fou un compositor, violinista, director d'orquestra i pedagog suec. Autor de més de dues-centes composicions, va cultivar especialment la música simfònica, la música de cambra, la música vocal i la música escènica. La seva producció inclou dotze simfonies, vuit quartets de corda, diversos concerts i tres òperes.
Biografia John Axel Fernström va néixer a Yichang, aleshores coneguda habitualment com a Ichang, fill dels missioners Karl i Klara Fernström. Va passar la infantesa a la Xina, on assistí a una escola sueca destinada als fills de missioners. El 1908 fou enviat a Suècia per continuar els estudis a Osby, a Escània. Durant els darrers anys d'escola començà a tocar seriosament el violí i participà en la formació d'una orquestra escolar.
El 1913 ingressà al conservatori de Malmö, on estudià violí. Posteriorment continuà la formació de manera privada amb Carl Nordberger a Estocolm, Carl Maull a Malmö i Max Schlüter a Copenhaguen. Entre 1921 i 1922 estudià amb Issay Barmas a Berlín, i des de 1922 començà a rebre classes de composició del compositor danès Peder Gram a Copenhaguen, una relació pedagògica que mantingué fins al 1930.
El 1916 entrà com a violinista a la Nordvästra Skånes Orkesterförening de Helsingborg, antecedent de l'actual Orquestra Simfònica de Helsingborg. Després de tornar de Berlín, hi desenvolupà també tasques de direcció i organització. A partir de finals de la dècada del 1920 dirigí diversos concerts populars i impulsà activitats pedagògiques destinades a apropar la música simfònica a sectors més amplis de la població.
Durant aquest període començà també a adquirir notorietat com a compositor. El 1925 es presentà públicament a Helsingborg amb el Quartet de corda núm. 1, op. 6, i diverses cançons. La seva Simfonia núm. 3, op. 15, fou interpretada el gener de 1929 en un dels concerts populars de l'orquestra. Aquell mateix any viatjà a Sondershausen, a Alemanya, per ampliar els estudis de direcció d'orquestra.
miniatura|El Helsingborgs konserthus, relacionat amb l'activitat de Fernström a Helsingborg.
A la dècada del 1930 compongué nombroses obres pensades per als recursos de l'orquestra de Helsingborg, que aleshores disposava d'uns vint-i-cinc músics. D'aquest període daten les Variacions simfòniques, op. 17, la Simfonia núm. 4, op. 20, Den kapriciöse trubaduren, op. 21, el Concert per a clarinet, op. 30, i el Concert per a viola, op. 34.
El 1935 morí inesperadament la seva primera esposa, Dagmar Paulson. La pèrdua provocà una interrupció de més d'un any en la seva activitat creativa. Entre les primeres obres importants escrites després d'aquest període hi hagué la Simfonia núm. 6, op. 40.
El 1939 deixà l'orquestra de Helsingborg després de no obtenir el càrrec de director titular, tot i haver rebut el suport de bona part dels músics. Es traslladà a Malmö i treballà com a director i compositor independent. També fou director de l'orquestra de la ràdio de Malmö i, entre 1940 i 1944, dirigí la Sydöstra Skånes orkesterförening de Ystad.
La seva projecció nacional augmentà especialment durant la dècada del 1940. El Concertino per a flauta, petita orquestra i cor femení, op. 52, fou interpretat a Estocolm el 1943, i poc després també hi fou presentada Songs of the Sea, op. 62. A partir d'aquell moment les seves obres començaren a aparèixer amb més regularitat en concerts i retransmissions radiofòniques fora d'Escània.
El 1943 Fernström s'establí a Lund, on s'incorporà a diverses institucions musicals. Havia començat a dirigir el Lunds Kvinnliga Studentkör el 1941 i continuà al capdavant del conjunt fins al 1948, quan es transformà en el Lunds akademiska kör. Durant aquests anys el cor interpretà diverses obres seves, entre les quals l'òpera Isissystrarnas bröllop, dedicada al conjunt.
miniatura|Edifici principal de la Universitat de Lund.
El 1948 fou nomenat director musical municipal de Lund, càrrec que mantingué fins a la seva mort. Participà en la creació de l'escola municipal de música i dirigí l'orquestra de la ciutat. El 1951, juntament amb K. G. Ljunghill, fundà la Nordiska Ungdomsorkestern, una orquestra destinada a la formació de joves músics escandinaus.
El 1953 fou elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música. Aquell mateix any patí un atac de cor i la seva activitat compositiva disminuí notablement. Les noves tendències modernistes dominants en la vida musical d'Estocolm també contribuïren a reduir la presència pública de la seva música durant els anys cinquanta.
Fernström mantingué al llarg de la vida un interès paral·lel per la pintura i la literatura. Durant els últims anys, després d'abandonar pràcticament la composició, es dedicà especialment a pintar i el 1954 celebrà la seva primera exposició a Lund. També escriví poesia i diversos textos sobre teoria i pedagogia musical.
Morí a Lund el 19 d'octubre de 1961, després d'un nou atac de cor.
Obra Fernström fou un dels compositors suecs més prolífics de la seva generació. El seu catàleg supera les dues-centes obres i inclou música orquestral, concerts, música de cambra, música per a piano i orgue, cançons, música coral, òpera, ballet i música incidental.
El seu llenguatge parteix d'una base tonal i mostra inicialment la influència de l'impressionisme musical i de les formes clàssiques. El mateix Fernström explicà que aspirava a combinar una harmonia de color impressionista amb formes clàssiques i que, en obres posteriors, buscà una síntesi entre diferents corrents de la música contemporània. Algunes composicions tardanes incorporen procediments propers al dodecafonisme, especialment la Simfonia núm. 12 i el Concert per a violí núm. 2.
La seva música va perdre presència durant les dècades posteriors a la seva mort, però a partir dels anys noranta experimentà una certa recuperació, afavorida per nous estudis musicològics, enregistraments i interpretacions. La tesi doctoral de Boel Lindberg analitzà precisament la trajectòria de Fernström dins les tensions entre la vida musical provincial sueca i el modernisme que es consolidà a Estocolm després de la Segona Guerra Mundial.
Composicions seleccionades Simfonies Simfonia núm. 1, op. 4 Simfonia núm. 2, op. 10 Simfonia núm. 3, Exotica, op. 15 Simfonia núm. 4, op. 20 Simfonia núm. 5, op. 27 Simfonia núm. 6, op. 40 Simfonia núm. 7, op. 51 Simfonia núm. 8, op. 56 Simfonia núm. 9, op. 60 Simfonia núm. 10, op. 65 Simfonia núm. 11, Utan mask, op. 77 Simfonia núm. 12, op. 92
Concerts i obres concertants Concert per a violí núm. 1, op. 5 Concert per a clarinet, op. 30 Chaconne per a violoncel i orquestra, op. 31c Concert per a viola, op. 34 Concert per a violoncel, op. 49 Concertino per a flauta, op. 52 Concert per a fagot, op. 80 Concert per a violí núm. 2, op. 95
Música de cambra Quartet de corda núm. 1, op. 6 Quartet de corda núm. 2, op. 9 Quartet de corda núm. 3, op. 23 Quartet de corda núm. 4, op. 54 Quartet de corda núm. 5, op. 81a Quartet de corda núm. 6, op. 81b Quartet de corda núm. 7, op. 91 Quartet de corda núm. 8, op. 93 Quintet de vent, op. 59 Trio de corda, op. 90
Òpera i música escènica Echnaton, op. 25a Isissystrarnas bröllop, op. 58a Livet en dröm, op. 83 Ni-Si-Pleng, ballet, op. 87a Música incidental per a El somni d'una nit d'estiu, op. 70a Música incidental per a Hamlet, op. 82c Música incidental per a El mercader de Venècia, op. 86a
Altres obres Intima miniatyrer, op. 2 Variacions simfòniques, op. 17 Den kapriciöse trubaduren, op. 21 Rao-nai-nais sånger, op. 43 Songs of the Sea, op. 62 Ostinato per a orquestra de corda, op. 94 Festival Music, op. 96
Altres activitats Fernström desenvolupà una intensa activitat pedagògica i divulgativa. Va impartir conferències, classes privades de violí, teoria musical i composició, i redactà materials sobre harmonia, contrapunt, formes musicals i orquestració. La seva tasca en els concerts populars de Helsingborg formà part d'un moviment més ampli d'educació musical orientat a acostar la música simfònica a sectors socials que tradicionalment n'havien quedat al marge.
Entre les seves publicacions figuren Vår tids tonalitetsbegrepp (1951), sobre el concepte de tonalitat, De musikaliska formernas systematik (1952) i Körmetodik (1952). També publicà nombrosos articles sobre música i cultura.
La seva autobiografia, Jubals son och blodsarvinge, fou publicada pòstumament el 1967. La seva figura fou objecte d'un estudi aprofundit de Boel Lindberg, autora tant de la biografia John Fernström, tonsättare i folkhemmets tid com de la tesi doctoral Mellan provins och parnass: John Fernström i svenskt musikliv, totes dues publicades el 1997.
Referències
Categoria:Violinistes suecs Categoria:Directors d'orquestra suecs Categoria:Morts el 1961 Categoria:Morts a Lund Categoria:Persones de Hubei Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors suecs morts al segle XX Categoria:Directors xinesos Categoria:Compositors xinesos Categoria:Violinistes asiàtics Categoria:Nascuts el 1897