La Cort de Barcelona de 1377-1378 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona l'abril de 1377 i que es prolongà fins al 7 d'agost de 1378. La reunió estigué marcada per les necessitats financeres i militars de la monarquia, especialment davant l'amenaça de Lluís I d'Anjou, i per una profunda reorganització de la Diputació del General de Catalunya, arran de la crisi provocada per la destitució i posterior renúncia dels diputats elegits a la Cort de Montsó de 1376.

Convocatòria Pere el Cerimoniós expedí a Barcelona, el 4 d'abril de 1377, la convocatòria de la Cort, que havia de reunir-se el dia 20 del mateix mes. La nova assemblea catalana seguia de molt a prop les Corts Generals celebrades a Montsó el 1376, els diputats de les quals tot just havien començat a exercir les seves funcions.

Un dels principals motius de la reunió fou completar els recursos concedits al rei a Montsó i preparar la defensa del Principat davant una possible ofensiva de Lluís I, duc d'Anjou. Aquest havia adquirit de la infanta Elisabet de Mallorca els drets que aquesta reivindicava sobre el Regne de Mallorca, fet que generava el temor d'una intervenció militar contra els dominis de Pere el Cerimoniós.

Donatiu i defensa La Cort concedí al rei un complement de 110.000 lliures al donatiu aprovat a Montsó. D'aquesta quantitat, 30.000 lliures havien de recaptar-se mitjançant un fogatge i 50.000 mitjançant la venda de censals sobre els ingressos de les generalitats. Les 30.000 lliures restants només s'exigirien, també per fogatge, si es produïa efectivament una guerra amb el duc d'Anjou.

L'atac no arribà a produir-se. Els capítols del donatiu establiren que, si no s'obria la guerra, els recursos previstos havien de servir també per reduir les càrregues financeres de la Diputació, especialment els interessos derivats dels censals.

El repartiment del fogatge comportà la realització el 1378 d'una enumeració dels focs del Principat per distribuir la contribució entre els territoris i comunitats.

La defensa marítima també ocupà la Diputació sorgida de la Cort. Davant l'amenaça angevina, Catalunya havia de posar a disposició del rei dinou galeres, mentre que València n'havia de proporcionar nou i Mallorca dues. Algunes galeres de la Generalitat foren utilitzades igualment per combatre la pirateria, enviar ambaixades a Sicília i reforçar la defensa de Sardenya.

Crisi de Guillem de Guimerà En començar la Cort, els diputats residents elegits a Montsó eren Guillem de Guimerà i d'Abella, pel Braç Eclesiàstic; Joan Berenguer de Rajadell, pel Braç Militar, i Ramon de Carcassona, pel Braç Reial. Guillem de Guimerà, lloctinent del prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital, havia desenvolupat una intensa activitat política i administrativa al servei de la Diputació.

La seva gestió econòmica suscità, però, controvèrsia. Una revisió efectuada anys més tard, el 1390, determinà que en acabar l'exercici del càrrec Guimerà devia al General 708 lliures i 7 diners barcelonesos. Malgrat els dubtes sobre la seva administració, la Cort continuà confiant-li diversos encàrrecs: el 12 de maig de 1377 fou elegit pel Braç Eclesiàstic per tractar la petició reial de mil llances destinades a defensar les fronteres del Rosselló, i el 12 de juliol participà en les negociacions relatives a una petició de 2.000 florins formulada pel monarca.

La crisi esclatà en la sessió del 28 d'agost de 1377. Joan I d'Empúries, que presidia aquella sessió, proposà revocar tots els càrrecs de la Diputació: els diputats residents i locals, els oïdors de comptes, el regent dels comptes, els escrivans, els porters i els altres oficials. L'única excepció havia de ser Hug de Santapau, oïdor del Braç Militar. La proposta fou aprovada malgrat que una part important dels membres de la Cort era absent.

Pere el Cerimoniós considerà que l'acord no era vàlid perquè la Cort no era prou representativa i perquè no s'havia seguit el procediment adequat. Quan les sessions es reprengueren l'1 d'octubre, el bisbe de Lleida Romeu Sescomes exposà davant la Cort la decisió del monarca d'anul·lar la revocació.

Tot i haver estat restituïts, Guillem de Guimerà i els altres membres de la Diputació presentaren immediatament la renúncia als seus càrrecs. La Cort acceptà finalment les dimissions i procedí a elegir nous diputats.

Primera reorganització El 16 d'octubre de 1377 foren elegits nous diputats residents. Pel Braç eclesiàstic, Galceran de Besora i de Cartellà, almoiner del monestir de Ripoll; pel Braç militar, Pere Desplà, cavaller, i pel Braç reial, Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona.

La Cort nomenà també com a oïdors de comptes Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic; Jaume Desfar, cavaller, pel Braç Militar, i Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà, pel Braç Reial. A més, fou constituïda una segona terna extraordinària d'oïdors encarregada de revisar els comptes de la Generalitat des de les Corts de Tortosa de 1365, moment en què havia començat a créixer l'endeutament de la institució.

Tres dies després fou nomenat Bernat de Montpaó com a regent dels comptes. A diferència del poder que havien tingut els regents durant el període de 1367-1375, restà subordinat als diputats i sense facultats executives pròpies.

En aquest mateix context, la Cort designà una comissió de vint-i-set membres, nou per cadascun dels tres braços, perquè elaborés propostes per reformar el funcionament de la Diputació. Entre els seus integrants hi havia tant Guillem de Guimerà com Joan I d'Empúries, protagonistes de l'enfrontament produït durant els mesos anteriors.

Comissió reorganitzadora La reforma institucional no es considerà suficient. El 10 de juliol de 1378 la Cort nomenà una nova comissió, diferent de l'anterior, formada aquesta vegada per nou persones i dotada de poders extraordinaris per reorganitzar l'administració de la Diputació.

La integraven Felip d'Anglesola, sagristà de Tarragona, Ramon Gener, cabiscol d'Urgell, i Galceran Satallada, de l'orde de l'Hospital, pel Braç Eclesiàstic; Joan I d'Empúries, Ramon de Peguera i Pere de Merlès, pel Braç Militar; i Joan Serra, Guillem Ferrer i Pere Vola, pel Braç Reial.

La comissió podia vendre o arrendar la recaptació de les generalitats, pagar i amortitzar censals i violaris, suprimir càrrecs que considerés innecessaris, reduir els salaris dels oficials i destituir diputats i assalariats. L'objectiu declarat era reduir les despeses i, si era possible, alleugerir les càrregues fiscals que pesaven sobre el Principat. Inicialment havia d'acabar els seus treballs el 29 de setembre de 1378, amb la possibilitat de prorrogar el termini tres mesos.

Abans que la Cort fos llicenciada, el 7 d'agost de 1378, foren aprovats els capítols relatius al donatiu i a l'organització de la Diputació. Aquests establiren, entre altres qüestions, que els diputats exercirien els càrrecs fins que fossin expressament destituïts per les Corts.

Segona reorganització La comissió reorganitzadora acabà destituint els diputats que havien estat elegits l'octubre de 1377. Inicialment pretenia tornar-los a nomenar amb uns salaris més baixos, però els afectats protestaren i comunicaren al rei que preferien renunciar. Pere el Cerimoniós acceptà finalment la renúncia.

Abans del 7 de gener de 1379, la comissió havia elegit una nova terna de diputats: Ramon Gener, cabiscol d'Urgell, pel Braç Eclesiàstic; Pere de Merlès, donzell, pel Braç Militar, i Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona, pel Braç Reial.

La substitució provocà encara un nou conflicte. Els oïdors de comptes qüestionaren que la comissió tingués competències per destituir i nomenar diputats i es negaren a lliurar als nous responsables els segells, llibres de comptes i registres de la institució. El canvi de diputats fou notificat pel rei el 20 de gener de 1379, però la disputa no quedà resolta fins al 10 de març, quan Pere el Cerimoniós confirmà que la comissió havia actuat dins dels seus poders i ordenà als oïdors que lliuressin la documentació i els segells.

La Cort de Barcelona de 1377-1378 constitueix així un episodi destacat del procés de definició de l'estructura administrativa de la Diputació del General. La crisi provocà successives renovacions dels seus càrrecs, reforçà el control dels comptes i consolidà la intervenció de les Corts en l'organització interna de la institució.

Referències

Barcelona (1377-1378) Categoria:Història de Barcelona