Olimpi (en llatí: Olympius) va ser un polític romà occidental conegut per haver organitzat la caiguda i mort de Estilicó.Martindale, 1980, p. 801. Va ocupar el càrrec de magister officiorum en dos períodes: entre agost de 408 i mitjans del 409 així com entre finals del 409 i febrer del 410, tots dos sota el govern de l'emperador Honori (r. 395-423). Gràcies a les seves maquinacions va convertir-se en l'home fort de la cort de Ravenna durant la guerra civil romana del 406 al 411. Va succeir en el càrrec a Nemori.Martindale, 1980, p. 1246.

Primers anys Era un eunuc cristiàAgustí d'Hipona, Epistulae, 96-97. que havia nascut en algun lloc prop de la mar Negra.Martindale, 1980, p. 801. Poc se sap dels primers anys de la seva carrera. Va haver d'arribar a occident al costat de diversos personatges més de la cort de Constantinoble quan Teodosi (r. 379-395) va vèncer a Eugeni (r. 392-394) l'any 394 i va unificar l'Imperi de nou. Estilicó, qui també havia arribat en les mateixes circumstàncies, es va convertir en el seu patró i va impulsar la seva carrera dins de l'Administració imperial.Mratschek, 2001, p. 226. Sembla que va començar com notarius a la cort de Milà i després es va traslladar a Roma on va treballar com a funcionari de la ciutat. Allí va participar en el funeral de l'esposa d'un senador durant l'hivern de 396. Va ascendir en la jerarquia administrativa i cap a l'any 407 havia aconseguit ser nomenat magister scriniorum lloc en el qual va substituir a Claudi Pòstum Dardani.Martindale, 1980, p. 1266.

Ascens al poder Després d'arribar a la cúpula de l'Administració, es va guanyar la confiança de l'emperador i es va alienar en una facció anti-bàrbara sorgida dins de la cort, un grup dels qui buscaven una millor entesa amb l'Imperi d'Orient i rebutjaven l'ús de bàrbars dins de l'exèrcit. Això era una posició contrària a la que seguia Estilicó qui havia incorporat a l'exèrcit gran quantitat de gots capturats després de la invasió de Radagais i preparava una expedició militar per a arrabassar l'Il·líria oriental a la cort de Constantinoble.

A mitjans de l'any 408 va arribar la notícia de la mort de l'emperador d'Orient, Arcadi (395-408), i va sorgir en la cort una divisió d'opinions sobre la política a adoptar sobre aquest tema. Olimpi va aprofitar aquesta oportunitat i va fer creure a Honori que Estilicó planejava posar al seu propi fill, Euqueri, com emperador d'Orient.Candau Morón, 1992, pp. 474-475. Igualment, va aconseguir instigar un motí entre les tropes estacionades a Pavía els qui, durant una visita de l'emperador, el 13 d'agost van donar mort a diversos seguidors del general així com a destacats membres de la cort, entre ells Nemori, el magister officiorum.Candau Morón, 1992, p. 476.

Olimpi va aconseguir, finalment, convèncer a Honori per a ordenar la captura i mort d'Estilicó qui, després del motí, havia buscat refugi a una església de Ravenna. Encara que els seguidors del general es van disposar a defensar-lo, aquest va preferir no presentar resistència enfront de la seva execució i evitar, així, una altre guerra civil.Consularia Italica, s.a. 408; Zòsim, v 34.7.

Home fort de la cort Després de la mort d'Estilicó, Olimpi va ser nomenat magister officiorum i es va convertir en l'home fort de la cort. Les seves primeres mesures van ser col·locar als seus partidaris en els llocs clau de l'Administració, va nomenar Cecilià prefecte del pretori d'Itàlia i a Prisc Àtal Comes sacrarum largitorum i l'exèrcit alhora que emprenia una purga i persecució dels d'Estilicó. El triomf del partit anti-bàrbar va portar, també, al fet que es deslliguessin pogroms a les poblacions italianes contra les famílies dels soldats bàrbars que servien en l'exèrcit.Candau Morón, 1992, p. 482. Aquests van abandonar en massa les seves unitats i es van unir a Alaric facilitant, així, la seva segona invasió d'Itàlia.

Olimpi va aconsellar a Honori no arribar a un acord de pau amb el líder got i el va convèncer per a posar a Varanes, Turpili i Vigilanci al capdavant de la infanteria, cavalleria i la guàrdia del palau, respectivament.Candau Morón, 1992, p. 484. Aquests van resultar ser completes nul·litats que no van saber organitzar mínimament una resistència contra els invasors visigots els qui per a novembre del 408 van aconseguir assetjar Roma.Candau Morón, 1992, p. 482. El setge es va acabar amb el pagament d'un rescat i la promesa d'acordar una aliança amb Honori.Candau Morón, 1992, pp. 493-494. Quan van arribar a Ravenna els enviats de Roma per a negociar l'acord, Olimpi va intrigar per a impedir-ho alhora que ocupava el seu temps en perseguir als partidaris d'Estilicó.Candau Morón, 1992, p. 496.

El govern d'Honori va rebutjar, finalment, l'aliança proposada pels visigots i va intentar respondre militarment. Va enviar un contingent des de la Dalmàcia a la ciutat de Roma per a dotar-la de guarnició i el mateix Olimpi va comandar un grup d'huns per a impedir que Ataülf s'unís, amb més tropes, a Alaric.Candau Morón, 1992, pp. 497-498. El fracàs en totes dues accions i l'evolució desfavorable de la situació des del seu ascens va portar al fet que, al febrer de 409, diversos eunucs de la cort aconseguissin convèncer a l'emperador per a destituir-lo. Aquest, davant l'incert panorama que se li presentava, va decidir refugiar-se a la Dalmàcia.

Caiguda i mort Arran de la seva destitució, el nou home fort de la cort fou el prefecte del pretori d'Itàlia, Jovi, qui va tornar a negociar amb Alaric.Heather, 2005, p. 291. La manca d'acord va fer que els visigots tornessin a assetjar Roma el 409 i fessin que el Senat escollís un nou emperador, Prisc Àtal (r 409-419 i 414-415). A l'any següent, el 410, Jovi va abandonar a Honori i es va passar al bàndol de l'usurpador.Heather, 2005, p. 329.

Arran de la traïció de Jovi, el Senat i altres grans càrrecs, entre finals de 409 i principis de 410, Olimpi va recuperar el favor d'un Honori, cada cop més aïllat a Ravenna, i fou restituït com a mestre dels oficis, tot i que, sense el poder que havia tingut prèviament.Martindale, 1980, p. 802. No obstant això, Flavi Constanci (un seguidor d'Estilicó que havia pogut esquivar les persecucions d'Olimpi) va aconseguir ascendir a la cort i ser nomenat magister militum. Una de les seves primeres accions va ser acabar amb Olimpi a qui se li van tallar les orelles i va ser apallissat fins a la mort davant de l'emperador.

Referències

Bibliografia Candau Morón, José María (1992) [Ca. 501]. Nueva Historia de Zósimo (texto y notas). Gredos. ISBN 8424916050 Heather, Peter (2005). La caída del Imperio romano. Oxford University Press. ISBN 9788484326922 Martindale, John Robert (1980). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en anglès). Cambridge University Press. ISBN 9780521201599 Mratschek, Sigrid (2001). «Agustine of Hippo and Olympius – a case study of religious-political cooperation in the fifth century». En Wiles, M.F.; Yarnold, E.J., eds. Papers Presented at the Thirteenth International Conference on Patristic Studies Held in Oxford. 1999

Categoria:Mestres dels oficis Categoria:Romans del segle IV