La Simfonia núm. 3 és una simfonia coral de Per Nørgård, composta entre 1972 i 1975. Escrita per a gran orquestra i dos cors, consta de dos moviments i té una durada aproximada de cinquanta minuts. L'obra representa la culminació del període en què Nørgård va desenvolupar la seva denominada «sèrie infinita», combinada aquí amb les sèries harmònica i subharmònica i amb proporcions derivades de la proporció àuria.

La simfonia incorpora textos en llatí i alemany, entre els quals fragments de l'himne medieval Ave maris stella, poemes de Rainer Maria Rilke i versos de Friedrich Rückert. És una de les obres més conegudes de Nørgård i ha estat considerada una peça central de la música simfònica danesa de la segona meitat del segle XX.

Composició La simfonia va ser encarregada el 1972 pel departament musical de la ràdio danesa per a la seva orquestra simfònica, sota la direcció de Herbert Blomstedt. Nørgård hi va treballar durant aproximadament tres anys i va tenir l'oportunitat de provar fragments de la partitura amb petits conjunts i amb una orquestra completa, una pràctica poc habitual en el seu procés compositiu. Durant la dècada del 1960, Nørgård havia experimentat amb tècniques serials, collages i noves textures orquestrals. A Voyage into the Golden Screen, de 1968, havia començat a aplicar sistemàticament la «sèrie infinita», una successió melòdica generada mitjançant un principi recursiu capaç de produir línies simultànies a diferents velocitats.

La Simfonia núm. 2, composta entre 1970 i 1971, havia estat construïda gairebé íntegrament a partir d'aquest principi. En la tercera, Nørgård va ampliar el sistema incorporant les proporcions de la sèrie harmònica natural i de la sèrie subharmònica, així com relacions temporals basades en la proporció àuria.

Durant el procés de composició van sorgir diverses obres independents, entre les quals Lila, Libra, Turn, Spell i Singe die Gärten. Aquesta última, per a cor mixt i vuit instruments, va ser concebuda inicialment com una obra autònoma el 1974, però Nørgård va comprendre posteriorment que constituïa una de les capes de la secció final de la simfonia.

Nørgård ha comparat l'estructura de la simfonia amb la formació i el desenvolupament d'un ésser humà. En el primer moviment apareixen gradualment els elements bàsics de la música —so, ritme i melodia—, mentre que el segon desenvolupa una estructura cada vegada més complexa i orgànica, a la qual finalment s'incorporen les veus.

Estrena La simfonia es va estrenar el 2 de setembre de 1976 a Copenhaguen, interpretada per l'Orquestra Simfònica Nacional Danesa i els seus conjunts corals sota la direcció d'Herbert Blomstedt. L'obra va obtenir una considerable repercussió i aviat es va convertir en una de les composicions més interpretades de Nørgård.

Posteriorment, la simfonia ha estat interpretada en diversos festivals internacionals. El 2018 va rebre la seva primera interpretació als BBC Proms, més de quaranta anys després de ser composta.

Estructura La simfonia consta de dos moviments:

Moderato

Allegretto

Els moviments tenen una durada aproximada de disset i vint-i-sis minuts respectivament.

Primer moviment: Moderato El primer moviment funciona com un procés de creació progressiva. La música sorgeix inicialment de sons poc definits, inclosos efectes de respiració dels instruments de vent, i va adquirint progressivament altura, ritme i direcció melòdica. La sèrie infinita constitueix el principal principi generador del moviment. Les línies melòdiques es despleguen simultàniament a diferents velocitats i creen capes superposades que poden percebre's tant com a heterofonia com a polifonia. Aquestes línies es combinen amb les relacions intervàl·liques derivades de la sèrie harmònica, de manera que melodia, harmonia i ritme formen part d'un mateix sistema. L'orquestració es va ampliant gradualment. Els instruments apareixen primer de manera individual o en petits grups, però la textura esdevé cada vegada més densa fins a formar grans blocs sonors. Malgrat la complexitat del procediment, Nørgård busca que cada capa sigui perceptible com una part d'un organisme musical més ampli. El moviment culmina en una textura expansiva en què diverses línies independents coincideixen sense perdre la seva identitat.

Segon moviment: Allegretto El segon moviment amplia encara més la complexitat de l'estructura. Inicialment continua el procés purament instrumental del primer, però aproximadament a la meitat s'hi incorporen progressivament els cors. Les primeres intervencions vocals utilitzen síl·labes sense significat i sons fonètics. Posteriorment apareixen mantres, textos litúrgics llatins i fragments poètics en alemany. Aquesta evolució transforma gradualment la veu humana des d'un element purament sonor fins a un vehicle de significat. Entre els textos utilitzats hi ha l'himne medieval Ave maris stella i fragments de Rilke, especialment el poema Singe die Gärten, mein Herz, die du nicht kennst, procedent dels Sonets a Orfeu. La part final incorpora també fragments de Du bist die Ruh de Friedrich Rückert, juntament amb una al·lusió musical al lied homònim de Franz Schubert. Nørgård hi introdueix igualment una citació del seu propi Trio, op. 15, de 1955. A mesura que s'acosta el final, les diverses capes vocals i instrumentals es van integrant en una textura cada vegada més transparent. La simfonia conclou de manera contemplativa sobre els versos de Rilke, després d'un procés que Nørgård va concebre com una celebració de la unitat i de les possibilitats de creixement de l'univers.

Estil musical La Simfonia núm. 3 representa un dels exemples més complets del període de Nørgård basat en la sèrie infinita. Aquest sistema produeix melodies potencialment interminables que poden desenvolupar-se simultàniament en diversos nivells temporals.

La integració d'aquest principi amb les sèries harmònica i subharmònica dona lloc a harmonies que combinen consonàncies naturals amb textures molt complexes. Al mateix temps, les relacions rítmiques basades en la proporció àuria organitzen la durada i la superposició de les diferents capes.

Tot i aquests procediments sistemàtics, l'obra no adopta el caràcter abstracte del serialisme integral. Nørgård utilitza els sistemes matemàtics com a instruments per generar processos que percebia com anàlegs als patrons de creixement presents a la natura.

Instrumentació L'obra està escrita per a gran orquestra, orgue i dos cors mixtos.

La plantilla orquestral inclou:

tres flautes, tres oboès, tres clarinets i tres fagots; quatre trompes, tres trompetes, tres trombons i tuba; quatre percussionistes i timbales; dues arpes, piano i orgue; cordes; dos cors mixtos.

La percussió inclou, entre altres instruments, campanes tubulars, cròtals, glockenspiel, vibràfon, xilòfon i marimba.

Discografia selecta 1982 — Tamás Vetö, Orquestra Simfònica Nacional Danesa, Danish National Vocal Ensemble: Per Nørgård: Symphony No. 3 / Twilight, Dacapo. Enregistrament en directe del 14 d'octubre de 1982. 1996 — Leif Segerstam, Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa i Cor de la Ràdio Danesa: Nørgård: Symphony No. 3, Chandos. 2008 — Thomas Dausgaard, Orquestra Simfònica Nacional Danesa, Danish National Vocal Ensemble i Danish National Concert Choir: Nørgård: Symphonies Nos. 3 & 7, Dacapo, 6.220547.

Referències

Nørgård 03 Categoria:Composicions musicals del 1975 Categoria:Simfonies corals