Paul Antonin Vidal (Tolosa de Llenguadoc, 16 de juny de 1863 – París, 9 d'abril de 1931) va ser un director d'orquestra, compositor i pedagog musical francès. Va desenvolupar bona part de la seva carrera a l'Òpera de París i a l'Opéra-Comique, i exercí durant molts anys com a professor al Conservatori de París.
Biografia Vidal va estudiar primer al conservatori de Tolosa de Llenguadoc i posteriorment al Conservatori de París, on estudià teoria musical i composició amb Jules Massenet. El 1879 obtingué el primer premi d'harmonia i el 1881 el de contrapunt i fuga. El 1883 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Gladiateur, un any abans que Claude Debussy.
Durant la seva estada a la Vil·la Mèdici de Roma va establir amistat amb Debussy. El gener de 1886, Vidal i Debussy interpretaren a dos pianos la Simfonia Faust de Franz Liszt davant del mateix compositor, i l'endemà tocaren per a ell les Trois valses romantiques d'Emmanuel Chabrier.
El 1889 es vinculà professionalment a l'Òpera de París, inicialment en funcions relacionades amb els cors i la preparació dels cantants. Posteriorment esdevingué director d'orquestra i el 1894 hi debutà al podi amb Gwendoline d'Emmanuel Chabrier. Va dirigir també estrenes i primeres representacions parisenques d'obres de compositors contemporanis.
A l'Òpera dirigí, entre altres títols, Ariane de Massenet, L'Étranger de Vincent d'Indy i la primera representació parisenca de Roma de Massenet. Juntament amb Georges Marty va fundar els Concerts de l'Opéra, destinats a ampliar l'activitat simfònica vinculada al teatre.
Entre 1914 i 1919 va ser director musical de l'Opéra-Comique. Durant aquest període dirigí reposicions d'obres com Alceste de Christoph Willibald Gluck, Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart i Iphigénie en Tauride, així com estrenes d'òperes i ballets. La Bibliothèque nationale de France el registra com a director de l'orquestra de l'Opéra-Comique durant aquests anys.
Activitat pedagògica Vidal desenvolupà paral·lelament una llarga carrera docent al Conservatori de París. Hi ensenyà solfeig des de 1894, acompanyament al piano des de 1896 i posteriorment composició. La seva activitat pedagògica tingué una influència notable en diverses generacions de músics francesos.
Entre els seus alumnes hi hagué Lili Boulanger, Nadia Boulanger, Jacques Ibert, Marguerite Canal, Albert Wolff, Eugène Bigot i Marc Delmas. Nadia Boulanger estudià harmonia amb Vidal al Conservatori de París, abans d'esdevenir ella mateixa una de les pedagogues musicals més influents del .
Vidal fou també autor de materials pedagògics d'harmonia. Els seus exercicis de baixos i melodies donades, recollits en diversos volums, tingueren una considerable difusió en l'ensenyament musical francès i foren posteriorment utilitzats per Nadia Boulanger en la formació dels seus propis alumnes.
Obra Tot i que la seva activitat com a director i professor acabà eclipsant en part la seva producció compositiva, Vidal escriví música escènica, vocal, instrumental i pedagògica. Entre les seves obres figuren òperes, ballets, cantates, música incidental i peces per a piano.
Entre les obres escèniques més destacades hi ha Éros (1892), Guernica (1895) i La Burgonde (1898), així com el ballet La Maladetta (1893). També compongué la cantata Le Gladiateur, amb la qual obtingué el Premi de Roma, i música incidental per a obres teatrals.
En col·laboració amb André Messager, realitzà una orquestració de diverses peces per a piano de Frédéric Chopin, reunides en una Suite de danses. També completà l'orquestració de La Vivandière de Benjamin Godard, que havia quedat inacabada a la mort del compositor.
Obres destacades 1883 – Le Gladiateur, cantata. 1888 – Le Baiser, música incidental. 1892 – Éros, obra escènica. 1893 – La Maladetta, ballet. 1895 – Guernica, òpera. 1898 – La Burgonde, òpera. 1900 – La Folie de Pierrot, mimodrama. 1913 – Suite de danses, sobre peces de Frédéric Chopin, orquestrada amb André Messager.
Referències
Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de França a Roma Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Alumnes del Conservatori de Tolosa Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Directors d'orquestra francesos Categoria:Morts a París Categoria:Músics tolosans Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Prix de Rome Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors de la regió d'Occitània Categoria:Compositors occitans Categoria:Nascuts el 1863