Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Itàlia van ser les eleccions celebrades el 12 de juny per a escollir als 87 eurodiputats italians (sis més que a les eleccions de 1989) per a la IV legislatura del Parlament Europeu. La participació va ser del 73,60%, més de 7 punts per sobre de les anteriors eleccions, i van ser guanyades per Silvio Berlusconi i el seu nou partit Forza Italia.
Sistema electoral La representació proporcional de la llista de partit era el sistema electoral tradicional de la República Italiana des de la seva fundació el 1946, per la qual cosa es va adoptar també per triar els representants italians al Parlament Europeu. Es van utilitzar dos nivells: un de nacional per dividir els escons entre partits i un nivell de circumscripció per distribuir-los entre els candidats. A escala nacional, els escons es van dividir entre llistes de partits utilitzant el mètode de la resta més gran amb quota Hare. Tots els escons obtinguts per cada partit es van distribuir automàticament a les seves llistes obertes locals i als seus candidats més votats.
Les regions italianes estaven unides en 5 circumscripcions electorals, cada una elegia un grup de diputats:
Itàlia nord-occidental: Vall d'Aosta, Piemont, Ligúria i Llombardia - 25 escons. Itàlia nord-oriental: Trentino - Tirol del Sud, Vèneto, Friül - Venècia Júlia i Emília-Romanya - 18 escons. Itàlia central: Toscana, Úmbria, Marques i Laci - 20 escons. Itàlia meridional: Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria - 16 escons. Itàlia insular: Sicília i Sardenya - 8 escons. Per a les llistes de minories lingüístiques es preveia la possibilitat de relacionar el vot amb una llista d'àmbit nacional: en aquest cas els vots de la llista de llengües van anar a incrementar els de la llista nacional, obtenint un dels seus escons si un candidat lingüístic obtenia com a mínim 50.000 vots. A més, la llei preveia el vot de preferència múltiple per als candidats de la llista: cada votant podia expressar la seva aprovació de fins a tres candidats, i el que més vots tenia es proclamava elegit, dins del límit dels escons obtinguts de cada llista circumscripció, segons el rànquing de vots obtingut.
Resultats Forza Italia va aconseguir guanyar les eleccions amb més de 10 milions de vots (un 30% sobre el total de vots) i 27 diputats europeus, enfront del Partit Democràtic de l'Esquerra, hereu del Partit Comunista Italià, que va aconseguir un 19% dels vots i 16 eurodiputats, i Aliança Nacional, que va obtenir un 12,47% i 11 escons. El nou Partit Popular Italià, hereu de Democràcia Cristiana, guanyador de les eleccions el 1989, es va quedar amb un 10% dels vots i 8 representants. El Partit de la Refundació Comunista, escissió del PCI, el Pacte Segni i La Xarxa van aconseguir entrar a les seves primeres eleccions, mentre que la coalició Federalisme va perdre el seu representant.
+CandidaturaFacció europeaSufragisEsconsVots%Dip.Dif.Forza Italia (FI)10.089.13930,62%27Partit Democràtic de l'Esquerra (PDE)6.281.35419,06%16 6Aliança Nacional4.108.67012,47%11 7Partit Popular Italià (PPI)PPE3.295.33710,00%8 18Lliga Nord (LN)2.162.5866,56%6 4Partit de la Refundació Comunista (PRC)2.004.7166,08%5Pacte Segni (PS)1.073.0953,26%3Federació dels Verds (FdV)FEPV1.055.7973,20%3 2Llista Marco Pannella702.7172,13%2 1Partit Socialista Italià - Aliança Democràtica (PSI-AD)PSE606.5381,84%2 10La Xarxa366.2581,11%1Partit Republicà Italià (PRI)LDRE242.7860,74%1 2Partit Socialista Democràtic Italià (PSDI)PSE227.4390,69%1 1Lliga d'Acció Meridional (LAM)224.0330,67%Partit Popular del Tirol del SudPPE202.6680,62%1Federalisme (Unió Valldostana, Sardenya Nació, Els Llibertaris i altres)ALE126.9370,39% 1Lliga Alpina Lombarda110.4580,34%Federació dels LliberalsLDRE53.9830,16%SolidaritatPPE15.2140,05%Vots a candidatures32.949.72592,38%87 6Vots en blanc992.5862,78%EligendoVots nuls o no vàlids1.760.8984,94%Vots emesos35.667.44073,60%Cens total48.461.792
Referències
1994 1994 Itàlia