La cúria règia (del llatí curia regis, 'cort del rei'), també anomenada cort reial, fou una institució política medieval formada pel sobirà i els nobles, prelats i oficials que l'acompanyaven i l'assessoraven en els afers de govern, administració i justícia. No era inicialment un organisme permanent ni tenia unes competències estrictament delimitades, i la seva composició podia ampliar-se quan el monarca convocava altres magnats o dignataris. La institució derivava de tradicions de l'aula règia de l'antiguitat tardana i dels placita carolingis, i adoptà característiques diferents segons les monarquies medievals europees.
Als comtats catalans, de la cúria règia franca derivà una cúria o cort comtal, documentada entorn del comte Ramon Borrell de Barcelona vers l'any 1000. Exercia funcions polítiques i judicials i d'aquestes corts de consellers sorgiren alguns dels primers Usatges de Barcelona. Després de la unió dinàstica d'Aragó i Catalunya iniciada el 1137 i de l'accés d'Alfons el Cast als títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona el 1162, la cort reial constituí l'organisme administratiu i consultiu que envoltava el monarca de la Corona d'Aragó. Durant els segles i continuà formada principalment per nobles, prelats i oficials, amb altres persones convocades expressament quan calia tractar afers d'una major transcendència.
Durant el segle XIII les diferents funcions de l'antiga cúria començaren a especialitzar-se. L'ampliació de les assemblees del monarca i la incorporació de representants de les ciutats i viles contribuïren al desenvolupament de les corts representatives. A la Corona d'Aragó aquest procés donà lloc tant a corts vinculades als diferents territoris; com la Cort General de Catalunya, la Cort General del Regne d'Aragó i, posteriorment, la Cort General del Regne de València; com a assemblees conjuntes de representants de diversos territoris. Ja durant el regnat de Jaume I el Conqueridor es documenten reunions amb membres dels estaments catalans, aragonesos, valencians i mallorquins, antecedents de les posteriors Corts Generals de la Corona d'Aragó. A Catalunya, aquesta evolució es combinà amb la tradició de les assemblees de Pau i Treva i conduí progressivament a la Cort General de Catalunya, institucionalitzada jurídicament durant el segle XIII i especialment a partir de les Cort de Barcelona (1283).
Paral·lelament, les funcions ordinàries d'assessorament i govern de la cúria passaren progressivament al Consell Reial, que se n'independitzà a la darreria del segle XIII i que les ordinacions de Pere el Cerimoniós de 1344 configuraren com un organisme consultiu permanent de la monarquia. Les funcions judicials també s'especialitzaren gradualment: de l'administració personal de justícia pel rei assistit per la seva cort es desenvolupà l'Audiència Reial, que durant el segle XIV adquirí una estructura més definida i que des de 1365 funcionà inicialment com una audiència general per als territoris de la Corona.
La cúria règia, per tant, no desaparegué en una data concreta. Entre els segles XIII i XIV deixà progressivament de concentrar en un únic entorn del monarca les funcions polítiques, administratives, legislatives i judicials que havia exercit a l'alta edat mitjana. D'aquesta especialització sorgiren o es consolidaren institucions com la Cort General, el Consell Reial i l'Audiència Reial (la qual, sobretot quan la seva sala es constituïa amb funcions penals, se seguia anomenant Règia Cort), mentre la cort del rei continuà existint com l'entorn personal i administratiu del sobirà.
Referències
Categoria:Edat mitjana Categoria:Institucions de la Corona d'Aragó Categoria:Història del dret