miniatura|Detall de Gemma d'August representant el príncep Gemma d'August,, Gemma Augusta o Gemma Augusteia (en llatí: Gemma Augustea/Gemma Augustae), també referida com a Camafeu de Viena, és un gran camafeu romà antic que descriu l'apoteosi de l'emperador August (r. 27 ae–14). Aquesta peça pertany a un grup d'espectaculars gemmes grava1des, a vegades anomenades "Camafeus Estatals", que presumiblement es van originar en el cercle cortesà d'August, perquè el mostren amb atributs divins que encara eren políticament sensibles, i en alguns casos hi ha aspectes sexuals que no haurien estat exposats a una audiència més àmplia.«Cameo portrait of Augustus» (em inglês). Consultado em 15 de setembro de 2014. Arquivado do original em 23 de abril de 2012 Contenen el Camafeu Blacas del Museu Britànic i el Gran Camafeu de França a París.
Història La Gema d'August, actualment en el Museu d'Història de l'Art de Viena, és de data desconeguda, no havent-hi consens entre els historiadors: s'atribueix la confecció de l'obra al regnat d'August, entre els anys 9 a 12, al regnat de Tiberi (r. 14–37), més precisament al 15, o fins i tot al regnat de Calígula (r. 37–41). Molt probablement la va fer Dioscòrides, un artesà actiu durant el regnat d'August, o un dels seus deixebles. La Gema d'August fa 19 cm d'altura i 23 cm d'amplada i té una espessor mitjana d'1,5 cm. És feta amb ònix àrab. En baix relleu, la forma curosa en què la pedra ha estat tallada garanteix un detall meticulós amb un nítid contrast entre les imatges i el fons.
Al segle IV, la Gema d'August anà a parar a Constantinoble. Més tard fou transferida a diferents llocs (que no estan documentats), mentre es va mantenir relativament intacta. El 1246, la van registrar com a part del tresor de la Basílica de Sant Serni de Tolosa. Més tard, al 1533, Francesc I de França (r. 1515–1547) se l'apropià i la va dur a Paris, on la pedra va desaparéixer al voltant del 1590. No massa temps després, la vengueren per 12.000 ducats a l'emperador Rodolf II d'Habsburg (r. 1576–1612). Al segle XVII va ser dipositada amb una muntanya d'or i, en aquesta època, part de la part d'or superior es va perdre, així com una de les imatges gravades. Després d'aquest moment, va ser transferida al museu on actualment es troba.
En la Gema d'August hi ha dues zones narratives diferents. En la part inferior, quatre soldats romans instal·len un trofeu, que seria un tronc d'arbre amb les armes i armadures dels enemics derrotats, mentre dos companys duen pels cabells una parella bàrbara. Es veu igualment una altra parella bàrbara asseguda a l'esquerra. En l'escut pres en el trofeu hi ha un escorpí gravat, el signe de naixement del príncep Tiberi, probablement al·ludint a una victòria seua. A dalt, Tiberi descendeix d'un carruatge dirigit per la dea Victòria i dirigeix la vista cap a August seminu, que és retratat amb aspectes de Júpiter assegut a prop de la dea Roma i a sota del signe de capricorn, el seu signe de naixement. August porta el ceptre i aixafa, al costat de Roma, les armadures d'enemics derrotats, mentre l'àguila de Júpiter n'és a la vora dels peus. La personificació del món civilitzat, Ecumene, col·loca una corona cívica al cap d'August, mentre Oceà, Tel·lus, que duu una cornucòpia, i els fills d'ella el contemplen. A més, Germànic, germà de Tiberi, contempla l'escena dempeus al costat de Roma.
Referències
Categoria:Imperi Romà Categoria:Escultures