Andoni Arrizabalaga Basterretxea, conegut amb el nom de guerra de «Felix», (Ondarroa, 22 d'agost de 1941 - coll de Gervasutti, Mont Blanc, França, 31 de juliol de 1984) va ser un alpinista i activista polític basc, militant d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA). La cançó Itziarren semea està basada en el cas de les tortures que va patir.
Trajectòria Va ser detingut tres vegades durant la dictadura de Francisco Franco. La primera vegada, el 1964, el van enxampar pintant i, segons el seu propi relat, va ser torturat durant tres dies a la caserna de la Guàrdia Civil espanyola de Bilbao. Tanmateix, les tortures esmentades a la cançó Itziarren semea, escrita per Telesforo Monzón, li van ser infligides pel capità Jesús Muñecas Aguilar, quan va ser arrestat per segona vegada, el 1968. Després de ser arrestats a Ondarroa, va ser torturat durant vuit dies, primer a la caserna d'Ondarroa i després a la de Zarautz. Després d'això, va ser traslladat a la caserna d'Intxaurrondo, al barri d'Antigua de Sant Sebastià, on hi va romandre catorze dies més.
El 27 d'octubre de 1969, catorze mesos abans del Procés de Burgos, el Jutjat Militar de Burgos el va condemnar a mort en un consell de guerra, en el marc del judici sumari 28/69. En aquell judici també van ser jutjats quatre joves més d'Ondarroa: Andoni Bedialauneta Laka (Xare), Iñaki Garcia Aranbarri, Jesus Mari Aramaio Etxaburu i Jose Ignacio Uribe Burgoa. Els fets que van servir de base de l'acusació es remunten al 3 d'abril de 1969, a les 21:15 h, a la plaça de la Música d'Ondarroa, quan va esclatar d'un artefacte incendiari en un cotxe la policia local, que van causar pocs danys materials i cap lesió personal. El tribunal va citar els encausats un per un però, quan va ser el torn d'Arrizabalaga, es va aixecar i es va dirigir als militars en veu alta. Ignorant els crits del president del tribunal, els va exclamar en basc: «No accepto aquest tribunal, només jo seré jutjat pel poble. M'estimo molt a mi mateix, però estimo més el meu poble». Com no parava de parlar, el van fer fora de la sala, juntament amb Bedialaunet i Garcia, i condemnats sense defensa. Gràcies a la pressió internacional, es va commutar la seva pena de mort per 30 anys de presó, mentre que Bedialauneta i Garcia van ser condemnats a 25 anys de presó i, Aramaio i Uribe, absolts.
Després d'anys d'empresonament d'Arrizabalaga, Bedialauneta i Garcia, el 1977 van poder sortir de la presó gràcies a l'aprovació de la Llei d'amnistia espanyola. Després de sortir de la presó, va continuar la seva carrera d'alpinista. Malauradament, però, el 31 de juliol de 1984 va morir en un accident mentre escalava el coll de Gervasutti al Mont Blanc (Alps francesos). Amb ell, també va morir Jose Ignacio Mazaga Azpitarte («Txasio») d'Iurreta, de 25 anys.
Referències
Categoria:Alpinistes bascos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Militants d'ETA biscaïns Categoria:Alpinistes espanyols Categoria:Esportistes d'Ondarroa Categoria:Morts a la Vall d'Aosta Categoria:Morts a l'Alta Savoia