La Goutte-d'Or és un barri administratiu de París situat al 18è districte de París, a l'est de Montmartre. Constitueix el 71è barri administratiu de la ciutat i s'estén des del boulevard de la Chapelle, al sud, fins al límit municipal amb Saint-Denis, al nord.
En un sentit més restringit i habitual, el nom Goutte-d'Or designa sobretot el sector popular situat al sud del barri administratiu, entorn de la rue de la Goutte-d'Or, Château Rouge i el square Léon. Aquest sector, desenvolupat durant el sobre antics terrenys agrícoles de la comuna de La Chapelle, s'ha caracteritzat històricament per la seva població obrera, les successives onades migratòries i una intensa activitat comercial i cultural.
Geografia i límits El barri administratiu de Goutte-d'Or ocupa la part oriental del 18è districte de París. Limita al sud amb el boulevard de la Chapelle, al nord amb el terme municipal de Saint-Denis, a l'oest amb la rue des Poissonniers i a l'est amb la rue de la Chapelle i la rue Marx-Dormoy. Les vies ferroviàries procedents de la Gare du Nord travessen el barri de nord a sud.
En l'ús habitual, però, el topònim Goutte-d'Or designa sobretot un sector més reduït situat al sud del barri administratiu. El perímetre utilitzat per la Ville de Paris en diversos programes urbans queda aproximadament delimitat pel boulevard de la Chapelle al sud, la rue Ordener al nord, la rue de Clignancourt a l'oest i les vies ferroviàries a l'est.
Aquest sector meridional és densament urbanitzat i s'articula entorn de carrers com la rue de la Goutte-d'Or, la rue Myrha, la rue Léon i la rue des Poissonniers. Presenta una elevada densitat comercial, especialment als eixos pròxims al boulevard Barbès i al sector de les rues Poulet, Dejean i des Poissonniers.
Història Orígens i vinyes de La Chapelle El nom de Goutte-d'Or està relacionat amb les vinyes que antigament ocupaven els vessants situats fora de les muralles de París, dins el territori de l'antiga comuna de La Chapelle. Aquestes vinyes produïen un vi blanc apreciat pels seus reflexos daurats, origen tradicionalment atribuït al topònim del barri.
Fins a començaments del segle XIX, el sector conservà un caràcter essencialment agrícola. Els terrenys situats entre les antigues barreres de Saint-Denis i des Poissonniers començaren aleshores a ser parcel·lats i urbanitzats, especialment arran de les operacions immobiliàries impulsades pel marquès Trutat de Saint-Ange, que hi desenvolupà el hameau de Saint-Ange.
Urbanització al segle XIX Durant les primeres dècades del segle XIX es traçaren bona part dels carrers del futur barri i s'hi construïren nombrosos edificis d'habitatges. El hameau de Saint-Ange es desenvolupà entorn de les rues de Chartres i de la Charbonnière i quedà progressivament integrat en la urbanització del sector.
Entre 1843 i 1846, la construcció de les línies del ferrocarril del Nord transformà profundament el territori de La Chapelle i afectà també Goutte-d'Or. Les vies i instal·lacions ferroviàries ocuparen una part important de l'espai i acceleraren el procés d'urbanització i industrialització del sector.
Annexió a París i industrialització miniatura|300px|Casa a la cantonada de la rue Polonceau i la rue de la Goutte-d'Or, l'any 1905.
La llei del 16 de juny de 1859 amplià els límits de París i suprimí la comuna de La Chapelle. Goutte-d'Or quedà incorporada a la capital l'1 de gener de 1860 i passà a formar part del nou 18è districte de París.
Durant la segona meitat del segle XIX, el barri es consolidà com un espai obrer i industrial. La proximitat de la Gare du Nord, els tallers ferroviaris i altres activitats industrials atreieren nombrosos treballadors, mentre que es construïren edificis modestos amb habitatges de petites dimensions destinats a una població de recursos limitats.
Entre les activitats industrials primerenques destaca una fàbrica de màquines de vapor creada l'any 1836 per l'industrial Antoine Pauwels a l'entorn de les actuals rues de Panama i de Suez. L'establiment fou substituït el 1860 per un dipòsit de la companyia d'òmnibus.
El caràcter obrer del barri quedà també reflectit en la literatura. Émile Zola hi situà bona part de l'acció de L'Assommoir, publicada el 1877, una novel·la centrada en les condicions de vida de la classe obrera parisenca.
Immigració i transformacions del segle XX miniatura|Cartells a la rue de la Goutte-d'Or el juliol de 1968, després dels esdeveniments del maig francès.
Durant el segle XX, Goutte-d'Or es convertí en un dels principals barris d'acollida de població immigrant de París. Primer hi arribaren habitants procedents d'altres regions de França i de diversos països europeus, entre els quals belgues, italians, polonesos i espanyols. Des de finals del segle XIX també s'hi establiren poblacions procedents del nord d'Àfrica, especialment de Cabília.
La immigració magribina augmentà especialment a partir de la dècada de 1950, sobretot al sector meridional del barri. Posteriorment, Goutte-d'Or acollí també població procedent de l'Àfrica subsahariana i d'altres regions del món, fet que contribuí a consolidar el seu caràcter multicultural.
Durant la segona meitat del segle XX i les primeres dècades del XXI, diverses operacions de renovació urbana modificaren parcialment el teixit del barri, amb rehabilitació o substitució d'habitatges antics, creació d'equipaments i actuacions sobre l'espai públic.
Població i societat miniatura|Botiga de teixits i roba africana al sector del mercat Dejean, a Goutte-d'Or.
Goutte-d'Or és un barri densament poblat i socialment divers, marcat per una llarga història d'arribada de població procedent de fora de París. Durant els segles XIX i XX hi arribaren successivament treballadors d'altres regions franceses i immigrants procedents de diversos països europeus, del Magrib i, posteriorment, de l'Àfrica subsahariana i d'altres regions del món.
Aquesta successió de migracions ha contribuït a configurar el caràcter multicultural del sector, visible en els comerços, els mercats, els llocs de culte, les associacions i bona part de la seva vida cultural.
El sector de Goutte-d'Or inclòs en la política de la ciutat compta amb uns 21.100 habitants. Segons l'Atelier parisien d'urbanisme, presenta diversos indicadors socials més desfavorables que la mitjana parisenca: una proporció elevada de famílies monoparentals, de residents de nacionalitat estrangera i de llars amb baixos ingressos, així com dificultats més importants d'inserció laboral.
Al mateix temps, el sector presenta una densitat comercial superior a la mitjana parisenca i una forta presència d'equipaments i associacions locals, elements que contribueixen a estructurar-ne la vida social.
Economia i comerç miniatura|300px|Botiga de roba, teixits i equipatge a la rue de la Goutte-d'Or, abans de les operacions de renovació urbana del barri.
Goutte-d'Or presenta una densitat comercial elevada, especialment als eixos pròxims al boulevard Barbès i a les rues Poulet, Dejean i des Poissonniers. El comerç no alimentari hi té una presència destacada, mentre que l'oferta alimentària es concentra especialment al sector de Château Rouge i del mercat Dejean.
Una part important del comerç del barri està vinculada a productes tèxtils, roba, equipament de la llar i establiments especialitzats en productes procedents del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. Aquesta especialització comercial contribueix a l'atracció de clients procedents d'altres sectors de París i de la regió metropolitana.
El mercat Dejean i els carrers adjacents constitueixen un dels principals pols comercials del barri, amb una concentració d'establiments alimentaris, botigues especialitzades i activitats de venda al detall. La Ville de Paris identifica aquest sector com un dels punts de major intensitat comercial de Goutte-d'Or.
Durant les darreres dècades, les polítiques urbanes municipals han inclòs també mesures destinades a reforçar l'activitat econòmica local i a renovar els espais comercials i l'espai públic, especialment als sectors de Château Rouge i del sud de Goutte-d'Or.
Urbanisme i habitatge miniatura|300px|Casa antiga a Goutte-d'Or, testimoni del teixit residencial històric del barri.
Goutte-d'Or conserva un teixit urbà dens format en gran part durant el , amb edificis d'habitatges alineats sobre una xarxa de carrers estrets. Una part important del parc residencial històric es caracteritzà durant dècades per habitatges petits i de qualitat desigual, especialment als sectors més antics del barri.
Des de les darreres dècades del segle XX, diverses operacions públiques han tingut com a objectiu reduir l'habitatge insalubre, rehabilitar edificis antics i renovar determinats sectors. Aquestes actuacions han afectat especialment Château Rouge, Émile-Duployé i el sector meridional de Goutte-d'Or.
A partir de començaments del segle XXI, les intervencions municipals contra l'habitatge degradat es van intensificar, combinant rehabilitació, substitució d'alguns immobles, construcció d'habitatge social i requalificació de l'espai públic.
El sector Goutte-d'Or–Boris Vian ha estat inclòs també en programes més recents de renovació urbana, amb actuacions sobre carrers, equipaments i espais públics. Entre els objectius hi ha millorar la continuïtat dels recorreguts de vianants, augmentar la vegetació i reforçar l'accessibilitat als equipaments del barri.
Cultura i vida de barri miniatura|300px|Square Léon, un dels espais públics de Goutte-d'Or vinculats a la vida veïnal i cultural del barri.
Goutte-d'Or té una vida cultural marcada per la diversitat de la seva població i per la presència d'equipaments, associacions i espais dedicats a la música i a la creació artística. Una part important d'aquesta activitat es concentra entorn de la rue Léon, la rue Fleury i els carrers adjacents.
Entre els equipaments culturals destaca FGO-Barbara, obert el 2008 a la rue Fleury. El centre disposa d'una sala de concerts, estudis d'assaig i enregistrament i espais destinats a pràctiques amateurs i a l'acompanyament d'artistes emergents.
El barri manté també una forta vinculació amb les músiques procedents del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. Durant les darreres dècades del segle XX, diversos locals del 18è districte esdevingueren espais importants per a la difusió del raï i d'altres músiques populars; entre les figures vinculades a aquest entorn hi ha la cantant algeriana Cheikha Remitti, a qui s'ha dedicat una plaça a Goutte-d'Or.
Altres equipaments contemporanis, com el 360 Paris Music Factory, reforcen la presència de la creació musical al barri, amb espais dedicats a la producció, la difusió i les actuacions en directe.
El square Léon constitueix un dels espais públics centrals del sector i forma part de la xarxa d'equipaments i espais de proximitat de Goutte-d'Or.
Patrimoni i espais destacats miniatura|300px|L'església de Saint-Bernard de la Chapelle, un dels principals edificis patrimonials de Goutte-d'Or.
Entre els edificis més destacats del barri hi ha l'església de Saint-Bernard de la Chapelle, situada a la rue Saint-Luc. Construïda al segle XIX en estil neogòtic, és obra de l'arquitecte Auguste-Joseph Magne i està protegida com a monument històric.
L'església ocupa també un lloc destacat en la història social contemporània del barri. L'any 1996 fou ocupada per migrants sense papers que reclamaven la regularització de la seva situació, en un episodi que tingué una gran repercussió pública a França.
El patrimoni de Goutte-d'Or inclou també diversos carrers que conserven edificis del segle XIX, especialment a les rues de la Goutte-d'Or, Polonceau, Chartres, Myrha i Léon. Malgrat les operacions de renovació urbana, en aquests sectors encara es poden observar fragments de la trama i de l'edificació desenvolupades durant la ràpida urbanització del barri.
Referències
Enllaços externs
Història de Goutte-d'Or a la Ville de Paris
Categoria:Barris de París Categoria:18è districte de París