va ser una activista del nacionalisme valencià, empresària, periodista i feminista, que actuà en l’àmbit de Gandia i La Safor.
Biografia miniatura|Elvira Ferrer al programa Enraonar de Gandia Televisió. 2004. miniatura|250x250px|Elvira Ferrer Ferrer a l'acte d'homenatge del Dia de la Dona 2017 a Gandia. Foto: Àlex Oltra. Nascuda a Gandia l'any 1941, al si d'una família amb impremta i llibreria, va estudiar la primària i el batxillerat al Col·legi de les Escolàpies de Gandia i feu el magisteri a l'Escola Normal de València. Aconseguí la plaça de mestra per oposició a Sòria però renuncià i exercí el magisteri de manera interina un temps. Començà a treballar al negoci familiar de la Llibreria Ferrer i en aquell ambient i amb les coneixences que li hi proporcionà forjà en ella un esperit d'oposició al franquisme.
Va casar-se el 1965 amb Andreu Banyuls Pérez, militant i dirigent de moltes de les formacions nacionalistes que varen gestar-se en els anys de la transició democràtica dels anys 70 i 80 dels segle XX. El matrimoni va compartir al llarg de la vida tota classe d’empreses polítiques.
Va obrir un taller de confecció i venda de roba i posteriorment una botiga de roba a Gandia.
Formà part dels grups més inquiets de l’incipient nacionalisme valencià a Gandia, incorporant-se a la Falla de la República Argentina, que des de 1975 havia renovat la seua directiva, amb una modernització profunda de les seues estructures i les evidents reticències del vell aparell franquista. El 1978 assumí la delegació comarcal d'Acció Cultural del País Valencià, recentment creada.
El 1981 junt a un grup de gent, molts dels quals procedien de la Falla de la República Argentina, i on el Pare Vicent Faus exercí un paper molt destacat, fundaren l’Associació Cultural de la Safor, on Elvira Ferrer fou la seua primera secretària. La intensa activitat de l’ACS s’allargaria fins el 1986.
En aquells anys de la transició democràtica on l’ambient valencianista de Gandia era prou notable, Andreu Banyuls i Elvira Ferrer passaren a militar al Partit Socialista del País Valencià. Després del fracàs del partit a les primeres eleccions democràtiques de 1977, i la decisió del partit d’incorporar-se al PSOE, abandonaren aquella militància i s’embarcaren en la creació del Partit Nacionalista del País Valencià, liderat per Francesc de Paula Burguera, on Elvira Ferrer formà part de la seua primera Comissió Gestora i actuà com a dirigent comarcal. A les primeres eleccions democràtiques municipals, el PNPV la presentà com a cap de llista a l’ajuntament de Gandia, i tot i no traure representació, en poc de temps propicià un acostament a l’altra llista nacionalista que si que havia obtingut representació “Esquerra Unida de Gandia”, encapçalada per Paco Candela Escrivà. Aquells moviments facilitarien l’èxit polític i la permanència al llarg dels anys del valencianisme a l’ajuntament de Gandia amb les noves sigles de la Unitat del Poble Valencià, del Bloc Nacionalista Valencià o de Més Compromís. Elvira Ferrer va tindre un protagonisme indiscutible en la creació i metamorfosis d’aquells partits.
Encetà la seua tasca periodística el 1979 com a corresponsal a La Safor de “Radiocadena Española”, el 1982 de “Radio 80”. Corresponsal del novedós “Diario de Valencia” (1980-82) i dels seu successor “Noticias al dia” (1982-83). Entrà de corresponsal del diari “Levante” el 1983 i quan el diari obrí la seua primera delegació comarcal a La Safor el 1978 va ser nomenada la seua primera delegada comarcal. Allí treballà fins el 1992. El 2001 va començar la seua col·laboració en “Gandia Televisió” amb programes de tertúlies, passant al programa Enraonar que s’allargà fins el 2004. La darrera etapa a Gandia Televisió fou el programa Pas a pas, centrat en l’actualitat de les Germandats de la Setmana Santa a Gandia.
Va col·laborar amb Vicent Cremades i Jesús E. Alonso en el llibre que coordinaren sobre la transició política a Gandia i a la Safor el 2013. I el 2014 va engegar una sèrie de quatre biografies de personatges de Gandia, publicades primer al diari Levante-EMV La Safor, i que formarien part del llibre col·lectiu: Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i d’ara.
El dia de la Dona de 2017 poc abans de la seua mort i després d’una llarga malaltia, l’ajuntament de Gandia la va homenatjar com dona compromesa políticament i social, periodista i feminista que fou.
Referències
Categoria:Periodistes gandians Categoria:Activistes valencians contemporanis Categoria:Empresaris valencians contemporanis Categoria:Morts a Gandia Categoria:Periodistes valencians morts al segle XXI Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1941