miniatura|350px|El Pont de Vilomara, per on el camí travessava el Llobregat abans d'arribar a Manresa.
El camí ral de Manresa a Barcelona, documentat també com a camí ral de Barcelona a Manresa, era un camí ral que comunicava Manresa amb Barcelona a través del Vallès Occidental i de la serra de l'Obac. Formava part dels sis principals camins rals que tenien Manresa com a centre a principis del segle XIX.
Traçat Des de Barcelona, el camí passava pel Clot i Sant Andreu de Palomar, travessava el coll de Montcada i continuava per Ripollet i Barberà del Vallès fins a Sabadell. A la ciutat seguia cap al nord-oest, passava per Sant Julià d'Altura i continuava fins a Matadepera. Des d'allà seguia la riera de les Arenes fins a la Barata.
miniatura|300px|La Barata, antic hostal situat al costat del camí ral a Matadepera.
A la Barata hi havia una cruïlla de diversos camins. El ramal de Manresa s'endinsava a la serra de l'Obac i passava pel coll de Daví, el sector de Castellsapera, els Hostalets de Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. Després travessava el Llobregat pel Pont de Vilomara i arribava a Manresa.
El tram comprès entre Vallhonesta i el coll de Daví era un camí de ferradura, mentre que a partir de Terrassa cap a Barcelona el recorregut era apte per al trànsit de carros. El trajecte complet entre Barcelona i Manresa durava unes tretze hores.
Història El camí està documentat almenys des de l'edat mitjana. L'any 1228, Jaume I disposà en uns privilegis concedits a Terrassa que el camí de Barcelona a Manresa passés per aquesta vila. El Pont de Vilomara ja apareix documentat l'any 1193, fet que podria indicar l'existència anterior de l'itinerari.
Fins a començaments del segle XIX el camí canalitzà una part important del comerç i les comunicacions entre Barcelona, el seu port i les poblacions de l'interior. Per aquesta via es transportava llana des del port de Barcelona cap al Bages i, en sentit contrari, vi i aiguardent.
Durant els segles XVI i XVII, especialment al sector de la serra de l'Obac, s'hi documentaren nombrosos episodis de bandolerisme. El caràcter boscós, poc poblat i accidentat del territori facilitava els assalts als viatgers.
Entre els episodis documentats hi ha l'assalt, el desembre de 1585, a Jaume Aynar, porter reial de Barcelona, quan viatjava cap a Manresa pel camí del coll de Daví, i un altre assalt registrat el març de 1591 a la zona de Mata-rodona.
A finals del segle XVIII el tram del coll de Daví es trobava en mal estat. Cap al 1804 començà la construcció d'un nou camí que havia d'unir Manresa amb la carretera de Barcelona a Madrid per Can Maçana. Les obres, afectades per la Guerra del Francès, no s'acabaren fins al 1835, i la nova ruta contribuí a la decadència del camí ral del coll de Daví.
El camí continuà utilitzant-se durant la primera meitat del segle XIX per al transport a bast de cotó procedent del port de Barcelona cap a les indústries tèxtils de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. La construcció de la carretera de Can Maçana i, posteriorment, l'arribada del ferrocarril a Manresa l'any 1859 reduïren progressivament el seu ús.
El camí ral del coll de Daví El sector que travessa la serra de l'Obac és conegut com a camí ral del coll de Daví. Al terme de Rellinars se'n conserven trams amb graons excavats a la roca, restes d'empedrat i murs de contenció. El recorregut passa pels Hostalets de Daví i pel coll de Daví, també anomenat coll del Correu.
La dificultat d'aquest sector queda reflectida en la documentació històrica. L'any 1595, el traginer Jaume Sabater caigué per un estimball amb el seu matxo després que les càrregues de dues cavalleries s'enredessin mentre es creuaven en un tram estret del camí.
L'any 1988 Antoni Ferrando i Roig publicà una monografia dedicada al camí i al bandolerisme de la zona, Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa.
Altres traçats Les fonts patrimonials documenten també un itinerari entre Manresa i Barcelona que passava per Castellgalí, Castellbell i el Vilar, Vacarisses i Terrassa. Al seu pas per Castellgalí seguia l'actual carrer de Manresa i continuava cap al Pont Vell de Castellbell.
Referències
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Història de Manresa