El Faubourg Saint-Martin és un antic faubourg de París, desenvolupat fora de les muralles de la ciutat al llarg de l'eix que correspon a l'actual rue du Faubourg-Saint-Martin. Forma part dels antics suburbis que es formaren a les portes de París i que experimentaren un creixement progressiu a partir del segle XIV.
El faubourg es desenvolupà sobre una antiga via que sortia de Lutècia en direcció a l'actual Saint-Denis. El seu topònim es conserva en l'actual rue du Faubourg-Saint-Martin, dins del 10è districte de París.
Situació Històricament, el Faubourg Saint-Martin s'estenia al llarg de l'eix de l'actual rue du Faubourg-Saint-Martin. Una descripció històrica recollida en un estudi de la Mairie du 11e situa el faubourg entre la porte Saint-Martin i la grille Saint-Martin; més al nord començava el Faubourg Saint-Laurent.
El sector històric forma part de l'actual 10è districte de París. La part meridional de la rue du Faubourg-Saint-Martin, entre la porte Saint-Martin i el boulevard de Magenta, continua essent identificada per la Mairie du 10e com el bas de la rue du Faubourg-Saint-Martin.
Història Orígens i formació del faubourg L'eix del futur Faubourg Saint-Martin seguia una antiga via establerta en època romana que sortia de Lutècia en direcció a l'actual Saint-Denis i que correspon a l'actual rue du Faubourg-Saint-Martin. El territori es trobava fora de les muralles de París i durant segles formà part d'un espai encara poc urbanitzat.
A partir del segle XIV, artesans, jardiners, hortolans i vinyaters començaren a establir-se fora de la ciutat. Aquest procés afavorí la formació dels faubourgs a les portes de París, entre els quals el Faubourg Saint-Martin, juntament amb el Faubourg Saint-Denis, el Faubourg du Temple i el Faubourg Poissonnière.
Creixement fora de les muralles El creixement dels faubourgs estengué progressivament la urbanització de París més enllà de les seves muralles. L'any 1670, Lluís XIV ordenà l'enderroc de les fortificacions de la capital. En el seu lloc s'establí una ampla passejada arbrada que, entre 1704 i 1705, donà lloc al Nouveau Cours, origen dels actuals Grands Boulevards.
La desaparició de les muralles comportà també la substitució de les antigues portes per arcs monumentals. La porte Saint-Martin fou construïda el 1674 i, juntament amb la porte Saint-Denis, continuà marcant la separació entre la ciutat i els faubourgs.
Els faubourgs continuaren desenvolupant-se durant les dècades següents i foren integrats a París el desembre de 1701, tot i que conservaren els seus noms històrics.
Durant el segle XVIII, l'obertura dels grans bulevards i la remodelació del Grand Égout entre 1737 i 1740 afavoriren el desenvolupament de la part meridional de l'actual 10è districte de París. En aquest sector s'hi instal·laren també diversos teatres al voltant de la porte Saint-Martin.
Integració a París i transformacions urbanes miniatura|300px|Obres d'ampliació de la gare de l'Est a la rue du Faubourg-Saint-Martin, l'any 1927
A la dècada de 1780, la construcció del mur dels Fermiers généraux incorporà dins el recinte fiscal de París el territori de l'actual 10è districte de París. Una de les barreres d'aquest recinte era la barrière Saint-Martin, de la qual subsisteix la rotonde de la Villette.
Durant la Revolució Francesa, el territori de l'actual 10è districte quedà repartit entre les seccions de Poissonnière, Faubourg Saint-Denis i Bondy, descrites per la Mairie du 10e com a sectors de població majoritàriament modesta i favorable a la Revolució.
L'any 1795, la nova divisió de París en dotze districtes modificà de nou l'organització administrativa del sector, que quedà repartit entre la part nord dels antics 3r i 5è districtes.
Durant el segle XIX, l'entorn del Faubourg Saint-Martin experimentà noves transformacions urbanes. S'hi obriren la rue de Chabrol el 1822 i la rue La Fayette el 1823, i el 1824 començà la construcció de l'església de Saint-Vincent-de-Paul.
Entre les grans intervencions de mitjan segle hi hagué l'obertura del boulevard de Strasbourg el 1852 i del boulevard de Magenta el 1855. La gare de Strasbourg, futura gare de l'Est, havia estat construïda entre 1849 i 1850, mentre que la nova Gare du Nord fou edificada entre 1861 i 1866.
La reorganització administrativa de 1859-1860 establí els vint districtes actuals de París i situà aquest sector dins el nou 10è districte de París.
Activitat econòmica i vida urbana miniatura|300px|Els Magasins de Nouveautés du Tapis Rouge després de l'incendi de 1871
El Faubourg Saint-Martin tingué durant els segles XVIII i XIX una important activitat manufacturera. La presència d'una barrera d'octroi a la rue du Faubourg-Saint-Martin entre 1722 i 1787 és un indici de la vocació del sector per rebre matèries primeres destinades al consum o a la transformació. Entre les activitats del faubourg destacaren els oficis de la fusta i la producció tèxtil.
El Tapis Rouge fou creat l'any 1784 a l'emplaçament de l'actual número 67 de la rue du Faubourg-Saint-Martin. L'establiment comercialitzava mercaderies procedents de diversos indrets d'Europa i productes elaborats pels artesans del sector. L'any 1910 es convertí en la Compagnie Générale de l'Ameublement.
La producció tèxtil tingué igualment una presència important. Al número 234 de la rue du Faubourg-Saint-Martin s'instal·là la fàbrica de cotilles Claverie, fundada l'any 1860 per Auguste Claverie, mentre que als números 85-87 hi hagué un establiment tèxtil amb fàbrica que posteriorment es convertí en el magatzem de mobles Lévitan.
El faubourg tingué també un paper en el desenvolupament de la ceràmica parisenca. Entre les manufactures vinculades al sector hi hagué la de porcellana de Dihl i Guérhard, una de les fàbriques més reputades de París sota l'Imperi, que l'any 1825 es traslladà al boulevard Saint-Martin.
Patrimoni i empremta urbana miniatura|300px|Hôtel Gouthière, testimoni de la urbanització del Faubourg Saint-Martin al segle XVIII
L'Hôtel Gouthière constitueix un dels testimonis de la urbanització del Faubourg Saint-Martin a la fi del segle XVIII. Construït per encàrrec del daurador i cisellador Pierre Gouthière, és l'última resta conservada d'un conjunt més ampli edificat al cor del faubourg quan aquest sector es trobava en plena urbanització.
L'edifici, d'estil neoclàssic, correspon al tipus de petite maison de plaer o de renda característic del segle XVIII. Després de la fallida de Pierre Gouthière l'any 1784, la propietat fou adquirida pel seu notari, Nicolas Arnoult; al començament del segle XX encara hi treballaven artesans, entre els quals un fabricant de passamaneria.
L'antic convent dels Récollets s'obria al número 150 de la rue du Faubourg-Saint-Martin. L'any 1870 s'hi instal·là l'hospital militar Villemin, prop de la gare de l'Est; una part dels edificis de l'antic conjunt es conserva a l'entorn de l'actual jardí Villemin-Mahsa Jîna Amini.
El Faubourg Saint-Martin en l'actualitat La denominació Faubourg Saint-Martin continua present en l'ús municipal actual. La Mairie du 10e l'empra en el projecte de reurbanització del tram de la rue du Faubourg-Saint-Martin comprès entre el boulevard de Magenta i la porte Saint-Martin, iniciat l'any 2019 després d'un procés de participació veïnal.
Referències
Categoria:10è districte de París