és una filòloga i investigadora francesa especialitzada en la història cultural de l'Europa contemporània. Els seus principals temes de recerca són la història i la sociologia de la cultura com també les identitats culturals nacionals i regionals. Ha ressaltat la relació entre literatura i política en els segles XX i XXI i ha evidenciat els elements de la construcció d'identitats regionals i nacionals en l'àmbit europeu.
Biografia i aportacions Fou professora d'ensenyament secundari entre 1980 i 1982. Es doctorà en Lletres modernes a la Universitat de la Sorbona Nova. Es formà a l'École Normale Superieure. Realitzà l'habilitació (doctorat d'Estat) el 1990. Va obtenir una plaça d'investigadora al Centre National de la Recherche Cientifique (CNRS) El 1990-1991 li va ser atorgada la beca de recerca Alexander-von-Humboldt (Universitat de Tübingen, Alemanya). Amb el seu equip d'investigació col·laborà amb l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS). Anne-Marie Thiesse va rebre el 2020 la medalla d'argent del CNRS en reconeixement de la seva tasca de recerca de la literatura amb un plantejament interdisciplinari i treballant amb equips d'historiadors, sociòlegs o etnòlegs per dur a terme investigacions sobre les relacions entre cultura i política en les societats contemporànies. Aquell mateix any rebia la medalla d'argent de l'Acadèmia Francesa pel seu llibre La Fabrique de l’écrivain national. Entre littérature et politique.
Inicialment, Anne-Marie Thiesse va estudiar i investigar l'extensió i democratització de la lectura a la França de la Belle Époque. Tot analitzant les pràctiques de lectura entre la gent treballadora i així com el contingut i el nivell de les populars novel·les publicades per entregues en la premsa diària amb una anàlisi de les trajectòries socials dels seus autors. Per altra banda, s'interessà per investigar les relacions entre el regionalisme cultural (especialment literari) i el regionalisme polític a la França de la Tercera República.
Una part important de la seva recerca ha estat analitzar la relació entre cultura i política durant els segles XVIII al XXI. Un camp que la portà a abordar la formació d'identitats nacionals a Europa des d'una perspectiva transnacional, explorant els diversos àmbits d'aquestes identitats (història, llengua, obres culturals, estètica, arquitectura, paisatges, monuments històrics, cultura popular, etc.).
Posteriorment, s'ha centrat a estudiar els vincles que s'han desenvolupat entre la literatura i les identitats nacionals a l'època contemporània. El sorgiment de figures d'escriptor nacional i les diverses formes de culte a aquest l'escriptor nacional. Un examen realitzat des d'una perspectiva transnacional.
La raó per la qual un bon gruix dels seus treballs s'adrecin a la història cultural i a les identitats culturals nacionals i regionals és que «El tema polític més internacional a principi del nostre segle XXI, aquell que al conjunt del món suscita els debats més passionals, és sens dubte el de la identitat nacional» escrivia el 2017 Anne-Marie Thiesse en el pròleg de l'edició catalana d'un dels seus llibres.
En els seus estudis sobre el nacionalisme i les identitats nacionals, Anne-Marie Thiesse agafa tots els mites associats a la identitat nacional d'un model d'estat-nació prototipus com és França i posa al descobert com tot allò sobre el qual s’ha construït són mites que s’emmarquen més dins l’àmbit de la imaginació col·lectiva que no pas en una constatació objectiva. D’aquí apunta com sorgeix el qüestionament actual de la idea de nació francesa tal com fins ara s’entenia. La globalització econòmica es creia que posaria en risc el concepte d’identitat nacional i faria entrar en decadència el nacionalisme, però la realitat ha ben estat diferent. Thiesse explica com les nacions modernes s'han construït de manera diferent de com les expliquen llurs històries oficials i situa els inicis del nacionalisme com a moviment social i polític al segle XVIII. També com a creador de la nació, no a l'inrevés com han estat relatant durant molt de temps els estats nació. Mostra com no hi ha cap nació en sentit modern abans d'aquell segle. Els estats-nació s'han recolzat en la invenció del passat, la llengua i els símbols, que van acabar sent la base de la identitat nacional.
Obres La Fabrique de l’Écrivain national, entre littérature et politique, Paris, Gallimard, 2019, The Transnational Creation of National Arts and Crafts in Europe, Antwerpen, NISE, 2013. . Faire les Français, quelle identité nationale ? Paris: Stock, 2010, (Traducció al català: :França, .Quina Identitat Nacional ?, Cataroja-València: Afers-PUV, 2017, ) La Création des identités nationales. Europe, XVIIIe -XXe siècle. Paris: Editions du Seuil, 1999, Ils apprenaient la France, l’exaltation des régions dans le discours patriotique. Paris: Editions de la Maison des Sciences de l’Homme, 1997, . Écrire la France, le mouvement littéraire régionaliste de la Belle Époque à la Libération, París:Presses Universitaires de France, 1991, ; La Terre Promue, Nouveaux habitants et gens du pays dans les villages du Valois. Asnières sur Oise : Fondation Royaumont, 1986. En col·laboració amb Michel Bozon. Le Roman du quotidien: lecteurs et lectures populaires à la Belle-Époque, Paris: Le Chemin vert, 1984 () La Plaine et la Route, mémoire populaire du Pays de France et du Vexin français. Asnières sur Oise : Fondation Royaumont. 1982, Collab. Michel Bozon.,
Referències
Categoria:Historiadors francesos Categoria:Persones de la Metròpoli de Lió Categoria:Alumnes de la Universitat de la Sorbonne Nova Categoria:Nascuts el 1955