miniatura|250x250px| El mapa de 1511 proporciona el registre més antic de les Bermudes i és el primer mapa imprès dedicat específicament a Amèrica. El mapa de Pere Màrtir d'Anghiera, és un mapa espanyol gravat en fusta realitzat el 1511 o 1514 i inclòs en la majoria o algunes còpies de l'edició de 1511 de D'Orbe Novo Decades ( Dècades del Nou Món ) de Pedro Màrtir d'Anghiera . El mapa representa les costes i els sondejos del Carib insular i continental tal com els entenien les autoritats ibèriques a principis de la dècada de 1510. Es considera el primer mapa imprès del Carib i possiblement el primer que se centra específicament al Nou Món .
Història Els detalls de la procedència del mapa encara no són clars, encara que s'han proposat algunes teories sobre això. Tradicionalment s'ha datat el 1511 i atribuït a Pere Màrtir d' Angleria, d' acord amb la procedència de la primera edició de Dècades del Nou Món .Se cree que la primera Década de Mártir, que abarca los descubrimientos de los años 1490 y 1500, fue escrita en 1493–1494, 1500–1501<!- -cartas a Aragón-->, y 1510, y publicadas en abril de 1511 1513 a finales de 1515, publicadas en noviembre de 1516 Las Décadas restantes fueron escritas de forma intermitente desde finales de 1517 hasta finales de 1524, y antologizadas póstumamente con las décadas anteriores en 1530 como las Décadas completas . No obstant això, recentment, l'acadèmic afiliat a la Universitat de Valladolid, Jesús Varela Marcos, ha proposat que el mapa va ser creat conjuntament per Màrtir i Juan Rodríguez de Fonseca el 1514, i es va incloure a posteriori en còpies de l'edició de 1511 del primer de Dècades . Varela Marcos sosté que la notòria distorsió del mapa és de naturalesa política i proposa Fonseca com el candidat més probable per a aquesta influència. A més, argumenten, (i) el mapa representa descobriments posteriors a 1511, (ii) alguns exemplars de les Dècades de 1511 no tenen mapa, i (iii) almenys alguns exemplars amb el mapa ho han inserit en una data posterior. La procedència de Varela Marcos ha estat acceptada en part, però no pas tota, la literatura recent.
Curiosament, Varela Marcos afirma que el següent passatge de les Dècades, que descriu una sessió d'elaboració de mapes entre Màrtir i Fonseca, de hecho descriu una sessió del 4 de desembre de 1514 en què es va compondre el mateix mapa de Pere Màrtir.
Contingut El mapa dóna compte dels perills marítims, com a bancs i esculls, i descriu a més les costes insulars i continentals conegudes, enumerant alguns noms de llocs a prop seu, però no té elements cartogràfics elementals, com línies de longitud i latitud, i està notablement distorsionat. [ 6 ] La distorsió es produeix particularment al llarg de l'eix i . Per exemple, Gibraltar, Bermuda i l'Illa de Beimeni es representen aproximadament a la mateixa latitud, tot i que en realitat estan a 37°, 32° i 25º (assumint que Florida és beimeni) al nord, respectivament. De manera similar, les Illes Canàries, L'Espanyola i Puerto Rico es representen aproximadament en el mateix paral·lel, malgrat estar a 28º, 18º i 17º nord, respectivament.
Topònims +Topònims en el mapa de Pere Màrtir TopònimSumaLlocNotabaya d’ lagartos– Península de Yucatán o HonduresArrecife Alacranes sense etiqueta al nord o bancs d'Honduresguanasa–En HondurasEn el Illes de la Badia o a al seu estc. gr’a de diosCabo d’ gracias a diosCap Gracias a Dios–aburema–––beraguaVeraguaVeragua–el mármol–––taricue–––vrabagolfo de UrabaGolf d'Urabá–c. d’ la velacabo dela velaCap de la Vela–equibacoacabo de CoquibacoaGolf de Coquibacoa–g. d’ las p’las–––g. de pariagolfo de pariaGolf de Paria–rº grande–Riu Amazones–c. de cruzcabo de cruz––isla de cubaisla de cubaCuba–los iucaiosislas de los yucayosBahames–iamaicaisla de jamaycaJamaicaBajos las Víboras al sureste, sin etiquetarisla españolaisla españolaHispaniola–Sant juãisla d’ sant juãPuerto Rico–la bermuda–Bermudes–canariaslas [islas] de canariaCanàries–la margaritala isla margaritaIlla Margarita–isla verde–––la t’nidadisla dela trinidadTrinidad–[ill] Isla de beimeni parte, [estr]echo–Florida o fictici–el estrecho–Estret de Gibraltar–
Anàlisi Fonts Es creu que Pere Màrtir, en virtut de la seva "posició privilegiada" dins la cort dels Reis Catòlics, va estar al corrent dels descobriments actuals del moment i d'informació classificada dels mateixos, a través de, per exemple, d'informes personals de destacats exploradors. Varela Marcos ha afirmat recentment que el següent passatge de les Dècades, que enumera les fonts emprades durant una sessió d'elaboració de mapes per Màrtir i Fonseca, nomena les fonts mateixes del mapa de Pere Mártir.
+Possibles fonts del mapa de Pere Màrtir. Font A través de Nota Exploradors inicials carta nàutica – Exploradors portuguesos carta nàutica possiblement incloent Américo Vespucio Colom i germà carta nàutica, informe – Joan de la Cosa carta nàutica possiblement el mapa de Joan de la Cosa de 1500 Andreu de Morales carta nàutica – Vicente Yáñez Pinzón interrogació post- viatge Pinzón- Solís Martín Fernández d'Enciso interrogació – Juan Ponce de León carta nàutica descobriment posterior a Florida
Contingut miniatura|Correcció de Peck del mapa de Peter Martyr En comentar la notable distorsió del mapa, Jesús Varela Marcos suggereix que Fonseca, el bisbe de Burgos, ho podria haver sol·licitat o requerit "per ressaltar clarament que el que es mostrava al mapa estava dins de l'àrea d'expansió natural d'Espanya". Per la seva banda, Douglas T Peck va proposar una correcció de la part nord-oest del mapa que desplaçaria la costa continental occidental cap avall uns sis graus.
Llegat Les còpies del mapa de Pere Màrtir "han estat separades durant molt de temps del seu document original i s'han reproduït àmpliament en estudis i literatura popular sobre cartografia antiga"
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs De la col·lecció: The Peter Martyr Map, breu presentació en vídeo de 2020 realitzada pel Tampa Bay History Center
Categoria:Virregnat del Perú Categoria:Virregnat de Nova Espanya Categoria:Art de navegar