Eclipsi solar del 18 d'agost de 1868

Leclipsi solar del 18 d'agost de 1868 va ser un eclipsi solar total, també conegut com l'eclipsi del rei de Siam, amb una magnitud d'1,0756. Va tenir lloc uns 6,5 dies després del perigeu (el 17 d'agost de 1868, a les 22:35 UTC), el diàmetre aparent de la Lluna era més gran.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, ocultant així totalment o parcialment la imatge del Sol per a un espectador a la Terra. Un eclipsi solar total es produeix quan el diàmetre aparent de la Lluna és més gran que el del Sol, bloquejant tota la llum solar directa i convertint el dia en foscor. La totalitat es produeix en un camí estret a través de la superfície de la Terra, i l'eclipsi solar parcial és visible sobre una àrea circumdant de milers de quilòmetres d'amplada.

Camí El camí de totalitat era visible des de parts de l'actual Etiòpia, Eritrea, Djibouti, Iemen, Índia, les Illes Andaman i Nicobar, Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Malàisia, Brunei, Indonèsia i Papua Nova Guinea. També es va veure un eclipsi solar parcial per a parts de l'Àfrica Oriental, l'Orient Mitjà, l'Àsia central, l'Àsia meridional, l'Àsia Sud-oriental, Austràlia i l'Oceania occidental.

L'eclipsi solar total del 18 d'agost de 1868 va ser predit amb precisió pel rei Mongkut de Siam, els càlculs del qual van ser reconeguts com a més precisos que els dels astrònoms francesos contemporanis. Durant les observacions de l'eclipsi, Pierre Janssen a Siam i, independentment, Norman Lockyer a Anglaterra van detectar una nova línia espectral groga a la cromosfera del Sol mitjançant espectroscopis, cosa que va conduir al descobriment de l'element químic heli.

Observacions Diverses expedicions van ser enviades per observar l'eclipsi: Una de les dues expedicions alemanyes va ser enviada a Aden. L'expedició va ser dirigida per l'astrònom Gustav Spörer. La segona expedició va ser enviada a la costa oest de l'Índia. L'expedició va ser dirigida pel també l'astrònom alemany Friedrich Tietjen. El capità Bullock va observar-lo des de la mar de Cèlebes, dibuixant l'aspecte de la corona, mentre el metge i etnòleg Gustav Fritsch acompanyava una expedició a Aden.

Descobriment de l'heli L'astrònom francès Pierre Janssen va observar l'eclipsi des de Guntur, a l'antic estat de Madras, a l'Índia britànica. Va ser el primer eclipsi total des de la teoria de la radiació tèrmica enunciada per Gustav Kirchhoff de 1859, que les línies de Fraunhofer de l'espectre solar corresponen a les línies d'emissió dels diversos elements químics presents al Sol. En conseqüència, Janssen va observar l'eclipsi utilitzant un espectroscopi. Va notar una línia groga brillant (λ = 587,49 nm) en els espectres de les protuberàncies solars que no podia ser deguda al sodi, com s'havia assumit anteriorment, i posteriorment va poder observar la mateixa línia fins i tot sense un eclipsi. El mateix resultat va ser trobat independentment per l'astrònom britànic Norman Lockyer, i les comunicacions de Janssen i Lockyer es van presentar a l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 26 d'octubre de 1868.

Càlcul del rei Mongkut miniatura|El rei Mongkut observant l'eclipsi solar del 18 d'agost de 1868 a Hua Hin. El rei està assegut al centre del pavelló; a prop hi ha sir Harry Ord, governador dels Assentaments de l'Estret, amb membres de la delegació britànica, mentre els funcionaris siamesos s'agenollen per assistir-hi. El rei Mongkut o Rama IV de Siam, va predir i calcular l'eclipsi solar dos anys abans de tenir lloc. Els càlculs eren correctes pel que fa al lloc, l'hora i el tipus d'eclipsi solar que es produiria. Els seus càlculs van ser millors —per uns dos segons— que els dels astrònoms francesos, que van reconèixer la seva precisió. Mongkut va convidar dignataris i científics estrangers, com ara Sir Harry Ord, el governador dels Assentaments de l'Estret, i l'expedició francesa dirigida per Pierre Janssen que va conduir al descobriment de l'heli. L'esdeveniment va demostrar el compromís de Siam amb la ciència i la diplomàcia modernes.

Mongkut va estar exposat a la malària per aquella època, i va desenvolupar calfreds i febre. Va morir un mes i mig després de l'eclipsi, l'1 d'octubre de 1868. Segons la Societat Astronòmica Tailandesa i la NASA, aquest eclipsi es coneix com "l'eclipsi del rei de Siam"

Detalls de l'eclipsi A continuació es mostren dues taules que mostren detalls sobre aquest eclipsi solar en particular. La primera taula descriu els moments en què la penombra o umbra de la Lluna assoleix el paràmetre específic, i la segona taula descriu diversos altres paràmetres relacionats amb aquest eclipsi.

+Horaris dels eclipsis solars del 18 d'agost de 1868 Esdeveniment Hora (UTC) Primer contacte extern penombral 18 d'agost de 1868 a les 02:34:50.2 UTC Primer contacte extern umbral 18 d'agost de 1868 a les 03:27:59.0 UTC Primera línia central 18 d'agost de 1868 a les 03:29:29.6 UTC Primer contacte intern umbral 18 d'agost de 1868 a les 03:31:00.1 UTC Primer contacte intern penumbral 18 d'agost de 1868 a les 04:24:13.7 UTC Durada màxima 18 d'agost de 1868 a les 05:08:35.7 UTC Conjunció eclíptica 18 d'agost de 1868 a les 05:11:42.5 UTC Eclipsi més gran 18 d'agost de 1868 a les 05:12:09.6 UTC Conjunció equatorial 18 d'agost de 1868 a les 05:13:17.9 UTC Últim contacte intern penumbral 18 d'agost de 1868 a les 06:00:03.7 UTC Últim contacte intern umbral 18 d'agost de 1868 a les 06:53:18.8 UTC Última línia central 18 d'agost de 1868 a les 06:54:49.0 UTC Últim contacte extern umbral 18 d'agost de 1868 a les 06:56:19.2 UTC Últim contacte extern penombral 18 d'agost de 1868 a les 07:49:29.4 UTC

+Paràmetres de l'eclipsi solar del 18 d'agost de 1868 Parametre Valor Magnitud de l'eclipsi 1.07561 Obscuració de l'eclipsi 1.15693 Gamma −0.04434 Ascensió recta del Sol 09h51m00.1s Declinació del Sol +13°02'06.8" Semidiàmetre del Sol 15'48.4" Paral·laxi horitzontal equatorial del Sol 08.7" Ascensió recta de la Lluna 09h50m57.4s Declinació de la Lluna +12°59'28.9" Semidiàmetre de la Lluna 16'42.8" Paral·laxi horitzontal equatorial de la Lluna 1°01'20.3" ΔT 2.2 s

Temporada d'eclipsis

Aquest eclipsi forma part d'una temporada d'eclipsis, un període, aproximadament cada sis mesos, en què es produeixen eclipsis. Només es produeixen dues (o ocasionalment tres) temporades d'eclipsis cada any, i cada temporada dura uns 35 dies i es repeteix poc menys de sis mesos (173 dies) després; per tant, sempre es produeixen dues temporades d'eclipsis completes cada any. O bé dos o tres eclipsis es produeixen cada temporada d'eclipsis. En la seqüència següent, cada eclipsi està separat per quinze dies.

+ Temporada d'eclipsis Agost-Setembre 1868 3 d'agostNode descendent (lluna plena) 18 d'agostNode descendent (lluna nova) 2 de setembreNode descendent (lluna plena) 200px Eclipsi lunar penombralLunar Saros 107 Eclipsi solar totalSolar Saros 133 Eclipsi lunar penombralLunar Saros 145

Eclipsis relacionats Eclipsis del 1868 Eclipsi lunar penombral el 8 de febrer. Eclipsi solar anular el 23 de febrer. Eclipsi lunar penombral el 8 de març. Eclipsi lunar penombral el 3 d'agost. Eclipsi solar total el 18 d'agost. Eclipsi lunar penombral el 2 de setembre.

Metònic Precedit per: Eclipsi solar del 30 d'octubre de 1864 Seguit per: Eclipsi solar del 6 de juny de 1872

Tzolkinex Precedit per: Eclipsi solar del 8 de juliol de 1861 Seguit per: Eclipsi solar del 29 de setembre de 1875

Mig Saros Precedit per: Eclipsi lunar del 13 d'agost de 1859 Seguit per: Eclipsi lunar del 23 d'agost de 1877

Tritos Precedit per: Eclipsi solar del 18 de setembre de 1857 Seguit per: Eclipsi solar del 19 de juliol de 1879

Saros solar 133 Precedit per: Eclipsi solar del 7 d'agost de 1850 Seguit per: Eclipsi solar del 29 d'agost de 1886

Inex Precedit per: Eclipsi solar del 7 de setembre de 1839 Seguit per: Eclipsi solar del 29 de juliol de 1897

Tríada Precedida per: Eclipsi solar del 17 d'octubre de 1781 Seguida per: Eclipsi solar del 20 de juny de 1955

Eclipsis solars de 1866–1870 Aquest eclipsi forma part d'una sèrie semestral. Un eclipsi en una sèrie semestral d'eclipsis solars es repeteix aproximadament cada 177 dies i 4 hores (un semestre) en nodes alterns de l'òrbita de la Lluna. Els eclipsis solars parcials del 15 d'abril de 1866 i del 8 d'octubre de 1866 es produeixen al conjunt d'eclipsis de l'any lunar anterior, i els eclipsis solars del 28 de juny de 1870 (parcial) i del 22 de desembre de 1870 (total) es produeixen al següent conjunt d'eclipsis de l'any lunar.

Sèries d'eclipsis solars de 1866 a 1870 Node descendent  Node ascendent Saros Mapa Gamma Saros Mapa Gamma 108 16 de març de 1866150pxParc ial 1.4241 113 118 6 de març de 1867150pxAnu·llar 0.7716 123 29 d'agost de 1867150pxTotal −0.7940 128 23 de febrer de 1868150pxAnul·lar 0.0706 133 18 d'agost de 1868150pxTotal −0.0443 138 11 de febrer de 1869150pxAnul·lar −0.6251 143 7 d'agost de 1869150pxTotal 0.6960 148 31 de gener de 1870150pxParcial −1.2829 153 28 de juliol de 1870150pxParcial 1.5044

Sèrie Saros 133 Aquest eclipsi forma part de la sèrie 133 de Saros, que es repeteix cada 18 anys i 11 dies, i conté 72 esdeveniments. La sèrie va començar amb un eclipsi solar parcial el 13 de juliol de 1219. Conté eclipsis anulars del 20 de novembre de 1435 al 13 de gener de 1526; un eclipsi híbrid el 24 de gener de 1544; i eclipsis totals del 3 de febrer de 1562 al 21 de juny de 2373. La sèrie acaba al membre 72 com un eclipsi parcial el 5 de setembre de 2499. Els seus eclipsis es tabulen en tres columnes; cada tercer eclipsi de la mateixa columna està separat per un exeligmos, de manera que tots projecten ombres sobre aproximadament les mateixes parts de la Terra.

La durada més llarga d'anul·lalitat la va produir el membre 25 amb 1 minut i 14 segons el 30 de novembre de 1453, i la durada més llarga de totalitat la va produir el membre 61 amb 6 minuts i 50 segons el 7 d'agost de 1850. Tots els eclipsis d'aquesta sèrie es produeixen al node ascendent de l'òrbita de la Lluna.

Cicle metònic El cicle metònic repeteix els eclipsis cada 19 anys (6939,69 dies), amb una durada d'uns 5 cicles. Els eclipsis es produeixen gairebé a la mateixa data del calendari. A més, la subsèrie d'octons repeteix 1/5 d'aquesta data o cada 3,8 anys (1387,94 dies). Tots els eclipsis d'aquesta taula es produeixen al node ascendent de la Lluna. 24 eclipsis entre el 25 de març de 1819 i el 20 d'agost de 190625-26 de març11-12 de gener30-31 d'octubre18-20 d'agost6-7 de juny107109111113115150px25 d emarç de 1819150px2 de gener de 1823150px31 d'octubre de 1826150px18 d'agost de 1830150px7 de juny de 1834117119121123125150px25 de març de 1838150px11 de gener de 1842150px30 d'octubre de 1845150px18 d'agost de 1849150px6 de juny de 1853127129131133135150px25 de març de 1857150px11 de gener de 1861150px30 d'octubre de 1864150px18 d'agost de 1868150px6 de juny de 1872137139141143145150px25 de març de 1876150px11 de gener de 1880150px30 d'octubre de 1883150px19 d'agost de 1887150px6 de juny de 1891147149151153150px26 de març de 1895150px11 de gener de 1899150px31 d'octubre de 1902150px20 d'agost de 1906

Cicle Tritos El cicle tritos es repeteix en nodes alterns cada 135 mesos sinòdics (≈ 3986,63 dies, o 11 anys menys 1 mes). La seva aparença i longitud són irregulars a causa d'una manca de sincronització amb el mes anomalista (període de perigeu), però les agrupacions de 3 cicles tritos (≈ 33 anys menys 3 mesos) s'hi acosten (≈ 434,044 mesos anomalistes), de manera que els eclipsis són similars en aquestes agrupacions.

Cicle Inex