fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del . Va fer importants contribucions a diversos camps de la ciència i tecnologia, incloent matemàtiques (fonaments de matemàtiques, anàlisi funcional, teoria ergòdica, geometria, topologia, anàlisi numèrica), física (mecànica quàntica, hidrodinàmica, i dinàmica fluida), economia (teoria de jocs), informàtica (arquitectura de Von Neumann, programació lineal, màquines autoreplicatives, informàtica estocàstica), i estadística.Glimm, p. vii Va ser un pioner de l'aplicació de teoria d'operadors a la mecànica quàntica, en el desenvolupament de l'anàlisi funcional, i va ser un dels membres principals del Projecte de Manhattan i de l'Institut per Estudi Avançat en Princeton, així com una figura clau en el desenvolupament de la teoria de jocs i els conceptes d'autòmat cel·lular, el constructor universal, i l'ordinador digital.
L'anàlisi matemàtica de Von Neumann d'estructures autoreplicatives va precedir la descoberta de l'estructura de l'ADN. En una reconeixement a la seva trajectòria professional que l'hi va fer l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, va declarar «La part de la meva feina que considero més essencial és en el camp de la mecànica quàntica, la qual vaig desenvolupar a Göttingen el 1926, i subsegüentment a Berlin entre 1927–1929. També, la meva feina en diverses formes de teoria d'operador, Berlin 1930 i Princeton 1935–1939; en el camp del teorema ergòdic, Princeton, 1931–1932». Juntament amb el físic teòric jueu estatunidenc nascut hongarès Edward Teller i el matemàtic jueu polonès Stanisław Ulam, von Neumann va aconseguir fer passos claus en el camp de la física nuclear implicada en les reaccions termonuclears i la bomba d'hidrogen.
Von Neumann va escriure i publicar 150 articles en la seva vida; 60 dels quals en camp de les matemàtiques pures, 20 en el camp de la física, i 60 en el camp de les matemàtiques aplicades. El seu darrer treball va ser un manuscrit inacabat escrit mentre estava a l'hospital i més tard publicat en la forma de llibre amb el títol de L'Ordinador i el Cervell. Aquest darrer treball dona una idea de la direcció dels seus interessos al temps de la seva mort.
Biografia Margittai Neumann János Lajos més conegut com John Von Neumann, va néixer a Budapest, ciutat que a n'aquells moments pertanyia a l'Imperi Austrohongarès, de pares jueus rics seguidors del moviment Haskalà.Doran, p. 1Myhrvold, Nathan (March 21, 1999) "John von Neumann". Blair, p. 104 Va ser el germà major de tres germans. El seu pare, Neumann Miksa (Max Neumann) era un banquer, doctor en dret. El pare, originari de Pécs, va anar a viure a Budapest a finals dels 1880. El pare d'en Miksa (Mihály nascut el 1839) i avi (Márton) eren ambdós nascuts a Ond (avui dia part de la ciutat de Szerencs), comtat de Zemplén a Hongria del nord. La mare de John era Kann Margit (Margaret Kann) (1881–1936).MacRae, p. 37–38
Els avis materns eren Jakab Kann II (Plaga (actualment Budapest) 1845–1928) i Katalin Meisels (Munkács, Rutetia dels Carpats. 1854–1914). El 1913, el seu pare va ser elevat a la noblesa pel seu servei a l'Imperi austrohongarès per l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Degut a aquest fet es va concedir a la família Neumann la denominació hereditaria Margittai, que significa originari de Marghita. Així doncs, en Neumann János es va convertir en Margittai Neumann János (John Neumann de Marghita), el qual va canviar més tard per la forma alemanya de Johann von Neumann.
Va ser un nen prodigi i des de jove va mostrar geni i bona memòria, en les àrees de llengua, memorització, i matemàtiques, duent a terme operacions matemàtiques complicades o podent fins i tot memoritzar pàgines completes de la guia telefònica. Quan tenia 6 anys, podia dividir dos nombres de 8 dígits de cap.Poundstone Amb tan sols 8 anys, ja estava familiaritzat amb el càlcul infinitesimal i integral. John va iniciar els seus estudis el 1911 a l'institut luterà Fasori Evangelikus Gimnázium de Budapest, dirigit pel mestre i matemàtic Lászlo Rátz que li va fer lliçons privades. Tot i que el seu pare va insistir que assistís al nivell de grau apropiat a la seva edat, va contractar tutors privats per donar-li instrucció avançada en les àrees en què havia mostrat aptituds. Als 15 anys, va començar a estudiar càlcul avançat amb el famós matemàtic analista Gábor Szegő. En la seva primera trobada, Szegő es va quedar tant impressionat amb el talent matemàtic del noi que va esclatar en llàgrimes.Glimm, p. 5
Szegő visitava la casa familiar dels von Neumann dues vegades a la setmana per fer-hi de tutor del nen prodigi. Alguns apunts fets als papers de son pare sobre les solucions instantànies de von Neumann als problemes de càlcul plantejats per Szegő es poden observar a l'arxiu von Neumann de Budapest.MacRae, p. 70 A l'edat de 19, von Neumann ja havia publicat dos articles matemàtics importants, el segon del qual va donar la definició moderna de nombres ordinals, que va substituir la definició de Georg Cantor.Nasar, Sylvia (2001) A Beautiful Mind.
Sense assistir gaire a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a la Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, es va graduar en Enginyeria química a Zúric. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per la comunitat de matemàtics. El 1933 amb Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Hermann Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques de l'institut per a l'Estudis Avançats de Princenton (EUA) on va treballar la resta de la seva vida.
Va rebre el seu doctorat en matemàtiques (amb especialitat en química i física experimental) per la Universitat Pázmány Péter de Budapest als 22 anys. Va aconseguir el títol d'enginyeria química simultàniament a l'ETH Zürich a Suïssa a petició del seu pare, que va voler que el seu fill es tragués un títol de caràcter més aplicat i amb més possibilitats econòmiques que no pas les matemàtiques.
L'any 1944, juntament amb Oskar Morgenstern va publicar "Teoria de jocs i comportaments econòmics", que va revolucionar l'àrea de l'economia, introduint nous mètodes matemàtics per a l'anàlisi de problemes econòmics. Fou un dels iniciadors de les ciències de la computació, i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memòria. Durant la Segona Guerra Mundial fou conseller de les Forces Armades dels Estats Units, va formar part del Projecte Manhattan i va contribuir a la fabricació de la bomba d'hidrogen.
L'any 1955, von Neumann va ser diagnosticat amb càncer o bé d'os o bé pancreàtic.While there is a general agreement that the initially discovered bone tumour was a secondary growth, sources differ as to the location of the primary cancer. Von Neumann va morir un any i mig després del diagnòstic de càncer, al Centre Mèdic de l'Exèrcit Walter Reed a Washington DC sota seguretat militar perquè no pogués revelar secrets militars mentre estava fortament medicat. Va ser enterrat al Cementiri de Princeton a Princeton, Nova Jersey.John von Neumann at Find a Grave
Von Neumann va ser part d'una generació d'intel·lectuals nascuts a Budapest amb assoliments cèlebres: va néixer a Budapest al voltant del mateix temps que Theodore von Kármán (1881), George de Hevesy (1885), Leó Szilárd (1898), Eugene Paul Wigner (1902), Edward Teller (1908), i Paul Erdős (1913).Doran, p. 2
Carrera professional i habilitats Inici Entre els anys 1928 i 1932, va exercir de Privatdozent a la Universitat de Berlín.Hashagen, p. 265, shows that the habilitation was completed on December 13, 1927. A finals del 1927, von Neumann ja havia publicat dotze articles importants en matemàtiques, i a finals del 1929, trenta-dos articles, a raó de gairebé un article important per mes.MacRae, p. 145 Les famoses capacitats de velocitat, memorització massiva i record de Von Neumann li van permetre recitar amb facilitat volums d'informació, i fins i tot directoris sencers.Blair, p. 89–104.
El 1930, von Neumann va ser convidat a la Universitat de Princeton, Nova Jersey.El 1933 l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton l'hi va oferir un plaça la facultat després que els plans de l'institut per contractar Hermann Weyl no reeixissin. John va treballar com a professor de matemàtiques a l'institut fins a la seva mort. La seva mare i els seus germans van seguir John als Estats Units, el seu pare, Max Neumann, havia mort l'any 1929. Es va anglicitzar el seu nom a John, mantenint el cognom aristocràtic alemany de von Neumann. El 1937, von Neumann es va convertir en ciutadà dels Estats Units i immediatament va intentar allistar-se a la reserva de l'exèrcit però va ser refusat a causa de la seva edat.John von Neumann, Norman Macrae, Random House, 1992 El 1938, li va ser atorgat el Premi Commemoratiu Bôcher per la seva feina en l'anàlisi matemàtica.
Teoria de conjunts L'axiomatització de les matemàtiques, en el model dels elements d'Euclides, va assolir nous nivells de rigor i amplitud a finals del , sobretot en el camp de l'aritmètica, gràcies a l'esquema de l'axioma de Richard Dedekind i Charles Sanders Peirce, i en el camp de la geometria, gràcies a David Hilbert. A principis del , els esforços per assentar les matemàtiques en una teoria informal de conjunts va patir un revés a causa de la paradoxa de Russell (en el conjunt de tots els conjunts que no pertanyen a si mateixos).
El problema d'una axiomatització adequada de la teoria de conjunts va ser resolt implícitament uns vint anys després per Ernst Zermelo i Abraham Fraenkel. La teoria de conjunts Zermelo–Fraenkel proporciona una sèrie de principis que van permetre la construcció dels conjunts utilitzats en la pràctica quotidiana de les matemàtiques. Però aquests no exclouen explícitament la possibilitat de l'existència d'un conjunt que pertany a si mateix. En la seva tesi doctoral de 1925, von Neumann va demostrar dues tècniques per excloure tals conjunts-l'axioma de la fundació i la noció de classe. miniatura|Extracte dels calendaris universitaris de la Universitat Humboldt de Berlín pel 1928 i 1928-1929 on s'anuncien conferències impartides per von Neumann versades sobre teoria axiomàtica de conjunts i lògiques, problemes en mecànica quàntica i funcions matemàtiques especials. Els seus col·legues més notables que també apareixen en l'extracte són Georg Feigl, Issai Schur, Erhard Schmidt, Leó Szilárd, Heinz Hopf, Adolf Hammerstein i Ludwig Bieberbach. L'axioma de la fundació va establir que cada conjunt pot ser construït de baix a dalt en una successió ordenada de passos a través dels principis de Zermelo i Fraenkel, de tal manera que si un conjunt pertany a un altre, llavors el primer ha de venir necessàriament abans de la segon en la successió, per tant, excloure la possibilitat d'un conjunt que pertany a si mateix. Per demostrar que l'addició d'aquest nou axioma als altres no van produir contradiccions, von Neumann va introduir un mètode de demostració, anomenat el mètode de models interns, que més tard es va convertir en un instrument essencial en la teoria de conjunts.
La segona aproximació al problema va prendre com a base la noció de classe, i defineix un conjunt com una classe que pertany a altres classes, mentre que una classe adequada es defineix com una classe que no pertany a altres classes. Amb l'enfocament de Zermelo-Fraenkel, els axiomes impedeixen la construcció d'un conjunt de tots els conjunts que no pertanyen a si mateixos. Per contra, sota l'enfocament de von Neumann, la classe de tots els conjunts que no pertanyen a si mateixos es pot construir, però és una classe adequada i no un conjunt.