La Costa del Montseny és un poble i una entitat de població del municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental. Està situat al vessant meridional del Turó de l'Home, al massís del Montseny, sobre la vall de la Tordera, a uns 620 metres d'altitud. És un dels sis nuclis o entitats de població que formen el municipi de Fogars de Montclús.

L'any 2025 l'entitat de població tenia 117 habitants, 55 dels quals residien al nucli de població i 62 al disseminat de la Costa del Montseny.

Geografia La Costa del Montseny es troba als vessants meridionals del massís del Montseny, en un territori de fort pendent que davalla des de les zones culminants del Turó de l'Home cap a la vall de la Tordera. El nucli és format per un petit agrupament de cases al voltant de l'església de Sant Esteve de la Costa, mentre que una part important de la població viu en masies i habitatges disseminats.

S'hi accedeix des de la carretera BV-5114, que uneix Sant Celoni amb Santa Fe de Montseny, mitjançant un ramal que surt a l'altura del mas Rifer. Des de la Costa, la via continua cap a Fontmartina i connecta també amb el poble de Montseny i amb la carretera BV-5301. La situació del poble el converteix en un dels punts d'accés als sectors alts del Montseny i a l'entorn del Turó de l'Home i el Puig Sesolles.

La Costa del Montseny és, juntament amb Mosqueroles i El Pertegàs, una de les tres entitats del municipi que disposen de sectors classificats com a sòl urbà. La resta del terme és de caràcter predominantment rural i forestal.

Història La història del poblament de la Costa està estretament vinculada a la parròquia de Sant Esteve de la Costa. La primera referència coneguda de la parròquia data de l'any 862, en un diploma del rei franc Carles el Calb pel qual concedia diversos alous al comte Sunyer, document en què apareix esmentat un Sancto Stephano in Montesigno.

Durant els segles XI i XII, la demarcació de la Costa, igual que la de Fogars, estava vinculada als castells de les Agudes i Miravalls. Des del segle XII la parròquia va quedar sota el domini i la provisió de l'abat del monestir de Sant Quirze de Colera. La disminució de població iniciada durant la baixa edat mitjana va provocar diverses reorganitzacions parroquials: el 1503 Sant Esteve fou unida temporalment a Sant Julià de Montseny i, el 1566, Santa Susanna va passar a dependre de la parròquia de la Costa.

El poblament tradicional va mantenir durant segles un caràcter marcadament dispers, estructurat al voltant de masies i explotacions agrícoles, ramaderes i forestals. La transformació econòmica i social del Montseny durant el segle XX comportà una disminució de les activitats agrícoles i forestals tradicionals i una reducció del nombre de masies habitades permanentment. Paral·lelament, la creació i consolidació del Parc Natural del Montseny va afavorir nous usos relacionats amb la conservació de l'espai natural, l'educació ambiental i el lleure.

Patrimoni miniatura|El comunidor de Sant Esteve de la Costa.

El principal monument del poble és l'església parroquial de Sant Esteve de la Costa. És un edifici d'origen romànic, reconstruït al segle XII i molt transformat en èpoques posteriors. De la construcció medieval conserva la nau, coberta amb volta de canó, i part de la capçalera original.

Al costat de l'església hi ha el comunidor de Sant Esteve de la Costa, un petit edifici de planta quadrada que servia per fer pregàries per evitar tempestes i altres fenòmens atmosfèrics que podien perjudicar els conreus. L'actual campanar i el comunidor daten de les reformes efectuades entorn del 1680. Durant el segle XVII també s'afegiren capelles laterals al temple, i el 1758 s'hi construí la sagristia. Tant l'església com el comunidor estan inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La parròquia conserva també un fons documental format principalment per llibres sacramentals, testaments i documentació relacionada amb l'activitat parroquial. Els documents conservats a la mateixa església abracen el període comprès entre 1628 i 1979, mentre que una altra part del fons es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona.

Al territori de la Costa hi ha nombroses masies vinculades al poblament tradicional del Montseny. Entre altres elements de l'entorn destaquen els sectors de Fontmartina i el Vilar de la Costa, on durant el segle XX es van dur a terme actuacions de repoblació forestal i s'hi van crear equipaments vinculats al Parc Natural del Montseny.

Serveis La Costa disposa del Casal Municipal Jaume Cullell, que acull activitats socials i culturals. El nucli rep també servei de bibliobús i és escenari de diverses activitats organitzades per l'Ajuntament i les entitats locals.

El maig del 2025 es va posar en servei una nova estació depuradora d'aigües residuals per al nucli. La instal·lació té capacitat per tractar 12 m2 d'aigua al dia i va ser construïda per millorar el sanejament en un entorn integrat al Parc Natural i a la Reserva de la Biosfera del Montseny.

Festes La Festa Major de la Costa del Montseny se celebra tradicionalment el segon cap de setmana d'agost. Antigament, tenia lloc el primer diumenge de setembre, però a partir del 1931 es va traslladar al segon diumenge d'agost.

Entre els actes tradicionals hi havia l'ofici religiós i una processó en honor de sant Esteve, seguida d'una cercavila i de diversos balls. La processó va deixar de celebrar-se a començaments de la dècada del 1970. La festa moderna inclou activitats infantils, espectacles, sopars populars, música, teatre i cinema a la fresca.

Referències

Categoria:Fogars de Montclús Categoria:Entitats de població del Vallès Oriental