Juan Calvo Azabal (Bilbao, ? - Arkauti, 20 d'agost de 1993) va ser un home basc, assassinat sota custòdia policial en un comissaria de l'Ertzaintza.
Cas de tortura El cos tenia desenes de cops, abrasions, blaus i ferides. Els metges que van intentar reanimar-lo van haver de portar mascaretes a causa dels efectes del gas que respirava Calvo. El 1995, vuit agents de policia van ser condemnats per imprudència: de sis mesos a un any de presó, d'un a deu dies de detenció i el cap de policia a sis anys. El 1996, el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la pena del cap a un any. Ningú va anar a la presó ni va perdre la feina. No hi va haver cap confessió ni dimissió.
Avís del govern La tarda del 20 d'agost, el Departament de Seguretat del Govern Basc va informar de la mort en un comunicat de premsa, amb aquestes paraules: «A primera hora d'aquest matí, divendres, ha mort la persona que va ser detinguda a Langraitz Oka (Àlaba), ahir a la tarda, després de robar un taxi a Bilbao i dur a terme una persecució espectacular. El detingut, que havia estat ingressat tres vegades en diversos hospitals psiquiàtrics, va perdre el coneixement després de patir una violenta crisi nerviosa i agredir els agents de policia que van intentar ajudar-lo».
El principal dirigent polític de l'Ertzaintza en aquell moment era Juan Mari Atutxa.
Informe forense L'autòpsia afirma que la mort va ser «violenta» i que la causa va ser l'edema pulmonar esmentat anteriorment provocada pel gas CS utilitzat per la policia. Segons els forenses, des d'una perspectiva «estrictament mèdica», és impossible establir amb certesa si la mort va ser el resultat d'un «accident», un «suïcidi» o un «homicidi». La mort de Calvo és «el resultat de la intervenció de tercers», per tant «assassinat» a comissaria.
Les Gestores Pro Amnistia, el moviment Elkarri i el partit polític Herri Batasuna van atribuir la mort a tortures. La manca d'explicació per part del Departament de Seguretat basc va ser criticat per Eusko Alkartasuna i Euskadiko Ezkerra. Arran de l'enrenou polític sorgit després de la mort del bilbaí, el Govern espanyol va enviar còpies de diversos documents del Ministeri de l'Interior i del Ministeri de Justícia espanyol a diverses organitzacions internacionals, inclòs el relator contra la tortura de l'ONU. Això va justificar l'ús de la violència contra Calvo.
Referències
Categoria:Brutalitat policial Categoria:Bilbaïns Categoria:Nascuts al segle XX Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Víctimes de la violència policial Categoria:Morts a Vitòria