La inscripció de Lantz (basc: Lantzeko idazkuna) és una inscripció paleohispànica en escriptura ibèrica nord-oriental trobada a la cova d'Aierdi VIII, a la zona minera del municipi de Lantz (Navarra), amb una antiguitat aproximada de 2.000 anys. És, doncs, coetània de la Mà d'Irulegi. Els tres símbols identificats a l'escriptura ( ) han estat transliterats pels investigadors com a IKAE o IGAE.

Descobriment El Govern de Navarra en va anunciar formalment el descobriment el 21 d'octubre del 2024 i va informar que la inscripció havia estat descoberta per equips de recerca de la Direcció General de Cultura governamental. Segons algunes fonts, el descobriment es va produir el 2022 i el maig del 2024, un dels investigadors va publicar a Internet un model 3D del mur amb la inscripció, anticipant-se a l'anunci oficial per part del govern navarrès.

Característiques La inscripció es va trobar a 61 metres de l'entrada d'una de les coves d'Aierdi, a Lantz, (Aierdi VIII), a 18 metres de profunditat. Està feta sota el sostre, a la paret nord, a 84 centímetres del terra, en una capa d'argila i grava. Els tres símbols identificats fan 23 centímetres de llarg i 13 centímetres d'amplada, i van ser tallats a l'argila amb un cisell o un altre objecte punxegut. Les línies tenen entre 4 i 6 mil·límetres d'amplada i una profunditat d'entre 2 i 9 mil·límetres.

Els tres símbols que s'han identificat al text ( ) han estat transliterats per alguns investigadors com a IKAE o IGAE. Els signes ibèrics no sempre tenen la mateixa forma per a un so, i hi pot haver variacions geogràfiques o cronològiques. Aquestes variacions o formes s'han registrat en diversos corpus, i en examinar-ne alguns, sembla que les formes següents es van fer servir en la inscripció de Lantz: la forma del signe emprada per a escriure el so I té el codi i5, els sons KA o GA es van escriure amb la forma del signe amb el codi U187=ka5 i la forma del signe emprat per a escriure el so E (E o I era U41=e3 o U38=e1 per a escriure E).

L'origen basc d'aquesta paraula va ser considerat possible pel Govern de Navarra en una nota d'octubre de 2024, vinculant-la amb el vocable ikhai/ikai ('costa, turó') pel fet d'estar escrit al vessant d'una mina. Ikai apareix al refranyer del d'Arnaut Oihenart i s'associa al verb ikhan/igan/igo ('pujar').

Datació miniatura|Dibuix de la inscripció, calcat sobre la fotografia dels arqueòlegs. La línia puntejada representa les possibles línies desaparegudes. La inscripció no ha pogut ser datada amb precisió, però s'han fet proves de carboni 14 en rastres propers i s'estima que té 2.000 anys d'antiguitat. Pels volts de 1991 es va trobar a la mateixa cova/mina una peça de ceràmica d'un tipus molt específic, associada amb el període republicà tardà de l'antiga Roma: una llanterna o llum amb cap d'ocell coneguda en arqueologia com a Dressel 4 o Vogelkopflampen; aquesta peça ha estat datada amb molta precisió, entre el 20 aC i el 10 dC, cosa que la situaria en el context del Conventus Caesaraugustanus, a la Hispània Citerior Tarraconense, durant la consolidació de la Hispània romana.

Opinions acadèmiques D'acord amb l'arqueòleg Mattin Aiestaran, la inscripció de Lantz seria única pel fet d'haver-se trobat en un lloc de producció. En opinió de l'arqueòleg responsable del descobriment de la Mà d'Irulegi, la inscripció de Lantz hi estaria vinculada. Tot i que és una mica posterior i molt breu, l'escriptura reforçaria la hipòtesi, segons Aiestaran, que «els vascons tenien la seva pròpia escriptura per a escriure la seva llengua».

Jesús Sesma, arqueòleg encarregat de l'excavació de la mina d'Aierdi, va explicar que es tracta d'«un dels descobriments més apassionants realitzats a Navarra els últims anys», ja que no s'havien trobat inscripcions similars a les mines d'aquella època, almenys a la península Ibèrica.

Altres experts també van destacar la importància de la inscripció, basant-se en tres característiques: en primer lloc, confirma la pràctica de l'escriptura en signari paleohispànic a la Navarra romana; en segon lloc, es va trobar a Ultzamaldea, al nord de Pamplona; i finalment, en trobar-se a l'interior d'una mina, va poder tenir una connexió amb l'artesania local.

Referències

Vegeu també

Escriptures paleohispàniques Bascoiberisme

Categoria:Vascons Categoria:Història del basc Categoria:Escriptures paleohispàniques Categoria:Inscripcions ibèriques nord-orientals Categoria:Obres del segle I aC Categoria:Ultzamaldea