L'ORP Błyskawica (‘llamp’ en polonès) és un destructor de la classe Grom que va servir a l'Armada polonesa durant la Segona Guerra Mundial. És l'únic vaixell de l'Armada polonesa que ha estat condecorat amb l'orde Virtuti Militari, la màxima condecoració militar de Polònia per valentia, i el 2012 va rebre la Medalla Pro Memoria. El Błyskawica es conserva com a vaixell museu a Gdynia i és el destructor conservat més antic del món i està amarratal costat del veler Dar Pomorza.
Va ser el segon dels dos destructors de la classe Grom construïts per a la Marina Polonesa per J. Samuel White, de Cowes, entre 1935 i 1937. La classe Grom van ser dos dels destructors més armats i ràpids de la Segona Guerra Mundial.
Construcció i disseny El 1934, el constructor naval britànic J. Samuel White va guanyar un concurs per dissenyar i construir grans destructors per a l'Armada polonesa, superant una proposta del també constructor naval britànic Swan Hunter. (El 1933 havia estat rebutjat un projecte de les drassanes franceses Ateliers et Chantiers de la Loire.) Així, el 29 de març de 1935 es va formalitzar una comanda de dos destructors de la classe que s'anomenaria Grom.
A cavall entre les dècades de 1920 i 1930, la Direcció de la Marina (KMW) havia fet gestions per adquirir nous destructors després dels Wicher i Burza. La crisi de Danzig de 1932 va provocar un gir cap a una política més navalista a Polònia, i el líder de facto del país, el mariscal Józef Piłsudski, es va mostrar més disposat a destinar fons a la marina. El 24 de novembre de 1932, el cap de la KMW, el contraalmirall Jerzy Świrski, va obtenir, després d'una conversa personal amb el mariscal Piłsudski, el seu consentiment verbal per ampliar la flota existent.
Com a conseqüència, el maig de 1933 es va convocar un concurs entre les drassanes franceses per al subministrament de dos destructors. Després del fracàs d'aquest procés, el gener de 1934 se'n va convocar un altre entre les drassanes sueques, que tampoc no va prosperar a causa de desacords. Durant aquest període es van anar concretant les especificacions tàctiques i tècniques dels vaixells previstos, entre les quals hi havia, entre d'altres, l'ús de canons Bofors de 120 mm com a armament principal.
Quan van entrar en servei, els Grom es trobaven entre els destructors més ràpids i més fortament armats que s'havien construït fins aleshores. El Błyskawica tenia una eslora total de 114 metres i una eslora entre perpendiculars de 109 metres, amb una mànega d'11,3 metres i un calat de 3,1 metres. El desplaçament era de 2.011 tones llargues (2.043 t) en estàndard i de 2.520 tones llargues (2.560 t) a plena càrrega. Tres calderes de tres tambors subministraven vapor a dos conjunts de turbines de vapor amb una potència nominal de 54.500 cavalls (40.600 kW). Aquestes turbines accionaven dos eixos i proporcionaven una velocitat de disseny de 39 nusos (72 km/h).
L'armament principal estava format per set canons de 120 mm (calibre 50, models M34/36, subministrats per Bofors, de Suècia), instal·lats en tres muntatges dobles i un de simple. L'armament antiaeri consistia en dos muntatges dobles de canons Bofors de 40 mm i vuit metralladores de 13,2 mm. El vaixell duia sis tubs llançatorpedes de 550 mm, compatibles amb els torpedes francesos utilitzats pels destructors de la classe Wicher que l'havien precedit. L'armament antisubmarí consistia en dos llançadors de càrregues de profunditat, amb un total de 40 càrregues, mentre que s'hi havien instal·lat rails que permetien transportar fins a 44 mines. La dotació del vaixell era de 180 oficials i mariners.
La posada de quilla del Błyskawica, el segon dels dos destructors de la classe, fou el primer d'octubre de 1935 a les drassanes J. Samuel White de Cowes, a l'illa de Wight, i va ser avarat el primer d'octubre de 1936. Les proves de mar van ser satisfactòries, i el vaixell va superar la velocitat de disseny de 39 nusos. El Błyskawica va entrar oficialment en servei el primer d'octubre de 1937.
Modificacions Quan el Błyskawica i el Grom van arribar al Regne Unit el setembre de 1939, es va comprovar que els vaixells, dissenyats per operar a les aigües relativament protegides del Bàltic, tenien el centre de gravetat massa alt per a les condicions més dures de l'Atlàntic Nord. Per aquest motiu, van ser modificats per abaixar-ne el centre de gravetat. Es va retirar la torre dels reflectors situada sobre el pont de comandament, així com una superestructura de popa que allotjava un segon reflector i el característic caputxó de la xemeneia. A més, es va retirar el conjunt de tubs llançatorpedes de popa per tal de deixar espai per instal·lar-hi un canó antiaeri de 76 mm.
El desembre de 1941, el Błyskawica va ser rearmat. Els canons de 120 mm, per als quals no hi havia munició disponible, van ser substituïts per quatre muntatges dobles de canons de 102 mm Mk XVI, de doble ús antivaixell i antiaeri. Les metralladores de 13,2 mm van ser reemplaçades per quatre canons Oerlikon de 20 mm, i es va reinstal·lar el segon conjunt de tubs llançatorpedes.
Activitat Dos dies abans de l'inici de la guerra, el 30 d'agost de 1939, el Błyskawica, juntament amb els destructors Grom i Burza, va abandonar el mar Bàltic amb destinació a la Gran Bretanya, d'acord amb el «Pla Pequín», per evitar un conflicte obert amb Alemanya i la possible destrucció dels vaixells. Els tres destructors van ser albirats per vaixells de guerra alemanys, entre els quals hi havia el creuer Königsberg, els dies 30 i 31 d'agost, però les hostilitats encara no havien començat i els destructors polonesos van poder continuar la seva ruta sense impediments. Van arribar a Leith, a Escòcia, a les 17.30 h de l'1 de setembre de 1939.
A partir d'aleshores, van actuar conjuntament amb la Home Fleet de la Royal Navy. El 7 de setembre de 1939, el Błyskawica va establir contacte amb un submarí alemany i el va atacar. A començaments de maig de 1940, el Błyskawica va participar en la campanya de Noruega, durant la qual va bombardejar posicions alemanyes i va abatre dos avions de la Luftwaffe. El seu vaixell bessó, el Grom, va ser bombardejat i enfonsat durant la campanya. Més tard, aquell mateix mes, el Błyskawica va participar en la cobertura de l'Operació Dinamo, l'evacuació de Dunkerque dirigida pels britànics, que va permetre evacuar amb èxit les forces aliades.
Durant la resta de la guerra, el Błyskawica va participar en missions d'escorta de combois i de patrulla, enfrontant-se a submarins alemanys i a la Luftwaffe a l'Atlàntic i la Mediterrània. El primer de setembre de 1940 va rescatar l'únic supervivent del mercant Har Zion, torpedinat. El 1941, els seus canons de 120 mm van ser substituïts per canons britànics de 102 mm (4 polzades) de doble ús. El vaixell també va assumir missions d'escorta de transports de tropes, especialment del RMS Queen Mary, i era un dels pocs vaixells capaços de mantenir el ritme d'aquest transatlàntic.
La nit del 4 al 5 de maig de 1942, el Błyskawica va contribuir a defensar la localitat d'East Cowes, a l'illa de Wight, d'un atac aeri dut a terme per 160 bombarders alemanys. El vaixell es trobava sotmès a una reparació d'emergència a les drassanes de J. Samuel White, on havia estat construït, i aquella nit va disparar repetidament contra els bombarders alemanys des de fora del port. Els seus canons es van escalfar tant que van haver de ser refredats amb aigua del riu Medina per evitar que es sobreescalfessin. També va caldre transportar munició addicional des de Portsmouth. La intervenció del Błyskawica va obligar els bombarders a mantenir-se a gran altura, cosa que dificultava considerablement que poguessin apuntar amb precisió. El vaixell també va estendre una cortina de fum que va ocultar Cowes i va agreujar encara més les dificultats dels bombarders per localitzar els seus objectius. La localitat i les drassanes van patir greus danys, però generalment es considera que, sense aquesta acció defensiva, les conseqüències haurien estat molt pitjors. El 2002, el valor de la tripulació va ser homenatjat amb una commemoració local que va durar diversos dies i que va marcar el seixantè aniversari dels fets. El 2004, una zona de Cowes va ser batejada amb el nom de Francki Place en honor del comandant del vaixell. El Consell de l'illa de Wight va aprovar el 2012 la proposta que el Błyskawica tornés a Cowes per celebrar el 70è aniversari d'aquells fets i el 75è aniversari de la seva entrada en servei. El 2012 es van celebrar durant diversos dies grans actes commemoratius del 70è aniversari de la defensa de Cowes, als quals va assistir el vaixell de guerra polonès ORP Toruń. El maig de 2017, la Friends of the ORP Błyskawica Society va organitzar un altre gran acte per commemorar el 75è aniversari del Błyskawica. El minador de la Marina polonesa ORP Gniezno va arribar al port per participar en les celebracions. miniatura|L'ORP Błyskawica a l'Atlàntic nord durant la 2a Guerra Mundial El març de 1943, el Błyskawica va substituir el HMS Lightning, enfonsat per llanxes torpedineres alemanyes el 12 de març de 1943, dins de la Força de Creuers Q, amb base a Bône, al nord d'Àfrica. El gener de 1944, el Błyskawica va ser assignat a la 10a Flotilla de Destructors Anglo-Polonesa-Canadenca, que combatia la Kriegsmarine pel control del canal de la Mànega. Els mariners canadencs no sabien pronunciar correctament el nom del Błyskawica i sempre l'anomenaven «bottle of whiskey». El 8 de juny de 1944, el Błyskawica va participar en la batalla d'Ouessant contra els destructors de la Kriegsmarine.
En conjunt, durant la guerra, el vaixell va recórrer 146.000 milles nàutiques (270.000 km) i va escortar 83 combois. En combat, va avariar tres submarins alemanys, va contribuir a enfonsar altres vaixells i va abatre almenys quatre avions. A finals de 1945 i començaments de 1946, el Błyskawica, juntament amb el destructor Onslow, va participar en l'Operació Deadlight, destinada a enfonsar més de cent submarins alemanys.
La primavera de 1947, el Błyskawica va ser transferit al nou govern polonès, però no va salpar de Rosyth sota pavelló de l'Armada Popular Polonesa fins al primer de juliol de 1947. Pocs dies després, el 4 de juliol, el Błyskawica va atracar a Gdynia. Durant els primers anys després del seu retorn a Polònia, el Błyskawica va ser utilitzat com a vaixell d'instrucció i va efectuar creuers amb cadets d'oficials a bord. El 1951 va visitar Leningrad. Entre 1951 i 1952, va ser modernitzat. Els tubs dels seus canons britànics de 4 polzades van ser substituïts per tubs soviètics B-34 de 100 mm, instal·lats en els mateixos muntatges, per tal de poder utilitzar munició soviètica. Alhora, canons antiaeris soviètics de 37 mm, instal·lats en quatre muntatges dobles i dos de simples, van substituir els antics muntatges de 40 i 20 mm. Un muntatge soviètic triple de tubs llançatorpedes de 533,4 mm va substituir l'equip britànic. També s'hi va instal·lar un equip de radar soviètic, inclosa una còpia soviètica del radar britànic tipus 291.
El setembre de 1955, l'ORP Błyskawica, juntament amb l'ORP Burza, va efectuar una visita de cortesia a Portsmouth, Anglaterra. El juliol de 1957, el Błyskawica, juntament amb dos caçadors de submarins de la classe Kronshtadt, va visitar Estocolm, Suècia. Durant aquesta visita, dos mariners polonesos van abandonar el vaixell i van sol·licitar asil polític a Suècia.