miniatura|Pintura de Lucien Rudaux que mostra com podria aparèixer un eclipsi solar vist des de la superfície lunar. miniatura|Simulació de l'inici i el final de l'eclipsi lunar del 28 d'agost de 2007, vist des del centre de la Lluna.

Els eclipsis solars a la Lluna es produeixen quan el planeta Terra passa per davant del Sol i en bloqueja la llum. Els observadors de la Terra experimenten un eclipsi lunar durant un eclipsi solar a la Lluna.

Aquests eclipsis solars només es veuen a la part de la cara visible de la Lluna i a parts més petites de la cara oculta on es veu la Terra durant les libracions, aquestes zones de la lluna constitueixen la part visible de la Lluna. Els eclipsis allà es veuen durant la sortida i la posta de sol lunars i s'estenen a les zones més allunyades de la cara visible, però principalment no a les zones polars de la Lluna. Mentre la Lluna orbita la Terra, la Terra gira una vegada cada gairebé 24 hores, però la seva posició al cel només és en una posició, ja que mai canvia. Això contrasta amb algunes altres llunes o altres satèl·lits que orbiten altres planetes o planetes nans i alguns asteroides, fins i tot dins del Sistema Solar. Tanmateix, són molt rars a la part exterior del Sistema solar.

L'últim eclipsi solar a la Lluna va ser un eclipsi total el 3 de març de 2026, amb tota la cara visible i els petits voltants de la cara oculta veient la totalitat. El proper eclipsi total tindrà lloc el 28 d'agost de 2026.

Durada miniatura|350px|Simulació de la Lluna entrant a l'ombra de la Terra, creant un eclipsi lunar total el 27 de setembre de 2015. Mentre que un eclipsi solar a la Terra dura fins a dues hores i mitja, un eclipsi solar a la Lluna dura fins a cinc hores i mitja. Tanmateix, alguns eclipsis a la Lluna duren unes cinc hores en una zona, tot i que l'ombra de la Terra toqui la Lluna durant un màxim de sis hores. Quan la Terra i la Lluna són més a prop, els eclipsis són més llargs i, des de la Terra, el diàmetre aparent de la Lluna és més gran que el del Sol. Tanmateix, quan la Terra i la Lluna estan més separades, els eclipsis són més curts i, des de la Terra, el diàmetre aparent de la Lluna és menor que el del Sol.

Els eclipsis solars a la Terra comencen i acaben en llocs diferents cada vegada, mentre que els eclipsis solars a la Lluna sempre comencen a les parts més occidentals i acaben a les parts més orientals del costat visible, i sempre són al voltant de l'equador. Tanmateix, els eclipsis solars parcials comencen a prop i dins de les zones polars.

Ombra penombral L'ombra penombral no apareix durant un eclipsi solar a la Lluna fins que no està al voltant d'un 25-30% d'obscuració. Es torna més fosca a mesura que la Terra bloqueja la llum solar fins que arriba a la totalitat. En alguns eclipsis, l'ombra penombral cobreix tota la superfície, mentre que el centre de l'ombra de la Terra no veu una part de la Lluna, mentre que cada part de la cara propera veu un eclipsi parcial. A la Terra, es veuen com a eclipsis penombrals totals.

La Lluna passa per un camí estret dins de la penombra i fora de l'umbra, cosa que pot passar a les vores penombrals nord o sud de la Terra. Aquests eclipsis poden durar fins a quatre hores i mitja sense que cap part de la Lluna, especialment als seus pols, arribi a la totalitat.

Centre de l'ombra de la Terra miniatura|Durant l'eclipsi lunar de l'abril de 1967, la sonda Surveyor 3 va prendre aquestes primeres imatges d'un eclipsi solar des de la superfície de la Lluna. També són les primeres fotografies d'un cos diferent de la Lluna eclipsant el Sol. Mentre que la Terra rep una petita porció de l'ombra de la Lluna durant els eclipsis solars totals, la cara visible de la Lluna sol estar completament coberta per l'ombra de la Terra durant els eclipsis solars totals.

A diferència de la Terra, l'ombra umbral de la qual apareix negra, ja que la Lluna no té atmosfera, la superfície no només apareix negra sinó també vermella i marró, segons l'escala de Danjon. Això es deu al fet que l'única llum solar disponible es refracta a través de l'atmosfera terrestre a les vores de la Terra, formant un anell atmosfèric.

Temperatures durant la totalitat Durant els eclipsis amb una llarga totalitat, les temperatures baixen en picat a la lluna, però no en molts dels seus maris. Tanmateix, en algunes zones, les temperatures romanen altes. Això s'aplica especialment a l'Oceanus Procellarum i al Mare Tranquillitatis i als cràters mitjans o grans, especialment aquells amb sòls de basalt i principalment a la part mitjana de la Lluna, alguns cràters joves i uns quants cràters grans distants, en particular el Tycho (situat a 43,31°S). Alguns cràters són lleugerament més freds però tan càlids com la superfície i més càlids que les zones fora de les conques, com ara el Copernicus i el Langrenus.

Eclipsis parcials miniatura|Imatge de la Lluna en l'infraroig mitjà presa durant l'eclipsi lunar del setembre de 1996 per l'instrument SPIRIT-III a bord del satèl·lit Midcourse Space Experiment (MSX) en òrbita. Les regions més brillants són les més càlides i les zones més fosques són les més fredes. A la Lluna, quan hi ha un eclipsi parcial, una part de la Lluna té un eclipsi parcial, ja sigui nord o sud. Un exemple d'això és quan la meitat del Sol està bloquejada, nord o sud. En alguns eclipsis parcials quan el centre de l'ombra de la Terra no toca la Lluna, un hemisferi pot tenir un eclipsi parcial mentre que l'altre no. En alguns eclipsis, quan el centre de l'ombra de la Terra cobreix una part o la major part, una part té un eclipsi total i una part té un eclipsi parcial. Els eclipsis parcials i totals juntament amb els parcials simplement duren fins a unes sis hores sense tenir totalitat a totes les parts del costat visible i una part molt petita del costat oposat al costat visible. Els eclipsis parcials i totals independents entre eclipsis parcials poden durar fins a 3,5 hores.

Les vores del costat visible i els seus petits voltants miniatura|Fotografia de l'Apollo 12 de la Terra ocultant el Sol. A les vores del costat visible i una petita part circumdant del costat dur, on la Terra es veu majoritàriament a mitges o parcialment, a l'oest, alguns eclipsis solars comencen a la sortida del sol i el Sol es veu després de la sortida. En alguns eclipsis, el Sol és parcialment visible i en altres està parcialment eclipsat. A l'est, alguns eclipsis solars acaben a la posta de sol i el Sol es veu abans de la posta de sol. En altres eclipsis, el Sol és parcialment visible.

També es produeix en diverses zones polars. En aquesta part de la Lluna, la Terra es veu a les zones d'alta altitud de cràters, turons i muntanyes, així com en algunes zones com els mars lunars (també coneguts com a planes). En algunes zones, és visible en cràters profunds i a la majoria de les zones més baixes circumdants. A les parts mitjanes, la Terra mai és visible, i els seus eclipsis mai es veuen, ja que el cràter i les seves muntanyes, inclosos els de cràter, bloquegen la vista. A les zones d'uns set a vuit graus prop de la cara oculta, una part de la vista de la Terra queda bloquejada. En alguns eclipsis, aquest fenomen comença poc després de la sortida del sol a l'oest i acaba poc abans de la posta de sol a l'est. En aquest lloc, es veuen a altituds més elevades i a la majoria d'altituds mitjanes.

A les zones més allunyades de la cara oculta dins de la cara visible, es veu una part de la Terra, però només a les porcions més altes.

Excepció en una part de la Lluna Al voltant del noranta-un per cent de la cara oculta mai experimenta eclipsis solars, ja que la Terra mai s'hi veu perquè el límit de la vista del planeta durant les libracions és d'uns vuit graus dins de la cara visible.

Els eclipsis generalment no es veuen a les franges de la cara visible, dins de la cara oculta, ni a la part inferior i el gruix de la part mitjana. Al seu voltant, no es veu a les parts inferiors. En aquesta ubicació i al seu voltant, els eclipsis mai es veuen a la majoria dels buits dels cràters o a algunes de les parts més baixes d'alguns buits dels cràters. Els eclipsis mai es veuen als buits dels cràters de les regions polars on el sol mai brilla. Entre el paral·lel 75 i el 80 nord o sud, els eclipsis mai es veuen a la majoria dels buits dels cràters, com ara la part mitjana i, notablement, la més baixa.

Història En els inicis de la història lunar, després d'uns 4.300 milions d'anys, quan es va formar la Lluna, aquesta orbitava més a prop de la Terra. La totalitat dels seus eclipsis va durar més que els eclipsis actuals. Milions d'anys més tard, la totalitat es va reduir i la porció parcial de l'eclipsi va anar sortint. Els eclipsis van ser més freqüents al voltant d'aquesta època. Desenes de milions d'anys més tard, els eclipsis es van tornar menys nombrosos a mesura que l'òrbita lunar s'allunyava lentament de la Terra. La vista del sol, fins i tot la seva cromosfera, estava bloquejada per la Terra. Fa uns centenars de milions d'anys, la Terra va bloquejar tota la cromosfera del Sol; la totalitat era lleugerament més llarga que la porció parcial. Al mateix temps, hi va haver més eclipsis parcials a la Lluna. A mesura que la Lluna retrocedeix uns 3,8 centímetres (1,5 polzades) cada any, la longitud total de l'eclipsi es redueix lentament i la porció parcial s'allarga lentament.

Cultura popular En un paquet de cigarrets de la marca britànica W.D. & H.O. Wills, una de les targetes de tabac emeses per primera vegada el 1928 durant uns anys mostra un eclipsi solar a la Lluna que mostra l'anell atmosfèric.

Notes

Referències

Categoria:Eclipsis solars Categoria:Lluna