El Mestre de Glorieta és el nom convencional amb què es coneix un pintor gòtic català anònim actiu durant el segon quart del segle XV, principalment a les terres de Tarragona. El nom prové d'una taula amb la Mare de Déu amb Nen procedent de Glorieta, actualment conservada al Museu d'Art Medieval de Vic (MEV 1054). El pintor no ha estat identificat amb certesa i el seu corpus d'obres ha estat objecte de diverses revisions historiogràfiques.
La seva pintura mostra una estreta relació amb la producció de Ramon de Mur, especialment en les composicions escenogràfiques i en l'ús viu i contrastat del color. La seva activitat se situa al segon quart del segle XV. La seva obra manifesta també una evolució cap al segon estil internacional, amb una estètica més estilitzada i elegant i amb influències que apunten cap a les noves tendències de la pintura gòtica de la Corona d'Aragó.
L'àrea d'activitat atribuïda tradicionalment al Mestre de Glorieta se situa principalment a les terres tarragonines. Segons l'historiador Marc Sureda del Museu d'Art Medieval de Vic, el pintor possiblement s'establí pel seu compte després de la mort de Ramon de Mur, vers el 1435.
Entre les obres que han estat relacionades amb el Mestre de Glorieta destaquen el compartiment central d'un retaule dedicat a la Mare de Déu amb el Nen, procedent de l'església parroquial de l'Assumpció de la Glorieta, i diversos compartiments d'un retaule dedicat a la Mare de Déu i santa Caterina, procedents de Mas de Bondia, a la Segarra. El conjunt de Mas de Bondia amb escenes de la Marededéu i de santa Caterina. Totes dues obres es conserven al Museu d'Art Medieval de Vic.
Tradicionalment, el corpus del Mestre de Glorieta havia inclòs també diverses obres procedents de Paretdelgada, així com el retaule de Sant Joan Evangelista i Santa Llúcia, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC, núm. inv. 64020). Aquest grup incloïa igualment les taules procedents de Mas de Bondia i la taula de la Mare de Déu de Glorieta. Tanmateix, estudis posteriors han qüestionat que totes aquestes obres siguin producte d'una mateixa mà.
Pseudomestre de Glorieta La revisió del corpus ha conduït a separar d'aquest conjunt el retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, d'origen desconegut, que actualment és atribuït al denominat Pseudomestre de Glorieta. Aquest pintor anònim manté importants vincles amb el taller de Lluís Borrassà, i alguns estudis han assenyalat també contactes amb Bernat Martorell i Ramon de Mur. Segons l'actual proposta historiogràfica, el Pseudomestre de Glorieta seria, per tant, una personalitat artística diferent del pintor que va donar origen al nom de Mestre de Glorieta.
La mateixa revisió proposa que diverses obres tradicionalment agrupades sota el nom de Mestre de Glorieta —entre elles el retaule de Sant Joan Evangelista i Santa Llúcia del MNAC, les obres procedents de Paretdelgada, les taules de Mas de Bondia i la taula de Glorieta— podrien correspondre en realitat a la darrera activitat del taller de Ramon de Mur o a la seva escola immediata. Aquesta proposta explica la forta continuïtat formal que presenten aquestes obres respecte dels models de Ramon de Mur, alhora que permet distingir-les del Pseudomestre de Glorieta.
També s'ha proposat identificar el Mestre de Glorieta amb Pere Rovira, pintor documentat a Barcelona, al Vallès i al Penedès durant la primera meitat del segle XV. Aquesta identificació, formulada per Ruiz Quesada, no és acceptada de manera unànime: el Museu d'Art Medieval de Vic assenyala que altres investigadors consideren que Pere Rovira i el Mestre de Glorieta són dues personalitats artístiques divergents.
Obres relacionades amb el Mestre de Glorieta La identitat del Mestre de Glorieta continua sent desconeguda i el seu corpus resta sotmès a revisió. La historiografia actual tendeix a considerar que el conjunt d'obres que tradicionalment s'havia reunit sota aquest nom podria correspondre a més d'una personalitat artística. En aquest context, la denominació «Mestre de Glorieta» continua essent útil com a nom convencional, però les atribucions individuals han de considerar-se amb prudència. ImatgeTítolDatacióTècnica / suportCol·leccióDescripcióReferència350x350pxRetaule de la Marededéu i santa Caterina, procedent de Mas de Bondia (Montornès de Segarra)2n, quart s. XVTremp sobre fustaMuseu d'Art Medieval de Vic (inv. 1050-1052)Aquest conjunt mostra una influència més marcada de Ramon de Mur, especialment en les composicions i en l'ús dels colors. Aquesta diferència respecte la taula de la Glorieta ha estat interpretada com un reflex de l'evolució estilística de la trajectòria del pintor durant el segon quart del segle XV. El retaule el formen:
un àtic (probablement van ser dos) amb la Disputa entre santa Catalina y los sabios de Alejandría (85 X 72 cm) quatre episodis en dues taules, a l'esquerra la Natividad i la Dormició de Maria (170x72 cm), i a la dreta el Martiri dels companys de santa Catalina i Martiri de santa Catalina a la roda (170x72 cm).350x350pxMare de Déu amb Nen de Glorieta2n, quart s. XVTremp sobre fustaMuseu d'Art Medieval de Vic (inv. 1054)Aquesta taula central del retaule de l'església de Glorieta és atribuïda i dona nom a l'anònim mestre de Glorieta. És conserva al Museu d'Art Medieval de Vic. La fitxa descriptiva del museu indica "La figura de la Mare de Déu està representada amb un cànon molt estilitzat i el seu rostre està tractat d'una manera delicada i mòrbida, la qual cosa l'acosta ja a la nova estètica més humanista impulsada per Bernat Martorell."
180 x 159 cmAtribuït al Pseudomestre de Glorieta 147x147pxRetaule de Sant Joan Evangelista i Santa Llúcia2n, quart s. XVTremp sobre fustaMuseu Nacional d'Art de Catalunya (inv. 64020)Procedent de la col·lecció Muntadas. Tradicionalment atribuït al Mestre de Glorieta, però posteriorment inclòs en la revisió del seu corpus.199x199pxRetaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià1425-1440Tremp sobre fustacol·lecció particularLa imatge correspont a la taula de sant Miquel.147x147pxcinc taules de la predel·la del retaule anterior 1425-1440Tremp sobre fustacol·lecció particularLes escenes represente a: Expulsió de Sant Joaquim del Temple, Anunciació a Sant Joaquim, Pietat, Abraçada a la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu. La imatge que es mostra és l'Abraçada a la Porta Daurada.Totes les taules són de 35 × 43 cm.
Referències
Categoria:Pintors catalans del gòtic Categoria:Pintors tarragonins Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XV