El Newseum va ser un museu estatunidenc dedicat a les notícies, el periodisme i les cinc llibertats protegides per la Primera esmena de la Constitució dels Estats Units. Fundat per l'editor Al Neuharth i gestionat pel Freedom Forum, va tenir la seu a Rosslyn, Virgínia, del 1997 al 2002, i a l'avinguda de Pennsilvània de Washington DC, del 2008 al 2019. Mitjançant objectes històrics, exposicions interactives i continguts multimèdia, el museu resseguia l'evolució dels mitjans informatius des dels inicis de la impremta fins a la radiodifusió i el periodisme digital.
El museu de Washington ocupava set nivells i uns 23.000 m² d'espai d'exposició. Quan va obrir, contenia 14 galeries, 15 sales de projecció, dos estudis de radiodifusió i més de 130 punts interactius. Les principals exposicions tractaven el Mur de Berlín, els atemptats de l'11 de setembre, la història de les notícies, la fotografia guardonada amb el Premi Pulitzer, la Primera esmena, la llibertat de premsa arreu del món i el desenvolupament de la ràdio, la televisió i Internet. La Today's Front Pages Gallery mostrava cada dia fins a 80 portades de diaris dels Estats Units i d'altres països.
Després d'anys de pèrdues financeres, el Freedom Forum va acordar el 2019 vendre l'immoble de l'avinguda de Pennsilvània a la Universitat Johns Hopkins per 372,5 milions de dòlars. El museu va tancar el 31 de desembre de 2019. L'antic edifici del museu va ser renovat i va reobrir el 2023 com a Johns Hopkins University Bloomberg Center. La monumental làpida de la Primera esmena del Newseum es va instal·lar al National Constitution Center, a Filadèlfia, mentre que el Freedom Forum va conservar la custòdia de la col·lecció permanent del museu.
Història miniatura|alt=Vista del carrer de l'antic emplaçament del Newseum a Rosslyn|L'emplaçament original del Newseum a Rosslyn, Virgínia, on el museu va funcionar del 1997 al 2002
El Freedom Forum va ser fundat el 1991 per l'editor Al Neuharth, fundador d'USA Today, i va sorgir de la Frank E. Gannett Newspaper Foundation. El 18 d'abril de 1997 va obrir el primer Newseum a Rosslyn. El museu va atreure 2,25 milions de visitants durant els cinc anys que hi va funcionar. Jerry W. Friedheim, primer director executiu del Newseum, en va idear el nom. Carrie Christoffersen també en va ser directora executiva.
L'any 2000, els responsables del Freedom Forum havien arribat a la conclusió que el museu de Rosslyn s'havia quedat petit i era massa lluny de les principals zones turístiques de Washington per atreure gaires visitants de pas. L'organització va decidir traslladar el Newseum a l'altra banda del Potomac, a Washington DC. El museu de Rosslyn va tancar el març de 2002 mentre avançaven els plans per construir unes instal·lacions considerablement més grans.
El Freedom Forum va adquirir al Districte de Colúmbia per 100 milions de dòlars un solar a la cruïlla de l'avinguda de Pennsilvània i el carrer 6 NW. El despatx Polshek Partnership Architects, dirigit per James Stewart Polshek, va ser escollit per dissenyar l'edifici, mentre que Ralph Appelbaum Associates, que havia dissenyat les exposicions del museu de Rosslyn, es va encarregar del disseny expositiu. El projecte es va presentar l'octubre de 2002. L'emplaçament de l'avinguda de Pennsilvània es va triar, en part, per la seva situació simbòlica a prop d'edificis federals i de les institucions culturals de l'entorn del National Mall.
Inicialment, estava previst que les instal·lacions de Washington obrissin l'octubre de 2007, però els retards en la construcció i el temps addicional necessari per instal·lar i provar els sistemes electrònics van ajornar-ne l'obertura. El Newseum va reobrir al públic l'11 d'abril de 2008. La nova seu disposava d'aproximadament tres vegades més espai d'exposició que el museu de Rosslyn. Va funcionar a l'avinguda de Pennsilvània fins que va tancar el 31 de desembre de 2019.
Edifici i disseny miniatura|alt=Vista aèria del Newseum i dels edificis del voltant a l'avinguda de Pennsilvània|L'últim emplaçament del Newseum a l'avinguda de Pennsilvània, a Washington DC, on el museu va funcionar des del 2008 fins al seu tancament el 2019
El Newseum ocupava aproximadament 23.000 m² d'espai d'exposició distribuïts en set nivells dins d'un complex d'usos mixtos de 59.700 m² dissenyat per Polshek Partnership Architects. Contenia 14 galeries, 15 sales de projecció i dos estudis de radiodifusió. Un atri de 27 m d'alçària formava el centre de l'edifici, i els visitants seguien un recorregut d'aproximadament 2,4 km pel museu. Leslie E. Robertson Associates va assumir l'enginyeria estructural de l'edifici i de les seves exposicions.
El disseny constava de tres volums superposats paral·lels a l'avinguda de Pennsilvània, que augmentaven progressivament d'alçària; els arquitectes van comparar aquestes capes amb les pàgines d'un diari. La façana de l'avinguda de Pennsilvània era predominantment de vidre, amb la intenció de simbolitzar la transparència de la premsa i de la democràcia. Al costat de l'entrada hi havia una làpida monumental de 23 m d'alçària i 50 tones de pes, feta de marbre de Tennessee i gravada amb les 45 paraules de la Primera esmena.
Una gran obertura rectangular a la façana, descrita per Polshek com una «finestra al món», permetia als vianants de l'avinguda de Pennsilvània veure els visitants circulant per l'atri i entreveure la gran pantalla multimèdia de l'interior. Les zones destinades als visitants també estaven disposades de manera que oferissin vistes cap al Capitoli i el National Mall.
A més de l'espai museístic, el complex contenia oficines del Freedom Forum, 136 apartaments de lloguer i The Source, un restaurant gestionat per Wolfgang Puck. Un dels estudis de radiodifusió del museu va acollir el programa d'ABC This Week del 2008 al 2013 i posteriorment va ser utilitzat per Al Jazeera America com a delegació de Washington.
Exposicions El Newseum combinava objectes històrics amb pel·lícules, pantalles digitals, sales de projecció i exposicions interactives. Quan el museu de Washington va obrir el 2008, contenia 14 galeries, 15 sales de projecció i més de 130 punts interactius. Entre els seus més de 6.200 objectes hi havia peces relacionades amb esdeveniments importants de la història del periodisme i dels mitjans informatius. A més de les exposicions permanents, el museu va presentar exposicions temporals i itinerants durant els anys que va funcionar a Washington.
Galeries i exposicions permanents miniatura|upright=1.1|alt=Helicòpter blanc de notícies suspès sobre el Great Hall del Newseum|Un helicòpter de notícies Bell 206B JetRanger III suspès al Great Hall
El New York Times–Ochs-Sulzberger Family Great Hall ocupava l'atri central del museu, de 27 m d'alçària. Una pantalla d'alta definició de 12 × 6,7 m mostrava notícies i continguts relacionats amb la missió del museu, mentre que uns panells electrònics de notícies presentaven titulars actualitzats contínuament. Una rèplica d'un satèl·lit de comunicacions i un helicòpter de notícies Bell 206 estaven suspesos sobre el vestíbul.
La Today's Front Pages Gallery presentava una selecció canviant de portades de diaris d'arreu del món. El 2019, el Newseum rebia electrònicament més de 800 portades cada dia i n'ampliava 80 per exposar-les; la selecció incloïa diaris d'arreu dels Estats Units i d'altres països. També s'exposaven portades seleccionades en vitrines a l'exterior de l'entrada del museu a l'avinguda de Pennsilvània. El projecte va continuar en línia després del tancament del museu sota la direcció del Freedom Forum.
La News Corporation News History Gallery, de 740 m², era la galeria permanent més gran del museu i abastava més de 500 anys d'història de les notícies. La cronologia central mostrava gairebé 400 portades històriques de diaris, publicacions de notícies i revistes, mentre que unes pantalles interactives donaven accés a publicacions digitalitzades i a informació sobre periodistes. Altres exposicions examinaven qüestions com la cobertura de guerres, el sensacionalisme, la credibilitat dels mitjans i l'objectivitat periodística. Entre els objectes exposats hi havia un full imprès anglès de 1603 que informava de la coronació de Jaume I d'Anglaterra, un exemplar de 1787 del Maryland Gazette que contenia la proposta de Constitució dels Estats Units, una edició extraordinària de 1860 de The Charleston Mercury que anunciava la dissolució de la Unió i l'errònia portada de 1948 del Chicago Daily Tribune que proclamava «Dewey Defeats Truman».
miniatura|upright=1.05|alt=Fragment del pal d'antena del World Trade Center exposat a l'interior del Newseum|Un fragment del pal d'antena del World Trade Center exposat a la 9/11 Gallery La 9/11 Gallery examinava la cobertura informativa dels atemptats de l'11 de setembre mitjançant objectes, fotografies, portades de diaris i testimonis de periodistes que havien cobert els atacs. Entre els seus principals objectes hi havia la secció superior de l'antena de radiodifusió de la Torre Nord del World Trade Center i un fragment del fuselatge del Vol 93 d'United Airlines. La galeria també commemorava el fotoperiodista Bill Biggart, l'únic periodista mort mentre cobria els atemptats, i n'exposava les càmeres, les acreditacions de premsa i els efectes personals. L'antena s'alçava davant d'una mostra de portades de diaris publicades després dels atemptats.
La Berlin Wall Gallery contenia vuit trams intactes del Mur de Berlín de 3,7 m d'alçària, que en conjunt constituïen la mostra més gran de trams del mur sense modificar fora d'Alemanya, i una torre de vigilància BT-9 de tres pisos de l'Alemanya Oriental que havia estat situada prop del Checkpoint Charlie. L'exposició examinava el paper de les notícies i la informació en la caiguda del Mur de Berlín.
La Pulitzer Prize Photographs Gallery mostrava fotografies de totes les obres guanyadores del Premi Pulitzer de fotografia des que el primer premi de fotografia es va concedir el 1942. Les pantalles interactives donaven accés a més de 1.000 fotografies i a aproximadament 15 hores d'entrevistes amb fotògrafs guardonats. Entre les fotografies exposades hi havia Raising the Flag on Iwo Jima, de Joe Rosenthal, imatges de la Guerra del Vietnam i fotografies que documentaven altres grans esdeveniments d'actualitat.
miniatura|alt=Trams del Mur de Berlín drets a l'interior del Newseum|Trams del Mur de Berlín exposats a la Berlin Wall Gallery La Cox Enterprises First Amendment Gallery examinava les cinc llibertats protegides per la Primera esmena —religió, expressió, premsa, reunió i petició— i situava el seu desenvolupament i la seva interpretació en un context històric. La Pulliam Family History of Liberty Gallery relacionava les notícies amb la història política dels Estats Units. La seva exposició «1776 — Breaking News: Independence» incloïa un dels 19 exemplars coneguts del número del 6 de juliol de 1776 de The Pennsylvania Evening Post, el primer diari que va publicar la Declaració d'Independència.
Diverses galeries examinaven la producció i la distribució de notícies. La Bloomberg Internet, TV and Radio Gallery resseguia el desenvolupament dels mitjans electrònics mitjançant una cronologia que contenia més de 70 fragments de noticiaris de ràdio i televisió. Dos murs multimèdia, de 7,6 m d'alçària cadascun, presentaven esdeveniments destacats de la història de la radiodifusió, mentre que altres exposicions examinaven els canvis en la tecnologia de les comunicacions i el periodista de ràdio i televisió Edward R. Murrow. La NBC News Interactive Newsroom, de 650 m², permetia als visitants preparar una portada de diari simulada o presentar una crònica televisiva mitjançant un teleapuntador.