La violència masclista i sexual en el futbol comprèn diferents formes de violència contra les dones produïdes dins i al voltant d’aquest esport. Entre les formes documentades hi ha la violència de parella associada als dies de partit, l’assetjament i les agressions sexuals en espais d’afició, el sexisme contra aficionades i professionals, la violència digital contra jugadores i altres dones vinculades al futbol i la violència sexual exercida en entorns del futbol professional i formatiu.
La relació entre el futbol i la violència contra les dones ha estat estudiada en diferents països. Investigacions realitzades al Regne Unit i a Colòmbia han observat increments dels casos registrats de violència coincidint amb els dies de partit de les seleccions nacionals, tant després de victòries com de derrotes. Altres treballs han analitzat la relació entre la violència sexual en el futbol i factors com les desigualtats de poder, la fama i els recursos econòmics dels futbolistes, la cultura del silenci i la manca de mecanismes de denúncia i protecció dins de les organitzacions esportives.
Violència masclista en dies de partit Diverses investigacions han observat una associació entre la celebració de partits de futbol i l’augment dels casos registrats de violència contra les dones, especialment de violència de parella.
Al Regne Unit, una investigació basada en els incidents registrats per la policia de Lancashire durant les copes del món masculines de 2002, 2006 i 2010 va detectar que els casos de violència domèstica augmentaven un 38% quan Anglaterra perdia i un 26% quan guanyava o empatava. Les dades es van utilitzar posteriorment en campanyes de sensibilització durant grans competicions futbolístiques. El National Centre for Domestic Violence va impulsar durant el Mundial de 2018 la campanya The Not-So-Beautiful Game, difosa els dies de partit d’Anglaterra, i el Crown Prosecution Service britànic va recuperar aquestes xifres en una campanya institucional coincidint amb el Mundial de 2022.
A Colòmbia, una investigació basada en registres mèdics nacionals dels Mundials de 2014 i 2018 va trobar un augment del 43% de la violència contra les dones i del 39% de la violència de parella els dies que jugava Colòmbia el 2014. El 2018 els increments van ser del 26% i del 27%, respectivament. Els augments van ser més elevats durant els caps de setmana i quan Colòmbia guanyava.
Al Brasil, un informe del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública va analitzar 308.315 registres de São Paulo, Rio de Janeiro, Belo Horizonte, Salvador i Porto Alegre entre 2023 i 2025. Els dies de partits del Brasileirão, la Libertadores i la Copa Sud-americana, les amenaces contra les dones augmentaven un 27,4% i les lesions un 28,8%. Entre les dones de 15 a 29 anys, les lesions augmentaven un 44% i les amenaces dins de la llar un 47,3%. Folha de S.Paulo va descriure el futbol com un factor que pot actuar com a catalitzador d’una violència prèvia.
+ Dades sobre futbol i violència contra les dones Lloc i període Indicador Resultat Anglaterra, Mundials 2002–2010 Violència domèstica +26% amb victòria o empat; +38% amb derrota Colòmbia, Mundial 2014 Violència contra les dones +43% Colòmbia, Mundial 2014 Violència de parella +39% Colòmbia, Mundial 2018 Violència contra les dones +26% Colòmbia, Mundial 2018 Violència de parella +27% Brasil, 2023–2025 Amenaces contra les dones en dies de partit +27,4% Brasil, 2023–2025 Lesions contra les dones en dies de partit +28,8%
Mundial de 2026 Durant la Copa del Món masculina de 2026, mitjans de comunicació, organitzacions de defensa dels drets de les dones i institucions públiques van alertar sobre la violència contra les dones associada als grans esdeveniments futbolístics.
A Mèxic, organitzacions de defensa dels drets de les dones i organismes internacionals van advertir sobre el risc d’un augment de la violència familiar, sexual i de l’explotació durant la competició. Durant les primeres setmanes del torneig, la Red Nacional de Refugios va registrar un augment mitjà del 50% en les trucades, els missatges de WhatsApp i les consultes rebudes a través de les xarxes socials, segons les dades recollides per El País.
A Espanya, després de la victòria de la selecció a la final, les trucades al 016 van augmentar un 120,8% entre les 23 h del 19 de juliol i les 7 h de l’endemà respecte de la mateixa franja de la setmana anterior. Durant el dilluns posterior al partit l’increment va ser del 21,9%. El correu electrònic va registrar un augment del 1.000%, el xat del 60% i WhatsApp del 8,75%.
El fet que els increments s’hagin documentat també després de victòries indica que la relació entre els resultats dels partits i la violència de parella no es pot explicar exclusivament per la frustració provocada per una derrota. Una revisió de la literatura encarregada pel Govern escocès va identificar el consum d’alcohol, la violència, el sexisme i determinades formes de masculinitat entre els factors que podrien intervenir en l’associació entre futbol i violència domèstica. La revisió advertia, però, que no hi havia proves concloents sobre la manera com aquests factors interactuaven.
Violència sexual, poder i impunitat en el futbol professional Les denúncies i condemnes per violència sexual relacionades amb futbolistes han generat un debat sobre l’existència d’una cultura de la impunitat dins del futbol professional. Especialistes en protecció de la infància, psicologia esportiva, dret penal i sociologia han relacionat aquesta possible impunitat amb la fama i els recursos econòmics dels futbolistes, els desequilibris de poder, la cultura del silenci, la manca de mecanismes de denúncia i protecció i la resposta dels clubs i les aficions.
Un reportatge d’El País publicat el 2024 va abordar aquesta qüestió a partir de casos com els de Dani Alves, Santi Mina, Sergi Enrich, Antonio Luna, Hugo Mallo, Achraf Hakimi i Rafa Mir. Les especialistes consultades hi assenyalaven factors com el desequilibri de poder entre agressors i víctimes, la manca de mecanismes de denúncia i protecció, la cultura del silenci, el masclisme de les estructures esportives i la posició econòmica i social dels futbolistes. El sociòleg David Moscoso va descriure el futbol professional com un negoci milionari reforçat per xarxes financeres, socials, polítiques i institucionals. Segons Moscoso, aquesta estructura de poder contribueix tant a la percepció que el món del futbol és intocable com a la dificultat d’exigir responsabilitats pels actes dels seus integrants.
Durant la Copa del Món de 2026, la premsa generalista va identificar onze futbolistes participants que havien estat denunciats, investigats, acusats o condemnats en casos de violència física o sexual contra dones: Neymar, Thomas Partey, Kaishu Sano, Ryan Mendes, Achraf Hakimi, Gonzalo Montiel, Lucas Hernández, Cristiano Ronaldo, Junya Ito, Facundo Medina i Thiago Almada. Els casos es trobaven en situacions judicials diferents: alguns procediments continuaven oberts, mentre que d’altres havien estat arxivats o desestimats; Lucas Hernández havia estat condemnat per maltractament en l’àmbit familiar. Entre els procediments oberts hi havia el de Thomas Partey, acusat de set delictes de violació i un d’agressió sexual contra quatre dones, i el d’Achraf Hakimi, que havia de ser jutjat a França per una acusació de violació. Les autores van assenyalar que tots onze havien participat en el torneig i van interpretar-ne la continuïtat esportiva com una mostra de la permissivitat de les institucions futbolístiques i les aficions davant les acusacions de violència contra les dones.
Els casos també han generat un debat sobre la diferència entre la responsabilitat penal, que correspon determinar als tribunals, i la resposta de les institucions esportives davant les denúncies de violència sexual. Les especialistes consultades per El País van destacar la responsabilitat dels clubs en la prevenció d’aquestes conductes i van defensar la formació en igualtat, els protocols contra l’assetjament i l’adopció de codis de conducta amb funcions preventives i disciplinàries.
Resposta institucional La resposta institucional és una part central del debat sobre la violència sexual en el futbol.
El cas de Luis Rubiales, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, va convertir aquesta qüestió en un debat internacional després del petó sense consentiment a Jennifer Hermoso durant la Copa del Món femenina de 2023. El cas va posar el focus no només en l’agressió, sinó també en les estructures de poder de la federació i en les pressions exercides posteriorment sobre Hermoso perquè declarés que el petó havia estat consentit. Reuters va considerar que el procés havia exposat el masclisme i el predomini masculí en les estructures de poder del futbol espanyol.
El febrer de 2025, Rubiales va ser condemnat per agressió sexual. El juny del mateix any, l’Audiència Nacional va confirmar la condemna i va considerar provat que havia besat Hermoso sense el seu consentiment.
La protecció institucional dels agressors i el silenci també s’han documentat històricament. La investigació independent dirigida per Clive Sheldon sobre els abusos sexuals a menors dins del futbol anglès va concloure que la Football Association havia incorregut en «fallades institucionals» i havia trigat massa a establir mesures de protecció. La investigació va reconstruir dècades en què entrenadors van poder abusar de joves futbolistes en un sistema sense mecanismes adequats de salvaguarda.
Els testimonis de les víctimes recollits durant la investigació descrivien situacions d’intimidació i manipulació, així com la por i la vergonya que les havien mantingut en silenci. Les víctimes eren adolescents que aspiraven a convertir-se en futbolistes professionals i sobre els quals els entrenadors exercien una posició de poder. L’informe va situar aquests abusos en una cultura esportiva que durant dècades havia funcionat sense normes, procediments, formació, orientacions ni controls d’antecedents adequats per protegir els menors. També va atribuir a la Federació Anglesa una fallada institucional per la lentitud amb què va desenvolupar estructures efectives de protecció.
Formes i àmbits de violència + Principals formes i àmbits documentats Forma de violència Àmbit o persones afectades Violència de parella Llars i relacions de parella durant els dies de partit Sexisme, assetjament i violència sexual Aficionades en estadis, transports i locals on es retransmeten partits Assetjament sexual Periodistes i altres professionals durant la cobertura esportiva Violència digital Jugadores, periodistes, aficionades i altres dones vinculades al futbol Violència sexual i abús de poder Futbol professional, clubs, federacions i futbol formatiu
Sexisme i violència sexual entre les aficions Les dones que ocupen els espais de l’afició també han denunciat sexisme, assetjament i violència sexual.
A Alemanya, Deutsche Welle va documentar casos d’aficionades que havien patit comentaris sexistes i tocaments sexuals als estadis. Una xarxa alemanya contra el sexisme i la violència sexual va assenyalar que aquestes conductes inclouen des de la invasió dels límits físics fins a la violació. També va denunciar que les estadístiques policials alemanyes sobre incidents relacionats amb el futbol no comptabilitzaven específicament la violència sexual.
Aquestes experiències també mostren les dificultats de les dones per ser reconegudes com a membres legítims de les aficions. Durant el Mundial de 2026, Le Monde va recollir testimonis d’aficionades franceses que descrivien haver de demostrar reiteradament que coneixien el futbol. L’associació Her Game Too va desplegar en 43 bars d’una dotzena de ciutats franceses un sistema per denunciar violències sexistes i sexuals durant les retransmissions.