Apol·linar (en llatí: Apollinarius) va ser prefecte del pretori de la Gàl·lia des del maig del 408 o abans fins al 409 dC,Christian Settipani, Continuite Gentilice et Continuite Familiale Dans Les Familles Senatoriales Romaines A L'epoque Imperiale, Mythe et Realite, Addenda I - III (juillet 2000- octobre 2002) (n.p.: Prosopographica et Genealogica, 2002) quan va ser succeït pel seu amic Dècim Rústic. Era l'avi de Sidoni Apol·linar i fill o nét d'un altre Apol·linar que va ser prefecte del pretori de la Gàl·lia sota Constantí II (r. 337-340) entre el 337 i el 340.
Biografia Se sap poca cosa de la joventut d'Apol·linar. Es suggereix que va néixer cap al 380 dC a Lugdunum (l'actual Lió ).
El 407, Constantí (r. 407-411) va ser proclamat emperador a la Britània romana per l'exèrcit i va creuar el canal cap a la Gàl·lia (l'actual França), enduent-se totes les tropes mòbils de Britània sota el comandament de Geronci. Amb una barreja de lluita i diplomàcia, Constantí va estabilitzar la situació i va establir el control sobre la Gàl·lia i Hispània el maig del 408. Havia fet d'Arles la seva capital, on va nomenar Apol·linar com a prefecte del pretori de la Gàl·lia. L'emperador de l'Imperi Romà d'Occident, Honori (r. 395-423), va enviar un exèrcit sota el comandament de Sarus per expulsar les forces de Constantí. Després d'uns èxits inicials, on moriren els generals de Constantí, Nebiogastes i Justinià, Sarus va ser rebutjat.
Apol·linar va ser el pare de dos fills: Apol·linar, que fou prefecte del pretori de la Gàl·lia sota Valentinià III (r. 424-455) (Sidoni recorda estar present amb el seu pare en la proclamació d'Asturi com a cònsol el 449)Epistulae, VIII.6.5; translated by W.B. Anderson, Sidonius: Poems and Letters (Harvard: Loeb Classical Library, 1965), vol. 2 p. 423 i Taumast, un altre prefecte de la Gàl·lia sota Valentinià III i pare d'Eulàlia, nascut el 425.Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne (France: Éditions Christian, 1989)
El seu mandat va durar fins al 409, quan va ser destituït en favor de Dècim Rústic, que també era Mestre dels Oficis. Aquell any Geronci es va revoltar i va proclamar un nou emperador, Màxim (r. 409-411). Geronci va atacar Constantí i el va assetjar a Arles. Honori, aprofitant el caos, va enviar el nou magister militum, Flavi Constanci, que va derrotar Geronci i va mantenir el setge d'Arles. Un cop derrotat l'exèrcit de reforç, dirigit per Edovic, Constantí es va rendir i amb ell la seva plana major. Constanci el va fer empresonar i, a més, el va fer decapitar durant el seu retorn a Ravenna, a l'agost o al setembre de l'any 411.Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. 2, Cambridge University Press, 1992, , p. 113 Dècim Rústic va fugir al nord de la Gàl·lia per unir-se a l'usurpador Joví (411-413). Es desconeix que va passar amb Apol·linar.
Descendents El nét d'Apol·linar, Sidoni Apol·linar, era gendre de l'emperador Avit i va ser bisbe de Clermont el 469, càrrec que va conservar fins a la seva mort a la dècada del 480.
Administració Apol·linar va exercir com a prefecte del pretori de la Gàl·lia, un càrrec de poder i responsabilitat significatius al final de l'Imperi Romà. La Prefectura del pretori de la Gàl·lia va ser una de les quatre grans prefectures en què es va dividir el Baix Imperi Romà. Comprenia no només la Gàl·lia, sinó també la Britània romana, Hispània i Mauretania Tingitana a l'Àfrica Proconsular.
Referències
Bibliografia Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. 2, Cambridge University Press, 1992, . Christian Settipani, Continuite Gentilice et Continuite Familiale Dans Les Familles Senatoriales Romaines A L'epoque Imperiale, Mythe et Realite, Addenda I - III (juillet 2000- octobre 2002) (n.p.: Prosopographica et Genealogica, 2002)
Categoria:Prefectes del pretori Categoria:Lionesos Categoria:Militars d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Romans del segle V Categoria:Romans del segle IV Categoria:Polítics d'Alvèrnia-Roine-Alps