El restaurant del final de l'Univers (títol original en anglès, The Restaurant at the End of the Universe) és el segon llibre de l'hexalogia comèdia de ciència-ficció Guia galàctica per a autoestopistes , anomenada "trilogia" per Douglas Adams. Va ser publicat originalment per Pan Books com a llibre de butxaca el 1980. Igual que la novel·la precedent, va ser adaptat de la sèrie de ràdio d'Adams, i es va convertir en un clàssic de culte aclamat per la crítica.
El llibre es va inspirar en la cançó "Grand Hotel" del grup de rock britànic Procol Harum. Continuant directament els esdeveniments del llibre anterior, continua les desventures d'Arthur Dent, Ford Prefect i la tripulació de la nau estel·lar "Cor Auri" en el seu viatge a través de l'univers i descobrint els seus estranys misteris.
El llibre ha estat traduït al català per Eduard Castanyo el 2022 i publicat per Editorial Laertes (274 pàgines, ISBN 9788418292880).EL RESTAURANT DEL FINAL DE L'UNIVERS (1980) - Douglas Adams a El Biblionauta
Sinopsi Arthur Dent, Ford Prefect, Trillian i Zàfod Beeblebrox abandonen el planeta Magrathea a bord del "Cor Auri". Una nau Vogon subornada per Gag Halfrunt i un grup de psiquiatres, tement que el descobriment de la Pregunta Definitiva posi fi a la seva professió, els intercepta i els dispara. Mentrestant, Arthur es frustra perquè la nau no pot produir cap beguda més enllà d'un líquid semblant al te que no es pot beure i que és "gairebé, però no del tot, diferent del te". Dóna una llarga descripció del te, cosa que fa que Eddie, l'ordinador de bord, es quedi limitat per la CPU i no pugui lluitar contra la nau Vogon. Desesperat, Zàfod decideix fer una sessió espiritista per cridar el seu besavi Zàfod Beeblebrox Quart perquè els rescati. El Zàfod més gran renya el seu descendent i l'envia a una missió per trobar el Governant de l'Univers per tal de resoldre la inestabilitat política i econòmica que assola l'univers. Transporta Zàfod i Marvin a l'Óssa Menor Beta, el planeta natal tropical de les oficines de l'editorial Megadodo Publications de la Guia de l'Autoestopista, i deixa els altres a la nau sense poders en un forat negre.
Actuant seguint un pensament de la part del seu cervell que no s'ha vist afectada per la seva lobotomia, Zàfod va a buscar Zarniwoop, l'editor principal de la Guia, tot i que el seu personal insisteix que ha estat en un creuer intergalàctic. Un home anomenatRoosta porta en Zàfod a les oficines de Zarniwoop. Arriben caces Frogstar i ataquen l'edifici, remolcant-lo fins a un dels seus planetes natals, Frogstar World B, un planeta la societat del qual es va col·lapsar a través d'un procés econòmic anomenat "Horitzó d'esdeveniments de sabates" que va fer que la seva economia no pogués suportar cap empresa més enllà de les botigues de sabates. El planeta finalment es va convertir en el lloc del Vòrtex de Perspectiva Total, un dispositiu que torna bojos aquells que l'experimenten perquè els mostra la seva insignificança en comparació amb l'univers infinit. Seguint les instruccions de Roosta i escapant per les finestres de l'oficina de Zarniwoop, en Zàfod és capturat per Gargravarr, una ment desencarnada que pateix una separació de prova del seu cos, que porta en Zàfod per ser exposat al Vòrtex. Tanmateix, Zàfod no es pertorba pel Vòrtex, suggerint a un Gargravarr perplex que li va mostrar a Zàfod que era l'ésser més important de l'univers. Deixat sol, Zàfod finalment troba un transatlàntic abandonat fa temps, els passatgers del qual han estat mantinguts per la força en 900 anys d'animació suspesa pel pilot automàtic després del col·lapse de la seva civilització fins que se'n va poder desenvolupar una de nova per carregar la nau amb tovallons de paper amb aroma de llimona. A la nau descobreix Zarniwoop, que revela que Zàfod va entrar en una simulació per ordinador de l'univers quan va entrar a la seva oficina, cosa que va permetre a Zàfod sobreviure al Vòrtex, ja que l'univers va ser dissenyat per al seu benefici. Zàfod revela a més que el "Cor Auri" s'havia reduït microscòpicament i s'havia col·locat a la butxaca d'en Zàfod perquè el poguessin utilitzar per trobar el veritable governant de l'univers, a qui ha localitzat en Zarniwoop. Tanmateix, en Zàfod abandona en Zarniwoop, es reuneix amb en Ford, en Arthur i en Trillian, i escapa al restaurant més proper. Resulta ser Mil·livies, el Restaurant del Fi de l'Univers, construït sobre les ruïnes del Frogstar World B i que existeix en una bombolla temporal prop del fi de l'univers, del qual ofereix als seus clients unes vistes espectaculars. Al restaurant coneixen el vell conegut de Ford, Hotblack Desiato, membre del grup de rock Disaster Area, conegut per fer el so més fort de l'univers i només realitzen els seus concerts de forma remota des d'una nau espacial en òrbita. Durant el sopar, Zàfod rep una trucada telefònica de Marvin, que ha estat atrapat al planeta durant milers de milions d'anys i ara treballa com a valet a l'aparcament del restaurant.
Zàfod suggereix que marxin, intentant robar una elegant nau espacial totalment negra al costat de la limusina de Hotblack Desiato. Amb la seva nau en pilot automàtic complet i incapaç d'arrabassar-li els controls, un agitat Zàfod admet que encara vol resoldre la Pregunta fins a la Resposta Definitiva. Marvin els diu bruscament que la pregunta està impresa a les ones cerebrals d'Arthur, però es distreuen abans de poder preguntar més. Descobreixen que la nau és en realitat una nau acrobàtica sense tripulació per a Disaster Area, que està programada per caure en un sol local per crear erupcions solars en sincronització amb el clímax del concert de la banda. Descobreixen un teletransportador d'emergència parcialment instal·lat sense sistema de guia i en Zàfod ofereix a en Marvin que es quedi i l'opera perquè els altres puguin escapar. Zàfod i Trillian es troben de nou a bord del "Cor Auri" sota el control de Zarniwoop, on utilitza el Motor d'Improbabilitat de la nau per penetrar al Camp d'Improbabilitat que protegeix el planeta natal del Governant de l'Univers. En un planeta despoblat, troben el Governant que no té ni idea que ho és, no està convençut d'un univers més ampli fora de casa seva, i fins i tot és escèptic si existeix alguna cosa al seu voltant. Mentre un Zarniwoop enfurismat intenta raonar amb el Governant, Zàfod i Trillian el deixen encallat i escapen al "Cor Auri".
Mentrestant, Arthur i Ford es troben a bord de la nau B de la Flota de l'Arca, que porta 15 milions de passatgers del planeta Golgafrincham i està comandada per un inepte capità que només es preocupa de prendre banys. Tot i que els golgafrinchans van ser evacuats aparentment per escapar d'un desastre planetari, en realitat el desastre va ser inventat pels golgafrinchans per desfer-se d'un terç inútil de la seva població, que més tard es va extingir a causa d'una pandèmia causada per uns auriculars de telèfon bruts després que expulsessin tots els desinfectants de telèfon. L'Arca s'estavella en un pantà en un planeta sense desenvolupar. Arthur i Ford marxen a buscar un senyal de qualsevol nau espacial que passés, viatjant centenars de quilòmetres al voltant del continent. Al llarg del camí, els habitants primitius però amigables del planeta, semblants als homínids, els allunyen dels seus assentaments i els deixen fruita. Després de trobar una glacera amb una inscripció magrateana en honor a Slartibartfast, s'adonen que són a la Terra prehistòrica al Paleolític inferior (2.000.000 aC), que els homínids són neandertals, que han viatjat a través de l'Europa prehistòrica des del futur emplaçament de la ciutat natal d'Arthur, Islington, a la Gran Bretanya fins a Noruega, i que els golgafrinchans són els avantpassats de la raça humana moderna.
Tornen als Golgafrinchans, només per descobrir que han estat massa preocupats intentant formar reunions de consell sobre la realització de documentals, la política fiscal, la cerca de fonts termals per als banys del capità i declarar la guerra a continents deshabitats com per molestar-se a intentar descobrir el foc, inventar la roda o resoldre problemes urgents. Ford intenta advertir-los que seran aniquilats en 2 milions d'anys, però l'ignoren. Desesperat, Arthur intenta ensenyar als neandertals, que s'han estat consumint misteriosament des de l'arribada de l'Arca, a través d'un joc de Scrabble improvisat. Quan un dels neandertals lletreja la paraula "quaranta-dos" amb les lletres de les fitxes, Ford s'adona que els neandertals formaven part de la matriu de l'ordinador de Pensament Profund per determinar la Pregunta Definitiva i que els golgafrinchans interfereixen amb la maquinació desplaçant-los. Tanmateix, també recorden l'afirmació de Marvin que la Pregunta Definitiva estava incrustada a la ment d'Arthur. Amb l'esperança que existeixin restes de la programació al subconscient d'Arthur, fan que Arthur tregui fitxes a l'atzar del joc de Scrabble, només per descobrir que la Pregunta és "Què obtens si multipliques sis per nou?". Més tard es revela que això és una distorsió de la Pregunta real a la seqüela. Els dos renuncien per treure el màxim profit de les seves vides a la Terra prehistòrica. Surten a una cita amb dues dones de Golgafrinchan, i Arthur llença la seva còpia de la "Guia galàctica" al riu.
Adaptacions d'audiollibres Hi ha hagut tres enregistraments d'audiollibres de la novel·la. El primer va ser una edició abreujada, enregistrada el 1981 per Stephen Moore, més conegut per interpretar la veu de Marvin l'androide paranoic a les sèries de ràdio, adaptacions de LP i a les sèries de televisió. El 1990, el mateix Adams va gravar una edició íntegra, posteriorment reeditada per New Millennium Audio als Estats Units i disponible a BBC Audiobooks al Regne Unit. El 2006, l'actor Martin Freeman, que havia interpretat Arthur Dent a la pel·lícula del 2005, va gravar una nova edició íntegra de l'audiollibre.
Recepció Greg Costikyan va fer una ressenya de El restaurant del final de l'Univers a Ares Magazine núm. 13 i va comentar que "El restaurant del final de l'Univers intenta fer gairebé el mateix, però sembla que falta una mica d'entusiasme; les idees són menys nombroses, els esdeveniments menys dramàtics. De vegades, l'autor sembla que s'esforça per aconseguir els mateixos efectes que va aconseguir sense esforç a Autoestopistes." Tanmateixr, a la ltimate Hitchhiker's Guide to The Galaxy: 42nd Anniversary Edition, material especial procedent dels arxius de Pan Books mostra cites de l'equip de Monty Python i altres ressenyes que trien els llibres del Sr. Adams com a Llibre de l'Any.
Ressenyes Ressenya de Joseph Nicholas (1980) a Paperback Inferno, Volum 4, Número 3 Ressenya de John Sherriff (1981) a Foundation, #21 Febrer 1981 Ressenya de Jo Duffy (1982) a Epic Illustrated, Febrer 1982 Ressenya de Bud Foote (1982) a Science Fiction & Fantasy Book Review, #3, abril 1982 Ressenya d'Allen Varney (1982) a Science Fiction Review, Estiu 1982 Ressenya de C. J. Henderson [as by Chris Henderson] (1982) a Dragon Magazine, Maig 1982 Ressenya [en francès] d Stéphane Nicot? (1983) a Fiction, #337 Ressenya d'Alma Jo Williams (1983) a Science Fiction Review, Novembre 1983 Ressenya de Don D'Ammassa (1986) a Science Fiction Chronicle, #87 Desembre 1986 Ressenya d'Alan Johnson (1994) a Vector 179 Ressenya sense acreditar (2003) a Vector 227 Ressenya de Bruce Gillespie (2010) a SF Commentary, #80A Ressenya de Manny Rayner (2014) a Big Sky, #4: SF Masterworks 2
Referències
Categoria:Obres del 1980 Categoria:Novel·les del segle XX en anglès Categoria:Novel·les de ciència-ficció Categoria:Novel·les britàniques