Anna Smajdor és una filòsofa, escriptora i investigadora en bioètica d'origen britànic, actual catedràtica de filosofia pràctica a la Universitat d'Oslo (Noruega). És especialista en ètica biomèdica i és coneguda internacionalment per les seves postures teòriques entorn de la reproducció assistida, l'ectogènesi i els límits morals de la pràctica clínica.

Trajectòria acadèmica Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat d'Edimburg i, posteriorment, es va doctorar i especialitzar en ètica mèdica a l'Imperial College de Londres. Les seves línies d'investigació inicials van abastar problemes bioètics sobre les tecnologies reproductives, així com la relació entre la innovació tecnològica i els límits de la pràctica mèdica.

Fins al 2016, va exercir com a professora d'ètica a la Norwich Medical School de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit). Posteriorment es va incorporar a la Universitat d'Oslo com a professora associada de filosofia pràctica, institució en la qual va obtenir la seva càtedra oficial l'any 2022.

Com a acadèmica, ha coescrit i editat diverses obres de referència en el seu àmbit, entre les quals destaquen From IVF to Immortality: Controversy in the Era of Reproductive Technology (2007) i el manual de referència Oxford Handbook of Medical Ethics and Law (2022), publicat per la prestigiosa Oxford University Press.

Investigacions i controvèrsies El treball de Smajdor ha assolit notorietat internacional, saltant sovint de les revistes especialitzades als debats en els mitjans de comunicació i l'opinió pública a causa de la naturalesa controvertida i disruptiva dels seus experiments mentals i propostes ètiques.

La compassió en el sistema de salut El 2013, Smajdor va generar debat en publicar un article per al British Medical Journal argumentant que la "compassió" no hauria de ser un component obligatori, avaluable ni incentivat en els sistemes de salut pública (com l'NHS britànic). Smajdor va argumentar que obligar a sentir compassió als metges o infermeres per fer tasques mèdiques altament sistematitzades era poc realista i perillós per a la seva salut mental, afavorint l'aparició de la síndrome de l'esgotament professional. La seva anàlisi va provocar una àmplia discussió sobre com els hospitals avaluen la qualitat de l'atenció al pacient i la moralitat exigida als seus treballadors.

Ectogènesi i úters artificials Dins de l'ètica de la reproducció, Smajdor s'ha posicionat teòricament a favor de la recerca i el desenvolupament de l'ectogènesi (l'ús d'úters artificials). La filòsofa sosté que traslladar la gestació d'un entorn biològic a un d'artificial no només permetria controlar l'ambient de desenvolupament del fetus de manera mèdica més segura, sinó que alliberaria les dones dels riscos mèdics de l'embaràs, sense necessitat de restringir la seva autonomia corporal ni les seves llibertats durant aquest període.

Donació gestacional de cos sencer El 2023, Smajdor va revifar un intens debat global després de publicar un assaig a la revista acadèmica Theoretical Medicine and Bioethics on explorava la viabilitat ètica de la «donació gestacional de cos sencer» (de l'anglès whole body gestational donation). En aquest article, l'autora plantejava l'experiment mental d'utilitzar els cossos de dones en estat de mort cerebral (únicament si haguessin donat el seu consentiment previ i exprés) com a gestants subrogades per a persones que no poden tenir fills.

Smajdor va argumentar que aquest procés podria regir-se sota paràmetres morals i jurídics similars a l'actual donació d'òrgans tradicional. La mera publicació de la proposta va provocar un rebuig massiu per part de la comunitat mèdica i de col·lectius feministes d'arreu del món. Multitud d'especialistes en bioètica van publicar rèpliques assenyalant els riscos evidents de cosificar els cossos de les dones i vulnerar la dignitat dels pacients en els seus últims dies de vida, al que l'autora va respondre argumentant que la seva proposta era una provocació teòrica per evidenciar la hipocresia sobre la donació d'òrgans en la medicina actual.

Referències

Categoria:Professors de la Universitat d'Oslo Categoria:Persones vives Categoria:Filòsofs britànics Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Alumnes de l'Imperial College London Categoria:Filòsofs de bioètica Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs del segle XXI