasca principal del Landtag és debatre i adoptar resolucions sobre propostes constitucionals i esborranys de projectes de llei del govern. Té la tasca addicional de donar el seu assentiment als tractats internacionals importants; d'escollir els membres del govern, jutges i membres de les mecenatges de les institucions del Principat; fixar el pressupost anual i aprovar impostos i altres caràcters públics; i supervisar l'administració de l'Estat. El Landtag observa els seus drets i deures durant les sessions de tot el Landtag i mitjançant les comissions parlamentàries que elegeix. Tots els membres del Landtag exerceixen els seus mandats a més de les seves professions o ocupacions habituals. El President del Landtag i el seu suplent són escollits a la reunió d'obertura de l'any en curs. El president convoca les reunions individuals durant la sessió, les dirigeix i representa el Landtag externament.Principality of Liechtenstein website - Parliamentary elections accessed 11 January 2010 Durant el recés parlamentari —normalment de gener a febrer/març— un "comitè estatal" assumeix els deures del Parlament, i aquest comitè també s'ha d'escollir en cas de qualsevol suspensió o dissolució del Parlament. Un "comitè estatal" consta del president del Parlament i quatre membres més.Principality of Liechtenstein website - Parliamentary Organization accessed 11 January 2010 Els deures i procediments de treball del Parlament estan fixats a la constitució i en el reglament del Parlament.
A més, el poble de Liechtenstein té drets democràtics directes. Si ho sol·liciten almenys 1.000 ciutadans, es pot iniciar un referèndum sobre qualsevol llei. Els referèndums poden suspendre el parlament o canviar la constitució, però almenys 1.500 ciutadans han de votar de manera afirmativa, de manera que els referèndums per suspendre el parlament o canviar la constitució fracassen si tenen una participació baixa, fins i tot si es compleix el percentatge requerit de votants totals.
Partits polítics i eleccions Els partits polítics són a la pràctica políticament decisius i són les forces motores pel que fa a la composició del govern. Des de 1938 fins a 1997 Liechtenstein va tenir un estil de governs de coalició contínua entre l'FBP i la VU. Fins a les eleccions de febrer de 1993, l'FBP i la VU eren els únics partits al Landtag. La forma distintiva de govern de coalició de Liechtenstein va arribar a la seva fi l'abril de 1997, quan la VU va guanyar la majoria d'escons i l'FBP va posar fi al govern de coalició; això va continuar després de les eleccions de 2001, en què l'FBP va guanyar la majoria i, per tant, va governar com a govern en majoria. Quan l'FBP va perdre la majoria a les eleccions de 2005, els dos partits han tornat a estar en governs de coalició contínua des de llavors, formant-ne un de recent després de la pluralitat de deu escons de la VU a les eleccions de 2025.
El sistema polític de Liechtenstein es considera generalment un sistema bipartidista entre l'FBP i la VU. Encara que han existit diversos partits minoritaris a Liechtenstein, el primer a aconseguir representació amb èxit al Landtag va ser la Llista Lliure a les eleccions de febrer de 1993. Tanmateix, des de les eleccions de 2013, que van veure l'ascens de Els Independents (DU) i, per tant, per primera vegada quatre partits van aconseguir escons al Landtag, es considera que el país s'ha estat movent cap a un sistema multipartidista —aquesta tendència ha continuat a les eleccions de 2025, amb els Demòcrates per Liechtenstein guanyant sis escons al Landtag, la xifra més alta de qualsevol tercer partit en la història de Liechtenstein. Els partits minoritaris, com a partits de l'oposició, actuen com a control sobre el govern al Landtag i a les comissions parlamentàries. Tanmateix, la VU i l'FBP continuen mantenint una influència significativa a escala municipal.
Poder judicial La part principal del poder judicial de Liechtenstein està formada pel Tribunal Suprem (), el Tribunal Superior Principer d'Apel·lació (), i el Tribunal de Justícia Principer ().
En l'àmbit del dret administratiu, també hi ha el Tribunal Administratiu, i en l'àmbit del dret constitucional hi ha el Tribunal d'Estat.
Divisions administratives Liechtenstein està dividit en onze municipis (); Balzers, Eschen, Gamprin, Mauren, Planken, Ruggell, Schaan, Schellenberg, Triesen, Triesenberg, i Vaduz.
Municipis Els municipis de Liechtenstein tenen dret sota la constitució a separar-se de la unió per votació majoritària.