Les fonts de Navarcles són el conjunt de fonts naturals i fonts públiques situades al terme municipal de Navarcles, al Bages. La presència de surgències està relacionada amb les característiques geològiques del territori, amb roques calcàries que permeten la circulació de l'aigua subterrània i n'afavoreixen l'aflorament en diversos punts.
Les fonts han tingut històricament una doble funció al municipi: algunes sorgències naturals s'han utilitzat durant segles per al consum i el regadiu, mentre que entre la darreria del segle XIX i el primer terç del segle XX es va crear una xarxa de fonts públiques per abastir d'aigua els diferents sectors del nucli urbà. La història de l'abastament d'aigua local va ser estudiada per Llorenç Ferrer i Alòs al cinquè volum dels Quaderns de Navarcles, publicat el 1999 amb el títol Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999).
Història de l'abastament d'aigua Algunes de les fonts de Navarcles tenen un origen antic. La Font de Santa Margarida, situada al Regadiu Vell, és documentada ja l'any 1338. La seva aigua s'utilitzava almenys des del segle XIV per regar els horts i la font conserva inscripcions corresponents a diverses reparacions efectuades els anys 1680, 1706 i 1818.
A finals del segle XIX l'Ajuntament va començar a plantejar-se un sistema d'abastament per a les zones del poble més allunyades de les surgències tradicionals. L'any 1897 es va perforar un primer pou a la zona de la font del Juncà, en terres del mas Solervicens. L'any següent es construí una canalització fins a la part baixa de la població i el 1899 la primera xarxa ja estava en funcionament amb tres fonts públiques.
Posteriorment la xarxa es va ampliar cap a la part alta del poble. Entre les fonts instal·lades durant aquest procés hi hagué la de cal Creus, datada el 1910, la del carrer Ubach, del 1915, i la de les Monges, construïda el 1925. L'any 1929 Navarcles ja disposava d'abastament d'aigua corrent als habitatges.
Fonts naturals i històriques Entre les fonts naturals i històriques documentades al terme hi ha:
La Font de Santa Margarida, al Regadiu Vell, documentada des del 1338. La seva aigua, que brolla de manera natural, s'ha utilitzat històricament per al reg dels horts. La Font Vella, coneguda antigament com a font de la Rodonella. Va ser reformada el 1914 i novament el 1967, quan es va crear un petit parc al seu entorn. La Font de la Mina, vinculada al sistema tradicional del Regadiu Vell. La seva captació es va canalitzar a l'entorn de 1864 per aprofitar les aigües subterrànies del sector de Sant Bartomeu i augmentar els recursos hídrics destinats al reg. La construcció de la Font de la Mina va comportar que l'antiga font de la Rodonella passés a ser coneguda com a Font Vella. La Font de la Cura, documentada almenys des de 1891 i probablement vinculada originàriament a un mas de la zona. L'any 1947 l'Ajuntament va ampliar-ne l'esplanada i l'adequà com a espai per fer-hi fontades. La Font del Solervicens, situada prop del mas del mateix nom, al costat de la riera de Solervicens. La construcció actual correspon als segles XVIII o XIX i conserva una inscripció referida a l'any 1818. La Font dels Sobreeixidors, situada al passeig de les Fonts. L'estructura actual fou reconstruïda el 1975 i conserva una llinda amb la inscripció «Font dels Sobreixidors Any 1902». La Font Nova, situada al camí del Solervicens. Es troba a la zona dels pous que van permetre crear la primera xarxa pública d'abastament d'aigua a finals del segle XIX; l'estructura actual de la font data dels anys seixanta del segle XX. La Font de l'Angla. La Font del Boixar.
Fonts urbanes La creació de la xarxa municipal d'abastament va comportar la instal·lació de diverses fonts públiques dins el nucli urbà. Una part d'aquestes fonts són elements de ferro colat o estructures integrades a les façanes i formen part del patrimoni urbà de Navarcles.
Entre les fonts urbanes documentades hi ha:
Font de l'Església, situada al carrer Ample, a la façana de l'església parroquial de Santa Maria. Forma part de la xarxa de fonts públiques creada a començament del segle XX, tot i que la font actual substitueix l'original. Font de les Monges, al carrer Ametller, davant de l'antic convent de les Dominiques. Va ser construïda el 1925 i fou l'última de les fonts instal·lades en aquesta xarxa. Font de cal Creus, a la cantonada dels carrers Manresa i Nou, construïda el 1910. Font del carrer Ubach, font de ferro colat datada el 1915. Font de cal Serramalera o del Lleó, situada a la cruïlla del carrer Torras i Bages amb el passeig de Cervantes i caracteritzada pel cap de lleó d'on surt l'aixeta.
Ruta de les Fonts L'Ajuntament de Navarcles ha senyalitzat una Ruta de les Fonts, un itinerari circular de 6,2 km i dificultat baixa que es pot començar en qualsevol punt del recorregut. La ruta està indicada amb senyals de color verd i té una durada estimada d'una hora i mitja.
L'itinerari passa per set fonts: Font dels Sobreeixidors Font Nova Font del Solervicens Font de l'Angla Font del Boixar Font de la Cura Font Vella
Referències