El qàhue o café àrab (, /ˈqah.wa ʕaraˈbijːah/) és una versió de café preparat dels grans de Coffea arabica. El café àrab es conrea a una altitud de 1.000 a 2.000 m snm (metres sobre el nivell de la mar), i representa al voltant del 60-70% de la indústria cafetera del món.
La majoria de països àrabs al llarg d'Orient Mitjà han desenvolupat mètodes únics per a preparar cafè. El cardamom és una espècia que s'hi afig sovint, però també es pot servir el café simple (, literalment ‘cafè clar’).
Hi ha estils diferents per a preparar el café. Alguns mètodes mantenen la claror del café, que generalment conté cardamom, mentre que d'altres poden fer que es faça fosc. El café àrab és amarg, i no se li afig sucre. En general, se serveix en una tasseta adornada amb un patró decoratiu, conegut com a finjan. El café àrab se serveix durant les reunions familiars o en rebre convidats.
Etimologia miniatura|291x291px|Dona àrab portadora de café, per John Frederick Lewis (1857), al Caire, Egipte El vocable «cafè» ve de l'àrab qahwa, que significa ‘estimulant’, ja siga café o vi. D'allí va passar a l'idioma turc amb el nom de kahveh i després a l'italià caffè. En anglés coffee entrà al 1582 mitjançant el koffie holandés, pres aquest del kahve turcootomà, al seu torn prestat de l'àrab , ‘café, beuratge’. En català és un manlleu del toscà o del francés. La paraula qahwa pot haver-se referit en un principi a la reputació de la beguda com un supressor de l'apetit de la paraula qàhiya (, literalment ‘mancant fam’).
Història La primera evidència creïble del consum de café apareix a mitjan , en els monestirs sufís de Iemen. Els sufís l'usaven per a mantenir-se alertes durant les devocions nocturnes. Una traducció del manuscrit d'Al-JazariEl treball manuscrit d'Al-Jaziri és de considerable interés respecte a la història del café a Europa també. Una còpia n'arribà a la biblioteca reial francesa, i la va traduir en part Antoine Galland com De l'origine et du progrès du café. rastreja la propagació del café des d'Arabia Felix (l'actual Iemen) cap al nord fins a la Meca i Medina, i després a les ciutats més grans del Caire, Damasc, Bagdad i Constantinoble. El 1511 el prohibiren, pel seu efecte estimulant, els imams conservadors i ortodoxos de la Meca. No obstant això, aquestes prohibicions les revocà el 1524 el soldà turc otomà Solimà I el Magnífic amb una fàtua emesa pel gran muftí Khodja Celebi que en permetia el consum. Al Caire, Egipte, es va establir una prohibició semblant el 1532, i els cafés i magatzems que contenien grans de café es clausuraren.J. E. Hanauer (1907). Sobre el café. Historia popular de la Tierra Santa. p. 291 f. [Todas] las casas de café [estaban] cerradas, y sus cuidadores fueron arrojados con los tiestos de sus tazones y tazas. Esto fue en 1524, pero por orden de Selí I, los decretos de los eruditos se invirtieron, los disturbios en Egipto se calmaron, el beber café se declaró perfectamente ortodoxo.
El café ja era molt popular en el : Voltaire compara el café amb les obres de Racine, tant que la frase , ‘Racine passarà com el cafè’ era un tema de murmuració entre la societat francesa. Voltaire li atribueix erròniament aquesta frase a Madame de Sévigné, adduint que el fervor despertat pel teatre de Racine al 1670 aviat s'extingiria, com la popularitat del café.
Preparació miniatura|250x250px|Café àrab, kanaka, també anomenat rikwa o jezwa, a Souq Waqif, a Doha, Qatar miniatura|212x212px|Dallah El café àrab és fet de grans de café torrats molt lleugerament o molt pesats, de 165 a 210°C i cardamom, i és una beguda tradicional en la cultura àrab. Sovint se serveix amb dàtils, fruita seca, fruita confitada o nous. El café àrab es defineix pel mètode de preparació i els sabors, en lloc del tipus o els grans torrats: és un café bullit que no es filtra, es fa negre. El sucre no sol agregar-se però, si és així, pot afegir-s'hi durant la preparació o en servir-lo. Se serveix en una tassa petita i delicada sense anses, anomenada finjan. A vegades, el café es transporta en una gerra d'abocament més gran per a servir als convidats, anomenada dal·la. A diferència dels seus homòlegs turcs, el café àrab tradicional, amb les seues arrels en la tradició beduïna, no sol tenir sucre (qahwa sada), és més aviat fort i amarg. Per a compensar el sabor amarg, el café generalment se serveix amb una cosa dolça i altres postres sovint se serveixen juntament amb una safata de tasses de café.
Península Aràbiga Els àrabs del Golf també són originals per a preparar el café: és diferent a Egipte i a la regió del Llevant mediterrani en termes d'amargor i el tipus de tasses en què se serveix. Aquest mètode d'elaboració és comú a Najd i Hijaz, i algunes vegades s'hi empren altres espècies com el safrà (per a donar-li un color daurat), el clau o la canyella. Algunes persones agreguen una mica de llet evaporada per a alterar-ne lleugerament el color. Es prepara i serveix en una cafetera especial anomenada dal·la (); més comunament utilitzada la cafetera anomenada cezve (també rikwa o kanaka) i les tasses de café són petites i no tenen ansa (fenjan).
Els sufís de Iemen i els pelegrins de la Meca solien prendre café per a mantenir-se desperts i pregar a la Kaba fins a altes hores de la nit. Els musulmans que tornaven del hajj o pelegrinatge van portar café amb ells al que hui són els Emirats Àrabs Units. Els àrabs del Golf i de la península Aràbiga consumiren café abans que s'estengués a altres nacions.
El 2015, la UNESCO va afegir majlis i gahwa a la llista d'Història Cultural Intangible de la Humanitat, tot remarcant la importància de les tradicions culturals que han de ser preservades. La UNESCO ha atribuït els orígens del gahwa (pronunciació local de l'àrab estàndard qahwa) als Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Oman i Qatar. center|miniatura|589x589px|Diferents tipus de cafè àrab: cafè hejazi o del Hijaz, a l'esquerra, najdi o del Najd, al centre, i qahwa sada o cafè sense sucre, a la dreta
Llevant mediterrani miniatura|226x226px|Beduí àrab d'un poble de ruscs d'Alep, Síria, bevent el tradicional café àrab, 1930 miniatura|Un maqhah a Jerusalem durant el govern otomà de Palestina, 1858 miniatura|Cafeteria al Caire (s. XVIII) Els palestins se serveixen café al matí i durant tot el dia. El café d'elecció sol ser l'àrab, que és semblant al café turc, però el primer està condimentat amb cardamom i generalment no té sucre.
Al Líban, Síria i Jordània El café al Líban es prepara en una cafetera de mànec llarg anomenada rakwe. El café s'aboca a una tassa petita adornada amb un patró decoratiu (). El café libanès és tradicionalment fort i negre i similar al d'altres països de l'Orient Mitjà.
El café (qahwa) a Síria varia segons l'hora del dia i l'ocasió. El café àrab és la beguda calenta més coneguda que se sol preparar al matí en el desdejuni o a la nit. El café sirià, qahwa, és marró, espés i fort. Els sirians beuen xay (‘te’) i qahwa amb molt de sucre. Un altre tipus de café és el qahwa murra, que se sol consumir quan es visiten cases privades d'àrabs més antics o tradicionals. Aquest és un café molt fort i calent, que en general es prepara durant tot el dia a la sala d'estar en una estufa petita. Se serveix en una cafetera àrab tradicional de llautó o argent.
El café àrab és molt més que una simple beguda a Jordània: és un signe tradicional de respecte i una manera d'unir a les persones. És negre amb sabor a cardamom, també conegut com a qahwa sada (‘café de benvinguda’), profundament arrelat en la cultura jordana. Donar café als hostes és una part important de l'hospitalitat íntima del regne haiximita. Per a l'elaboració s'usa un instrument de fusta anomenat mehba () en què es tritura el café amb un mall; també se sol moldre en un envàs de coure semblant al morter anomenat yum (). Se serveix en una cafetera de bronze anomenada bàkraj (); en les zones de Jordània, Palestina i Síria l'anomenen dal·la.
Cultiu Gran part de la popularització del café es deu al seu cultiu en el món àrab pels monjos sufís del que s'exportava al món sencer des del port iemenita de Moka. Pels milers d'àrabs que peregrinaven a la Meca, el gaudi i la collita del café, o el «vi d'Aràbia» es va estendre a altres països àrabs (com ara, Egipte, Síria) i, finalment, a una majoria del món cap al . El café, a més de ser essencial en la llar, esdevingué una part important de la vida social. Les cafeteries, maqha (), es van convertir en «escoles de savis» a mesura que esdevenien llocs de discussió intel·lectual, a més de centres de relaxació i companyonia.
Cultura La cultura del café començà en el món àrab i, finalment, es va estendre a altres àrees del món i es va barrejar amb la cultura autòctona. Les cafeteries àrabs tradicionals són llocs de reunió per a socialitzar-se amb jocs, café i narguils. Depenent d'on es trobe la cafeteria, l'especialitat n'és diferent. Al Magrib, el te verd se serveix amb herba-sana o el café se serveix a l'estil àrab i europeu. El café àrab, o café turc, es fa a Egipte i als països de Llevant. El café àrab és una quantitat molt petita de café fosc bullit en una olla i presentat en una tassa. Particularment a Egipte, el café se serveix en mazbuta. No obstant això, a la península Aràbiga, el café àrab es torra de tal manera que és gairebé clar. Arreu del món àrab, és tradicional que l'amfitrió torne a omplir la tassa del convidat fins que indique amablement que el convidat ha acabat. miniatura|Un àrab aboca café en una tradicional tassa àrab del Llevant mediterrani
Costums i tradicions Als països àrabs se solen servir les tasses a la meitat, i tenen el costum beure'n tres tasses. El café àrab ocupa un lloc destacat en les festes àrabs tradicionals i en esdeveniments especials com el Ramadà i els id.
Una petita tassa de café àrab gairebé no té calories ni greix. Conté una petita quantitat de proteïna.
Vegeu també Gastronomia àrab Café turc
Referències
Categoria:Varietats de cafè Categoria:Gastronomia del Líban Categoria:Gastronomia de Síria