Anne Devlin (comtat de Wicklow, Irlanda, 1780 - Dublín, 18 de setembre de 1851) va ser una activista política republicana irlandesa que el 1803, mentre era la suposada mestressa de casa de Robert Emmet va conspirar amb ell i el seu cosí, el rebel empaitat per les autoritats Michael Dwyer, per renovar la insurrecció dels Irlandesos Units contra la Corona Britànica. Quan els seus plans per a un aixecament a Dublín, la capital irlandesa, van fracassar, va patir tortures i empresonament. La indignació pel tracte que va rebre va aconseguir el seu alliberament el 1806, després del qual va ser assistida durant un període per la família Emmet. Després va viure una llarga vida en la misèria fent feines de bugadera.
Participació revolucionària esquerra|miniatura|Tomba d'Anne Devlin, cementiri de Glasnevin, Dublín Devlin va néixer a Cronebeg, prop d'Aughrim, al comtat de Wicklow, fill de Wynnie Byrne i Bryan Devlin. Més tard, la família es va traslladar a una granja de 32 acres als afores de Rathdrum, on el seu pare va poder contractar un subarrendament malgrat el pacte d'exclusivitat per a protestants dels propietaris de la terra, els comtes de Strafford.
Guanyant-se la confiança de Lord Strafford, el 1796 els seus pares li van aconseguir una plaça de minyona a casa de la seva cunyada a Dublín. En resposta a la violenta repressió del govern britànic a l'agitació dels Irlandesos Units (en la qual el cunyat de la seva amant, Edward Heppenstall, un tinent de milícia, es va guanyar el sobrenom de «La Forca Caminant»), el seu pare la va cridar perquè anés a casa seva. Quan va començar la rebel·lió el maig de 1798, Devlin treballava de cuinera per a la família Manning, al proper castell de Corbalis, i ni ella ni la seva família hi van participar. Tanmateix, va mantenir el contacte amb el seu cosí, Michael Dywer, que dirigia una força guerrillera a les Muntanyes Wicklow i, desafiantment, va ajudar a desenterrar i enterrar els cossos dels rebels executats. El 1799, tot i que va continuar treballant al camp i pagant el lloguer durant tota la rebel·lió, el seu pare va ser arrestat i detingut durant dos anys i mig a la presó de Wicklow, depenent de les visites quinzenals de la seva filla per obtenir menjar i roba.
El 1801, després de l'alliberament del seu pare, els Devlin van deixar Wicklow per anar a Rathfarnham, al comtat de Dublín. Va ser allà on va conèixer Robert Emmet, que feia poc que havia tornat de França i que ara era el líder d'un nou directori secret de la Unió Irlandesa. El seu pare havia ofert a Emmet l'aixopluc de casa seva, però Emmet preferia llogar una casa a la propera Butterfield Lane. Per tal de donar a l'arranjament l'aspecte de residència de cavaller, va acceptar l'oferta, primer de la seva germana Julie, però després, com que ella no tenia el coratge, d'Anne, de fer el paper de mestressa de casa. L'Emmet no li va pagar res. «És una de les nostres», va dir Emmet quan els homes dels Units que visitaven la casa es negaven a parlar dels seus plans davant d'ella.
L'abril de 1803 va ajudar Emmet i James Hope a organitzar reunions a Rathfarnham amb el seu cosí Dwyer. A canvi d'armes (que, finalment, Emmet no va poder lliurar), Dwyer va prometre conduir els seus homes des de les Muntanyes Wicklow en suport dels rebels de la capital. També va participar en els preparatius de la insurrecció a la ciutat, ajudant a traslladar armes i subministraments des de la seu de Dublín a Butterfield Lane fins a posicions rebels en altres parts de la ciutat.
Tot i que l'aixecament a Dublín el vespre del 23 de juliol semblava haver agafat per sorpresa les autoritats, la manca de suport entre la població desprevinguda i la confusió a les files rebels van provocar el seu col·lapse i la seva desintegració en una nit de sagnants enfrontaments al carrer. Poc després que la revolta fos sufocada, un destacament de yeomanry va arribar a Butterfield Lane, capturant Anne i la seva germana de vuit anys. L'Anne va ser interrogada, fins i tot amb la pràctica de la penjada a la força, però, en descobrir poca informació, la tropa finalment va marxar. Poc després de tornar a viure a casa seva a Rathfarnham, tota la família va ser segrestada per les forces governamentals, després d'haver estat informades per un veí.
Detenció i empresonament miniatura| Làpida d'Anne Devlin, cementiri de Glasnevin, Dublín La seva importància i el seu paper central en la conspiració van ser assenyalats i Devlin va ser interrogada al castell de Dublín per Henry Charles Sirr (el cap de policia de Dublín que el 1798 havia disparat el tret fatal en la detenció de Lord Edward Fitzgerald). Resistint tant les amenaces com els incentius per denunciar sobre Emmet, va ser portada a la presó de Kilmainham, on Emmet, que no oferia cap defensa en el seu propi cas, la va instar a testificar contra ell per salvar-se. A més del tracte brutal que va rebre, tota la seva família va ser empresonada en un intent de trencar-la, cosa que va provocar la malaltia i la mort del seu germà de nou anys. Però ella es va negar sistemàticament a cooperar.
El 1806, amb l'esperança de treure-la d'una llista de presoners estatals a Kilmainham que s'estaven considerant per a l'alliberament, el seu carceller Trevor Edward la va fer traslladar a la torre del castell de Dublín. Allà, gràcies a la insistència d'una amiga, va rebre la visita del nou secretari en cap irlandès, Charles Long. Horroritzat per troba-la tant malalta que amb prou feines es podia moure, la va fer donar d'alta.
Vida posterior i reminiscències miniatura|Placa en memòria de Devlin a Aughrim, comtat de Wicklow El 1806, després del seu alliberament de la presó, va ser trobada famolenca en un barri marginal de Dublín per un clergue de l'Església d'Irlanda, el reverend Gamble, que la va portar a la senyora Hammond. Durant cinc anys va viure al número 20 de Sir John Rogerson's Quay, com a mestressa de casa i companya d'Elizabeth Hammond, fins a la mort d'aquesta última el 1810. El Sr. John Hammond i Elizabeth Fisher Hammond eren amics de la família Emmet. Probablement és ella l'Anne Devlin que el 1835 consta registrada com a bugadera de l'Hospital St Patrick de Dublín, però, excepcionalment, amb l'estatus i el sou d'una «funcionària» de la institució. Potser estava en deute amb els Emmet —el Dr. Robert Emmet havia servit durant més de trenta anys (1770-1803) com a governador, metge i tresorer de St Patrick's— o possiblement amb una connexió entre el seu marit des del 1811, un carreter William Campbell, i Patrick i Sarah Campbell, que eren respectivament el mestre i la infermera de l'hospital.
Durant aquest període, el 1830, va ser entrevistada extensament pel germà carmelita i col·leccionista de reminiscències de les rebel·lions de 1798 i 1803, Luke Cullen. Les seves transcripcions, que es troben a la Biblioteca Nacional d'Irlanda, van ser editades per primera vegada per John J. Finegan i publicades el 1968 com a The Anne Devlin Jail Journal. No hi ha constància que la mateixa Devlin hagi participat en cap altra acció o agitació política.
A finals de la dècada de 1830, els registres mostren que l'hospital va substituir «Anne Devlin» per una bugadera contractada a una fracció del seu cost. El 1842, quan l'historiador RR Madden (que havia mantingut correspondència amb Cullen) va trobar-la, estava rentant la roba a casa seva (al costat de Thomas Street) i tenia una salut crònicament deficient. Una col·lecta de 5 lliures recaptada pel diari The Nation, de la Jove Irlanda, i repartida a ella en mitges corones, no va aturar una caiguda cap a la misèria. El seu marit, amb qui va tenir dos fills, va morir el 1845, i la seva mort en un edifici d'habitatges al barri de Liberties de Dublín —se sospita, en part per desnutrició— es registra sis anys després.
Devlin està enterrada al cementiri de Glasnevin, on Madden i els seus amics van traslladar les seves restes des d'una fossa de pobres el 1852 (a Belfast havia realitzat un servei similar per a James Hope). Posteriorment, la tomba va ser marcada amb una gran creu celta, i està sota la cura de la National Graves Association.
Des del 2005, cada any s'ha celebrat un servei commemoratiu per a Anne Devlin a l'església de Santa Caterina, al carrer Meath de Dublín, un diumenge proper a la data de la seva mort. L'organització original va ser per Mícheál Ó Doibhilín i ara continua Cuimhní Anne Devlin.
Avui dia, Devlin és commemorat a Rathfarnham amb una estàtua i un parc anomenat «Anne Devlin Park».
El maig de 2026, membres de la Lliga Revolucionària de l'Habitatge van ocupar l'antic pub Ardee House al barri de Liberties de Dublín, i el van rebatejar com a Centre Comunitari Anne Devlin. Tot i que els activistes van descriure l'edifici com a buit des de feia temps, el solar era propietat de Black Sheep Investments i va ser objecte de plans de remodelació, inclòs un projecte d'apartaments amb un equipament comunitari. Una sol·licitud de planificació anterior no havia tingut èxit i es va presentar una sol·licitud revisada poc després que l'ocupació es fes pública.
A la cultura popular Hi ha motius per creure que el seu conte «A Mother», publicat a l'antologia Dublinesos (1914), va servir a James Joyce com a model per a la senyora Kearney. Tot i que no té ni l'alçada ni la importància d'Anne Devlin, la senyora Kearney (de soltera Devlin) es presenta com una figura heroica: una dona compromesa amb la causa nacional, el «tracte deficient que reben altres dublinesos serveix tant per acusar-los com per evocar la simpatia del lector».
Allunyant-se de l'hagiografia nacionalista que ha envoltat la memòria de Robert Emmet, la cineasta feminista irlandesa Pat Murphy empra la figura d'Anne Devlin en una crítica implícita a una política patriòtica que opera «en gran part a nivell de signes i representacions». En una escena del seu drama cinematogràfic Anne Devlin (1984), Emmet entra a una habitació mentre Devlin sosté el seu esplèndid uniforme verd davant d'un mirall. Quan se li va preguntar què li semblava, Devlin respon que sembla una versió verda d'un Redcoat anglès, i que es veurà «a una milla de distància». «Hauríem», argumenta, «de ser rebels com nosaltres mateixos».
La pel·lícula va estar protagonitzada per Bosco Hogan com a Robert Emmet i Brid Brennan com a Anne Devlin, i va ser presentada al 14è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Referències
Categoria:Persones del comtat de Wicklow Categoria:Activistes de la República d'Irlanda