Regio VIII Forum Romanum era la vuitena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Forum Romanum, adoptada posteriorment, procedia del Fòrum Romà, que constituïa el nucli principal de la regió. Aquesta comprenia també els fòrums imperials, el Capitoli i sectors situats al sud d'aquest turó.

Situació i límits miniatura|esquerra|300px|Vista panoràmica del Fòrum Romà, nucli principal de la Regio VIII

La Regio VIII tenia una forma irregular i comprenia el Fòrum Romà, els fòrums imperials, el Capitoli i el sector situat al sud d'aquest turó. No incloïa, però, tota la Via Sacra.

Cap al sud, el territori de la regió s'estenia fins a una línia situada al nord del Fòrum Boari, travessava el Velabrum i arribava fins a l'extrem oriental de l'Atrium Vestae.

Història i evolució urbana miniatura|300px|El Fòrum d'August i el Temple de Mart Ultor

El Fòrum Romà constituí durant segles el principal centre cívic de Roma. Originat com a espai de mercat, es convertí progressivament en un centre de negocis, activitat política, assemblees i administració de justícia.

Durant el final de la República i l'inici de l'Imperi, aquest sector s'amplià amb la construcció dels fòrums imperials. Entre aquests, el Fòrum d'August, inaugurat l'any 2 aC, proporcionà nous espais per a activitats judicials i quedà presidit pel Temple de Mart Ultor.

Vici miniatura|300px|El vicus Tuscus i les restes dels Horrea Agrippiana

Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen trenta-quatre vici a la Regio VIII.

Entre els vici documentats individualment hi havia el vicus Iugarius, que sortia del Fòrum Romà entre la Basílica Júlia i el Temple de Càstor i es dirigia cap a la Porta Carmentalis.

El vicus Tuscus partia també del Fòrum, entre la Basílica Júlia i el Temple de Càstor, i continuava cap al sud pel costat occidental del Palatí, constituint una de les principals vies de comunicació amb el Fòrum Boari i el Circ Màxim. Al llarg del carrer hi havia botigues de diversos tipus.

Vies i sectors urbans miniatura|300px|La part alta de la Via Sacra, amb l'Arc de Tit

La Via Sacra era una de les vies principals d'aquest sector de Roma. El seu traçat pròpiament dit començava a la part alta de la Vèlia i descendia fins a l'extrem oriental del Fòrum Romà, constituint una de les principals comunicacions entre el Palatí i el Fòrum.

Altres vies estructuraven la circulació entre el Fòrum i els sectors veïns. El Clivus Capitolinus ascendia cap al Capitoli, mentre que el Clivus Argentarius donava accés al Camp de Mart i a les vies que conduïen cap al nord.

Monuments i equipaments miniatura|300px|Restes del Temple de Saturn, al peu del Capitoli

La Regio VIII concentrava alguns dels principals edificis polítics, religiosos i monumentals de Roma. Al Fòrum Romà, el Temple de Saturn s'aixecava als vessants del Capitoli i allotjava l'aerarium, el tresor públic romà.

La Cúria Júlia, situada al costat del Fòrum, fou traslladada al seu emplaçament actual per Juli Cèsar i inaugurada per August. L'edifici fou reconstruït posteriorment per Dioclecià i continuà mantenint la funció de seu de les reunions senatorials.

La regió incloïa també els grans fòrums construïts al costat del Fòrum Romà. El Fòrum de Cèsar, iniciat l'any 54 aC, fou el primer dels fòrums imperials i amplià l'espai monumental i administratiu del centre de la ciutat.

Els catàlegs regionaris tardans enumeren a la Regio VIII nombrosos temples, basíliques, fòrums i altres edificis públics, entre els quals els fòrums de Cèsar, August, Nerva i Trajà, el Temple de Saturn, la Basílica Júlia i el Temple de Vesta.

Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio VIII evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Inicialment hi havia quatre vicomagistri per vicus, mentre que els catàlegs regionaris tardans en registren quaranta-vuit per regio, independentment del nombre de vici.

Els dos catàlegs atribueixen a la Regio VIII trenta-quatre vici, trenta-quatre aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. També coincideixen a registrar 3.480 insulae, 130 domus, 18 horrea, 120 lacus i 20 pistrina.

Hi ha, però, discrepàncies en dues xifres: el Curiosum registra 86 balnea i un perímetre de 14.067 peus romans, mentre que la Notitia en registra 85 i dona un perímetre de 13.067 peus.

Referències

Categoria:Regions de la Roma augusta