La Classe Liniers era un model de destructor construït per la Armada Espanyola. L'origen d'aquests dos destructors es remunta a la classe Scott britànica de la Primera Guerra Mundial, dels quals es van derivar els espanyols de la classe Churruca, dels quals es van construir en total 16 unitats i que les seves dues primeres unitats es van vendre a l'Argentina en 1927 i a la tercera sèrie de les quals pertanyia originàriament la classe Liniers.

El projecte Els destructors Álava i Liniers van ser encarregats al gener de 1936, sent interrompudes les seves obres primer per la Guerra Civil i després per l'antiguitat del seu projecte. No obstant això, en 1943 es va decidir reprendre les obres d'aquesta tercera sèrie, ja que l'Argentina, que ja havia adquirit dues de la primera sèrie de destructors de la classe Churruca, va voler comprar un d'ells i es va decidir aprofitar aquesta situació per a completar l'altra per a l'Armada Espanyola. En 1944, el Govern Argentí va renunciar a comprar el seu, decidint-se finalment que tots dos s'incorporessin a l'Armada Espanyola després de concloure la construcció dels mateixos l'any 1951.

Modernització En el seu projecte inicial, els Liniers es diferenciaven poc dels vaixells de les dues primeres sèries dels Churruca: tan sols es millorava lleugerament l'armament AAW i ASW. Nogensmenys, en tractar-se de dos vaixells molt nous, van ser inclosos en el Programa de Modernització de vaixells en 1955 nascut després dels acords de 1953, amb el que les seves capacitats es van incrementar de forma molt notable.

Les obres de modernització es van dur a terme entre 1959 i 1962, donant lloc a uns magnífics vaixells antisubmarins, allargant-los amb això la seva vida útil, sent reclassificats per l'Armada com Fragates Ràpides en un primer moment i posteriorment com Destructors ASW.

A diferència d'altres vaixells, com els destructors de classe Audaz i Oquendo, la maquinària d'aquests vaixells era senzilla i fiable, a més de coneguda per a la indústria nacional.

L'única modificació en la propulsió va consistir a eliminar una de les quatre calderes, amb la consegüent reducció de potència i velocitat. Amb tot això, l'Armada va disposar d'un parell de vaixells antisubmarins fiables i eficaços, encara que pugui resultar xocant dir això d'uns vaixells que van arribar a veure la dècada dels 80, quan el seu projecte original datava de l'època de la Primera Guerra Mundial. Però sens dubte, es tractava d'uns vaixells robustos i ben projectats.

Potser les tres sèries dels Churruca van ser els millors escortes dels quals va disposar l'Armada Espanyola en la primera meitat del segle XX.

Vaixells de la classe Liniers Nom NumeralAny d'entregaFi modernització BaixaCausaLiniers D-51 1951 1962 1982revista naval RetiratÁlava D-52 1951 1962 1978 Retirat

Referències

Enllaços externs Cómo los Pactos de Madrid entre Franco e Eisenhower de 1953 impulsaron a la (casi inexistente) Armada española La Razón (01.10.2023)

Categoria:Destructors espanyols