Les tintes hipsomètriques (també anomenades tintes de capes, tintes d'elevació, coloració d'elevació o coloració hipsomètrica) són colors col·locats entre les línies de contorn per fer més visibles els canvis d'elevació. Aquestes tintes es mostren com a bandes de color o com a un esquema de color aplicat a les pròpies línies de contorn; qualsevol dels dos mètodes es considera un tipus de mapa amb isolínies. L'acoloriment hipsomètric de mapes i globus terraqüis sovint va acompanyat d'un mètode similar d'acolorit batimètric per transmetre les diferències de profunditat de l'aigua. miniatura| Línies de contorn amb tintes hipsomètriques
Història Leonardo da Vinci va introduir la convenció cartogràfica d'utilitzar guixos de color per indicar canvis d'elevació en el seu mapa del centre d'Itàlia, cap al 1503.Claim of da Vinci's first use miniatura| Primer mapa de batimetria oceànica, derivat de les dades de l'USS Dolphin (1836) Al segle XVIII, les altures puntuals es van interpolar per primera vegada per crear línies de contorn. Al 1826, Franz von Hauslab va crear els primers mapes de contorns en color introduint la litografia en color a la cartografia. Amb la invenció de la cromolitografia, les còpies de mapes en color es van fer més accessibles. L'empresa de mapes escocesa John Bartholomew and Son va popularitzar la tècnica de les línies de contorn en color, i el seu esquema de colors s'ha convertit en habitual: verds foscos a baixa altitud, progressant a través de grocs i marrons fins a arribar a grisos i blancs a les altituds més altes. En la tinció batimètrica, els tons més clars de blau representen aigües menys profundes, com ara la plataforma continental, i els tons més foscos representen regions més profundes.
A la dreta hi ha la primera versió d'un mapa batimètric d'una conca oceànica que en Matthew Fontaine Maury va publicar el 1853 a Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts. miniatura| La Lluna amb tintes hipsomètrics en vermell per als punts més alts i lila per als més baixos. Hi ha dos tipus principals d'escales de tintes hipsomètriques: discretes i continues.
Els mapes que utilitzen una escala de tinta hipsomètrica discreta tenen un color uniforme entre cadascun dels contorns, donant-los un aspecte esglaonat. El mapa batimètric històric que es mostra a la dreta és un exemple d'escala de tinta hipsomètrica discreta.
En un mapa que utilitzi una escala de tinta hipsomètrica contínua, hi ha un canvi gradual d'un color a un altre, cosa que presenta un aspecte més suau. Això sovint s'aconsegueix utilitzant dades d'un model digital d'elevació (DEM). A cada píxel del DEM se li assigna un color que correspon a l'elevació exacta en aquesta ubicació, de manera que és més precís que el les escales de tinta hipsomètriques discretes. La imatge acolorida de la lluna que podeu veure a la dreta utilitza una escala de tinta hipsomètrica contínua.
Un esquema de color típic progressa des dels verds foscos per a les elevacions més baixes, passant pels grocs/marrons, fins als grisos i blancs a les elevacions més altes.
Alguns cartògrafs han suggerit que les tintes hipsomètriques sovint s'utilitzen com a decoració, més que no pas amb finalitats informatives: ... La popularitat actual de les tintes hipsomètriques té més a veure amb la facilitat de producció i els colors bonics que amb el nostre interès per l'elevació. ... Amb les tintes hipsomètriques, el resultat sovint és un mapa amb colors agradables que es barregen suaument entre si de manera ordenada, un tret de disseny que la gent troba atractiu, fins i tot si no necessàriament coneixen o no els importen les elevacions.
Referències
Categoria:Geografia física Categoria:Cartografia