Leontina Puebla de Pérez (Argentina, 23 de gener de 1931 - Toronto, Canadà, 4 d'octubre de 2016) va ser una activista de drets humans a l'Argentina, una de les dotze fundadores de l'Associació Àvies de la Plaza de Mayo. Va ser l'àvia de Victoria Donda Pérez, la seva néta nascuda en captivitat i recuperada el 2004, que seria escollida diputada nacional el 2007. Leontina Puebla vivia al Canadà des de 1989.

Biografia El 28 de març de 1977, durant la dictadura militar autodenominada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983), va ser segrestada-desapareguda la seva filla, María Hilda Pérez, que estava embarassada de cinc mesos. Poc després també va ser segrestat-desaparegut el seu gendre, José María Laureano Donda.

Durant uns quants mesos va buscar els seus familiars tota sola i sense suport. Al començament de 1977 va integrar el primer grup de mares i familiars que es van començar a reunir a la Plaza de Mayo, que després va ser conegut com a Mares de Plaza de Mayo. A l'octubre de 1977 va rebre la invitació d'Alicia Zubasnabar de De la Quadra, "Licha", també participant de les rondes de les Mares, per a formar un grup especial d'àvies buscant als seus néts desapareguts. Va ser també una de les dotze dones fundadores d'Àvies de la Plaza de Mayo.

Leontina Puebla va saber que la seva filla havia tingut una nena anomenada Victoria i que la seva filla havia aconseguit perforar-li el lòbul d'una orella per col·locar-li una anella feta amb fil blau, perquè pogués ser reconeguda. miniatura|304x304px|El periòdic mensual de les Àvies de Plaza de Mayo El 1989 se'n va anar de l'Argentina, per redicarse al Canadà. El 2003 una jove de 26 anys, que dubtava de la seva identitat, va acudir a la CONADI per fer-se els estudis genètics que van determinar que es tractava de Victoria Donda Pérez, la neta de Leontina Puebla. Victoria, que ja era una activista social, es va retrobar amb la seva àvia i familiars. El 2007 va resultar elegida diputada nacional. Els fils blaus que la mare li havia col·locat en néixer com a arracada van ser un dels elements d'identificació determinants que van portar a la seva recuperació.

Àvies de Plaza de Mayo El cop d'Estat del 24 de març de 1976 va establir un règim terrorista que va tenir com a eix la desaparició forçada dels opositors i la imposició d'un clima de terror destinat a evitar qualsevol reclamació; el sol fet de preguntar pel parador d'un familiar detingut-desaparegut era arriscat i podia acabar en la detenció-desaparició. En aquell moment, la situació d'indefensió i impotència dels familiars de les persones desaparegudes era extrema, ja que cap democràcia del món, ni l'Església catòlica, de gran influència al país, o les organitzacions internacionals humanitàries, estava disposada a condemnar les atrocitats comeses pel règim militar i, en canvi, en alguns casos cooperaven amb la repressió. Tampoc no era possible recórrer al sistema judicial, ja que els jutges argentins rebutjaven sistemàticament els recursos d'habeas corpus. En aquestes condicions un grup de mares, pares i familiars dels desapareguts van iniciar un moviment de resistència no violenta, que esdevindria històric. La proposta va sorgir d'Azucena Villaflor, després desapareguda i assassinada per la dictadura:

miniatura|287x287px|Mares i àvies de Plaza de Mayo El 30 d'abril de 1977 van començar a marxar cada dijous al voltant de la Piràmide de Maig, a la plaça del mateix nom, situada davant de la Casa Rosada. Per cridar l'atenció les dones van decidir cobrir-se el cabell amb un mocador blanc. El grup va rebre ràpidament el nom de Mares de Plaza de Mayo i per la seva sola presència va començar a exercir pressió nacional i internacional sobre la destinació de les persones que desapareixien a l'Argentina. Inicialment el règim militar va intentar explicar la presència d'aquestes persones caminant al voltant de la piràmide, sostenint que es tractava de "boges". Entre aquestes mares-àvies es trobava Alicia Zubasnabar de De la Quadra, "Licha", que havia començat a participar en les rondes al setembre de 1977, juntament amb el seu marit i Hebe de Bonafini.

En aquell moment María Isabel Chorobik de Mariani havia començat a buscar altres mares de desapareguts que, com ella, també estiguessin buscant els seus nets. Mariani havia estat impulsada a agrupar-se amb altres àvies per Lidia Pegenaute, una advocada que exercia com a assessora de menors en els tribunals de La Plata, on aquella intentava infructuosament trobar alguna solució per al seu cas. La Dra. Peganaute va ser una dels casos excepcionals de funcionaris del poder judicial que van col·laborar genuïnament amb els familiars de desapareguts. En el segon semestre de 1977 Mariani va anar a buscar a de la Quadra a La Plata, on vivia:

María Isabel Mariani i Alicia Zubasnabar de De la Quadra van prendre la decisió d'agrupar-se com a àvies i aquesta va convocar les que coneixia de les rondes dels dijous a Plaza de Mayo.

Referències

Categoria:Activistes argentins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Madres i Abuelas de Plaza de Mayo Categoria:Defensors dels drets humans Categoria:Morts a Toronto Categoria:Morts el 2016 Categoria:Persones de Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1931