La 74a Divisió va ser una Divisió del Exèrcit franquista que va combatre en la Guerra Civil Espanyola. Coneguda popularment pel sobrenom de «La Leona», la divisió va arribar a operar en els fronts d'Extremadura i el Ebre.

Historial La unitat va ser creada entre abril i maig de 1937, a partir de les forces de l'antiga Divisió reforçada de Madrid. A la fi de maig va rebre la seva numeració definitiva. Inicialment el comandament de la unitat va recaure en el general Anatolio de la Fuente, que més endavant seria substituït pel coronel Pablo Arias Jiménez.

Al novembre de 1937 la unitat va passar a formar part del «Grup de divisions de Sòria», al costat de la 75a Divisió. Va ser desplegada en el sector de Guadalajara en vistes de la seva participació en la prevista ofensiva sobre Madrid, que acabaria sent cancel·lada per l'inici de la batalla de Terol. Al començament de 1938 va cedir el 291è Batalló de Las Palmas, rebent a canvi al Terç de Montserrat. Durant els següents mesos la 74a Divisió va romandre en posicions defensives.

Al juliol de 1938, integrada en l'«Agrupació Nord» del general Andrés Saliquet, va participar en l'ofensiva franquista per al tancament de la Borsa de Mèrida. L'ofensiva va començar el 20 de juliol i en tot just unes jornades les forces franquistes van aconseguir voltar —i destruir— a nombroses forces republicanes del Exèrcit d'Extremadura.

Després del començament de la batalla de l'Ebre la 74a Divisió va ser enviada com a reforç al nou front de batalla. A l'agost va passar a formar part del Cos d'Exèrcit del Maestrat. Durant aquestes dates la divisió va prendre part en nombrosos contraatacs; el Terç de Montserrat es va destacar com a punta de llança de la divisió, especialment durant el fallit assalt a la posició «Targa». No obstant això, els contraatacs de la divisió només van produir petits avanços i sempre a costa d'un elevat nom de baixes. A la fi d'octubre, de cara a l'última contraofensiva, la unitat va cedir temporalment tota la seva artilleria a la 1a Divisió de Navarra. Durant els combats de l'Ebre la divisió va tenir unes baixes reconegudes de 1.635 morts i 1.064 presoners.

Després del seu retorn al capdavant del centre, entre gener i febrer de 1939 va prendre part en la batalla de Peñarroya, resistint els atacs de la 38a Divisió republicana. Posteriorment la unitat va ser assignada al Cos d'Exèrcit de Toledo, participant en l'anomenada «ofensiva de la Victòria». Després del final de la guerra la unitat seria dissolta.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola