L'Aigle és un meteorit que va caure el 26 d'abril de 1803 sobre L'Aigle, a la Baixa Normandia (França), durant una pluja de meteorits. Abans d'aquest esdeveniment, els meteorits es consideraven generalment una superstició i la comunitat científica en desconfiava. Ernst Chladni havia teoritzat i publicat un llibre el 1794 on afirmava que els meteorits s'originaven més enllà de la Terra. Tot i que es van produir algunes altres pluges de meteorits, cap va despertar un interès significatiu per investigar-ne els orígens fins a l'esdeveniment de L'Aigle.
Història miniatura|Representació del camp de dispersió en el informe de Jean-Baptiste Biot A primera hora de la tarda del 26 d'abril de 1803, una pluja de meteorits de més de 3.000 fragments va caure sobre la ciutat de L'Aigle, a Normandia (França). En assabentar-se d'aquest esdeveniment, l'Acadèmia Francesa de les Ciències va enviar el jove científic Jean-Baptiste Biot a investigar-ho. Després d'un treball de camp minuciós, va informar de dos tipus de proves que indicaven un origen extraterrestre per a les pedres:(Biot, 1803), p. 9. Prova física: l'aparició sobtada de moltes pedres idèntiques similars a altres pedres caigudes del cel en altres llocs. Testimonis: molts testimonis que van observar una "pluja de pedres llançades pel meteorit" L'article de Biot que descrivia com aquestes pedres havien de ser sens dubte d'origen extraterrestre va donar efectivament naixement a la ciència de la meteorítica.
L'esdeveniment de L'Aigle va ser una fita en la comprensió dels meteorits i els seus orígens perquè en aquell moment la mera existència dels meteorits s'involucrava en acalorats debats i no s'assumia que fossin extraterrestres. Si es reconeixien, el seu origen era controvertit, i la majoria de comentaristes estaven d'acord amb el tractat de meteorològica d'Aristòtil. Ell argumentava que la calor del Sol generava dos tipus de vapors a la superfície de la Terra, un de calent i sec i l'altre de fred i humit, que s'elevaven a l'atmosfera i formaven núvols que, sota les condicions adequades, s'encenien i produïen meteors, implicant que el seu origen era terrestre. Aquestes idees van ser acceptades per la comunitat científica i no es qüestionaven, mentre que els informes dels testimonis de caigudes de meteorits es tractaven amb gran escepticisme.
Des d'aleshores, el meteorit s'ha conservat al Musèu d'Història Natural d'Angers, un museu d'història natural francès, juntament amb el meteorit d'Angers, que va caure a França 19 anys més tard, el 3 de juny de 1822.
Composició i classificació És una condrita ordinària de tipus L6.
Referències
Enllaços externs Meteoritical Bulletin Database: L'Aigle
Categoria:Condrites ordinàries Categoria:Història de Normandia