L'assassinat per luxúria, també anomenat homicidi sexual, és un homicidi produït juntament amb una agressió sexual manifesta o un comportament sexualment simbòlic. L'assassinat per luxúria s'associa amb el terme parafílic erotofonofília, que és la gratificació o excitació sexual relativa a la mort d'un ésser humà. El terme "assassinat per luxúria" prové del treball original del psiquiatre alemany Richard von Krafft-Ebing en la seva discussió de 1898 sobre homicidis sàdics.
Normalment, aquest tipus de crim es manifesta per l'assassinat durant l'activitat sexual, per la mutilació dels òrgans sexuals o zones del cos de la víctima, o per l'assassinat i la mutilació. La mutilació de la víctima, que sol ser post mortem, pot incloure l'evisceració, el desplaçament dels òrgans sexuals o ambdues coses. Encara que el desenvolupament de l'assassinat pugui incloure la relació sexual, no sempre és el cas, i altres tipus d'actes sexuals en poden formar par.
El 2019, la revista Current Psychiatry Reports (en català: Informes actuals de psiquiatria) va publicar una revisió de la recerca més recent en homicidis sexuals i va concloure que s'hauria de veure als assassins orientats sexualment com a un tipus de delinqüent concret amb trets diferencials que requereixen d'un sistema internacional de notificació. Amb anterioritat, els autors de la revisió ja havien fet un informe comparant els diferents delinqüents registrats dins de la base de dades de la policia nacional francesa, i havien arribat a la mateixa conclusió.
Característiques L'assassinat per luxúria de vegades inclou activitats tals com treure la roba del cos, posar i apuntalar el cos en diferents posicions (generalment sexuals), la inserció d'objectes en orificis corporals o canibalisme i necrofília, com és el cas de l'assassí per luxúria caníbal Issei Sagawa.
La majoria de crims d'assassinat per luxúria són produïts per homes, tot i que es coneixen alguns casos de dones. En general, aquest tipus d'assassinats són un fenomen més comú entre els assassins en sèrie. Aquests criminals creen una relació entre l'assassinat i la gratificació sexual. Quan trien una víctima, ho fan perquè tenen alguna cosa que els resulta atractiva sexualment. Aquests trets atractius podrien ser comuns entre les víctimes d'aquest tipus de crims i s'anomenen tipus ideal de víctima (IVT, per les sigles en anglès) del delinqüent. Poden haver molts trets que el delinqüent ignora perquè no corresponen amb la seva víctima ideal. Un cop l'han trobada, els criminals solen assetjar la víctima o adoptar altres tipus de comportaments depredadors abans de posar en acció la seva fantasia sobre la víctima. Les fantasies són un component clau en els assassinats per luxúria i mai poden ser completament satisfetes. L'assassí per luxúria tindrà una fantasia que evolucionarà de manera violenta mentre té dificultats per satisfer-la completament.
La fantasia violenta El component crític en el desenvolupament psicològic d'un assassí en sèrie és la fantasia violenta, en particular en els assassins per luxúria. Les fantasies venen acompanyades de «pensament intrusius sobre matar algú que s'associen amb altres processos de distrès psicopatològic». Les fantasies no poden ser mai realitzades; de vegades l'experiència de matar pot generar noves fantasies de violència, de manera que és crea un cicle repetitiu. la finalitat de la fantasia és el control total sobre la víctima, mentre que l'agressió sexual pot ser utilitzada com a un vehicle per a aquest control. La tortura sexual esdevé un eina per a la degradació, la humiliació i la subjugació de la víctima. Sovint, l’assassí escull les víctimes perquè actuïn com a representants simbòliques d’alguna figura o experiència vinculada a un trauma infantil. Les fantasies es poden veure alimentades per la pornografia i facilitades pel consum d'alcohol o altres causes. Normalment, les fantasies inclouen una o diverses formes de parafília.
El terme assassí per lúxuria també s'usa relacionat, tot i que de manera una mica diferent, per referir-se a l'individu que guanya excitació sexual amb l'acte d'assassinar, o té fantasies sexuals persistents de cometre assassinat, fins i tot quan l'acte d'assassinar no inclou per si sol la mutilació genital o d'altres característics mencionades abans. En aquest cas, es tracta d'un tipus de parafília.
Encara que dins de l'assassí per luxúria es reconeix la dinàmica de la fantasia violenta, la fantasia violenta per si sola no és suficient per determinar si un individu ha participat en l'assassinat per luxúria o no.
Referències
Vegeu també Tríada fosca Canibalisme humà (antropofàgia) Necrofília Sociopatia
Categoria:Assassinat