miniatura|Les figures de Braak Bog en el Museu estatal d'arqueologia de Schleswig-Holstein al Palau de Gottorf La Parella de Braak Bog són dues figures tallades de fusta descobertes al 1947 en una torbera de Braak, a Schleswig-Holstein, a Alemanya Septentrional. Formen part d'una tradició més àmplia de figures semblants que abasta un període del neolític a l'edat mitjana, i han estat datades amb radiocarboni dels segles III-II abans del present; encara que el Museu d'arqueologia de Schleswig-Holstein les data si fa no fa del 400 ae. S'han proposat unes hipòtesis per a explicar-ne la funció i què poden representar, des de figures de deïtats, a culte als avantpassats.
Aspecte i datació Tallades en dues branques de roure bifurcades de manera natural, les figures antropomòrfiques tenen una alçada de 2,75 m l'home i 2,30 m la dona. Tenen buits per a inserir els braços, que no s'han conservat i és probable que es fessen servir còdols incrustats per als ulls, també perduts. Les figures tenen un marcat dimorfisme sexual: a més de la diferència d'altura, la dona té el cabell recollit en una trossa alta i l'home cabell curt amb serrell, i els respectius genitals estan emfasitzats. Els pits de la figura femenina estan "col·locats per separat" i el penis de la masculina havia estat "tallat". Els nassos són també diferents, però tots dos tenen la boca oberta com si parlassen o cridassen. Unes llars amb focs havien estat repetidament construïdes a prop del lloc de la troballa.
Les figures de Braak es troben entre les figures antropomòrfiques de fusta del neolític a l'edat mitjana, desenterrades en àrees del nord d'Europa des de Schleswig-Holstein a Alemanya, fins a Norrland a Suècia, ben conservades en les torberes dels pantans on les van submergir. La majoria estan datades entre l'edat del ferro i el període romà. D'aquestes, les figures de Braak Bog són les més grosses trobades a Alemanya, i Malcolm Todd les descriu com "les més imposants".
Interpretacions Fokke Sierksma comentà el 1960 que les figures s'havien trobat juntes en una torbera, a prop d'una pila de pedres que contenia fragments de ceràmica i evidència de foc. Aquestes circumstàncies "juntament amb la dimensió considerable de les figures, i la combinació d'un home i una dona, fa pràcticament segur que representen deïtats de les tribus germàniques del nord. Aquests situaven la residència dels déus als pantans, i consideraven la unió sagrada d'un déu i una dea de la fertilitat com a prerequisit per a la propagació contínua de la vida en totes les formes".Sierksma (1960:168).
Hilda Ellis Davidson (1975) comenta que aquestes figures poden representar "un senyor i una senyora" dels Vanis, un grup de déus nòrdics, i que "un altre record (d'aquestes antigues figures de fusta) pot sobreviure en la tradició de la creació d'Ask i Embla, el primer home i la primera dona de l'espècie humana, creats pels déus a partir d'arbres arrossegats arran de mar".Davidson (1975: pàgs. 88—89). És també possible que formassen part del culte als ancestres.Capelle (1995: pàg. 13).Freudenberg (2007: pàg. 85).
Controvèrsia i ubicació actuals Les figures de Braak Bog s'exhibeixen en el Museu d'arqueologia estatal de Schleswig-Holstein, al Palau de Gottorp. El conservador de després de la Segona Guerra Mundial, Karl Schlabow, fou acusat més tard de restaurar en excés algunes peces arqueològiques, per simple estètica, com ara accentuar els trets de la figura femenina de Braak afegint-li pits o una mandíbula inferior aliena al cap d'Osterby.
Referències
Categoria:Història de Slesvig-Holstein Categoria:Artefactes