La Filharmònica de Budapest (en hongarès, Budapesti Filharmóniai Társaság Zenekara) és una orquestra simfònica hongaresa fundada a Budapest el 1853 per Ferenc Erkel. És l'orquestra simfònica professional més antiga d'Hongria encara en actiu i tingué un paper fonamental en la consolidació de la vida concertística del país durant la segona meitat del .

Història L'orquestra sorgí el 1853 per iniciativa de Ferenc Erkel i de diversos músics destacats de l'orquestra del Teatre Nacional d'Hongria, entre els quals els germans Franz i Karl Doppler. El primer concert se celebrà el 20 de novembre de 1853 sota la direcció d'Erkel i constituí també l'inici d'una sèrie de concerts per abonament, un sistema que la formació afirma haver introduït abans que altres grans institucions simfòniques europees.

Durant els seus primers anys els concerts tingueren lloc a la sala principal del Museu Nacional Hongarès i, a partir de 1865, al Vigadó de Pest. El 25 de març d'aquell any l'orquestra oferí la primera interpretació completa a Hongria de la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven. El 1867 la societat quedà formalment constituïda amb el nom de Pesti Magyar Philharmoniai Társulat, amb l'objectiu de fomentar la interpretació de les grans obres clàssiques i de promoure especialment la música hongaresa.

Franz Liszt mantingué una estreta relació amb la formació, que dirigí en diverses ocasions i que interpretà habitualment les seves obres. També passaren pel seu podi compositors i directors com Johannes Brahms, Antonín Dvořák, Richard Strauss, Maurice Ravel, Ottorino Respighi, Ígor Stravinski i Pietro Mascagni, fet que contribuí a situar Budapest dins els grans circuits musicals europeus.

Un dels episodis més importants de la història de l'orquestra fou l'estrena mundial de la Simfonia núm. 1 de Gustav Mahler, dirigida pel mateix compositor el 20 de novembre de 1889 a Budapest. En aquella primera versió l'obra fou presentada encara com un poema simfònic en dos grans blocs i experimentaria diverses revisions abans d'assolir la forma definitiva.

La formació tingué igualment una gran importància en la difusió de la música hongaresa moderna. El 19 de novembre de 1923, sota la direcció d'Ernő Dohnányi, estrenà la Suite de danses de Béla Bartók, composta per commemorar el cinquantè aniversari de la unificació de Buda, Pest i Óbuda. L'orquestra estrenà o presentà també obres de Zoltán Kodály, Károly Goldmark, Leó Weiner i del mateix Dohnányi.

Des de la inauguració de l'Òpera Estatal d'Hongria el 1884, una part essencial dels membres de la societat ha procedit de l'orquestra de l'òpera, tot i que la Filharmònica ha mantingut una estructura institucional pròpia. Entre els seus principals directors al llarg de la història hi hagué Ferenc Erkel, Sándor Erkel, István Kerner, Ernő Dohnányi, János Ferencsik, András Kórodi i Erich Bergel.

Al llarg de més d'un segle i mig d'activitat, la Filharmònica de Budapest ha estrenat més d'un centenar d'obres i ha realitzat gires per diversos països europeus i altres continents. La seva trajectòria està particularment associada a la difusió del repertori hongarès i a les estrenes d'obres de Bartók, Kodály, Liszt, Dohnányi i Mahler.

Directors principals 1853–1871 – Ferenc Erkel. 1875–1900 – Sándor Erkel. 1900–1918 – István Kerner. 1918–1960 – Ernő Dohnányi. 1960–1967 – János Ferencsik. 1967–1986 – András Kórodi. 1989–1994 – Erich Bergel. 1997–2005 – Rico Saccani.

Estrenes destacades 1889 – Gustav Mahler, Simfonia núm. 1, dirigida pel compositor. 1923 – Béla Bartók, Suite de danses, dirigida per Ernő Dohnányi. 1933 – Zoltán Kodály, Danses de Galánta.

Referències

Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Música d'Hongria Categoria:Cultura de Budapest Categoria:1853