miniatura| Visió general del cos segons la museografia actual L'Home de Grauballe és una mòmia de pantà, descoberta el 1952 a Jutlàndia, al pantà de Nebelgård, un pou de 130 m de diàmetre situat a Grauballe, a 8 km al nord-est de Silkeborg. És el cadàver d'un home que va morir al segle III abans del present; per tant, va viure durant l'edat del ferro; la seua mòmia, juntament amb la de l'Home de Tollund, és la més ben conservada i la més famosa de Dinamarca. L'Home de Grauballe es conserva al Museu Moesgård d'Aarhus.
Descobriment Tage Busk Sørensen va descobrir el cos sota un metre de torba el 26 d'abril del 1952. Al principi, va confondre l'espatla amb una arrel, però quan la va alliberar per traure-la, va veure-hi un cadàver. Aleshores va trucar al doctor Ulrik Balslev, que al seu torn va informar al Museu Històric d'Aarhus. Peter Vilhelm anà al lloc per extraure la mòmia sencera. Fou ell qui la va anomenar L"Home de Grauballe".
Conservació El procés natural d'adobat que afecta els teixits orgànics immersos en torberes ha preservat perfectament el cos. Després d'unes breus observacions, l'Home de Grauballe s'exposà una setmana al museu, i quasi visitants el van visitar. Aleshores, Long-Kornbak en va reprendre l'estudi, i va emprendre les primeres mesures per a preservar la mòmia. Com que no tenia prou experiència en la preparació i conservació dels humans de les torberes, va submergir el cos durant 18 mesos en un bany de taní. Per a limitar la contracció del teixit després de la dessecació, el va submergir en un bany d'alizarina. Després, el cos s'exposà al Museu de Moesgård juntament amb altres cossos trobats en una torbera de Smederup. Per a mantenir unes condicions d'emmagatzematge òptimes, la vitrina s'abasteix contínuament de nitrogen.
Estudis L'Home de Grauballe es va trobar estirat de panxa enlaire, amb la cama i el braç drets flexionats i el cap tirat enrere. A part que la pressió de les capes de torba comprimia les parts del cos les unes contra les altres, es conservava en perfecte estat. No hi tenia cap rastre de roba, joies o efectes personals, tret d'uns pals de bedoll de 3 cm de llarg, amb símbols gravats.
Recerca anatòmica Aquest home de 35 anys, d'una alçada d'uns , ha estat degollat d'orella a orella per una mà experta. A més, es van observar lesions al crani i als canells. Un examen exhaustiu del cos va revelar que l'individu no estava acostumat a un treball extenuant. A més, les mans i ungles ben cuidades suggerien que devia ser membre de la classe dirigent. El cos estava tan ben conservat que les ungles, els cabells i fins i tot el pèl de la barba estaven intactes. Els cabells acuradament pentinats havien adquirit un to ros rogenc a causa de l'acció dels àcids húmics, i és difícil determinar-ne el color original; probablement era marró. La pell dels dits estava prou ben conservada com per prendre empremtes dactilars tan fàcilment com d'una persona viva.
El 2001, els hospitals universitaris d'Aarhus i Skejby van fer l'examen forense de l'Home de Grauballe. El cos es va sotmetre a una extensa prova genètica, tomografies computades i ressonància magnètica. Es va construir un model 3D del cos per a la reconstrucció del crani i de la cara. Es va descobrir que aquest home, tot i que encara era jove, patia artrosi i càries dentals en fase inicial. Les lesions del crani es van produir després de la mort i són atribuïbles a la pressió de les capes superiors de torba. També es va recopilar que el mort es tallava els cabells regularment. El seu darrer àpat va consistir en diversos tipus de gra com ara ordi, blat i avena, i llavors de més de 60 herbes i plantes diferents. No hi havia rastre de verdures fresques, cosa que suggereix que va morir a l'hivern. Una mort durant aquest període també explicaria l'excepcional estat de conservació del cos: una estada prolongada en aigua gelada hauria alentit molt la descomposició natural.
L'estudi de la distribució del pol·len i les restes vegetals del voltant del cos de l'Home de Grauballe demostra que l'havien llançat damunt una capa de torba anterior, però acabada de destorbar, sobre la qual les plantes havien tingut temps de créixer. Això indica que la torbera de Nebelgård ja s'explotava en aquell moment per a, entre d'altres, obtenir combustible per a calefacció.
Datació La primera datació per carboni 14 realitzada pel premi Nobel Willard Frank Libby situà la mort de l'Home de Grauballe entre els anys 210 i el 410. Una nova datació per carboni 14, feta al 1978, feu retrocedir la data un segle abans de l'època romana, al voltant del 52 abans del present. Un nou examen del carboni 14 del teixit muscular amb un espectròmetre de masses accelerador situà l'any de la mort entre el 375 i el 255 abans del present. Donades les incerteses habituals, és possible retenir una mitjana probable del 290 ap.
Àmbit per a l'arqueologia Igual que amb altres humans que moriren de manera violenta i els cossos dels quals s'han conservat en torberes, els estudis estan dividits sobre les circumstàncies de la mort: execució judicial o sacrifici humà. No s'ha trobat cap evidència que distingisca entre aquestes dues possibiltats. Els pals de fusta de faig trobats en el cadàver podrien indicar un encanteri i, per tant, un sacrifici.
L'autòpsia trobà evidències d'intoxicació per ergot a l'estómac i als intestins. Els còlics i les al·lucinacions causades en aquest cas podrien explicar els motius de l'execució, considerat com a "posseït". En el capítol 12 de Germània de Tàcit, afirma que els homosexuals passius s'ofegaven en torberes.. Plusieurs chercheurs sont de cette opinion, notamment , et
Poc després de l'anunci del descobriment, hi va haver controvèrsies al voltant de la identitat de l'Home de Grauballe. Així, després que una camperola reconegués el cadàver com el d'un alcohòlic que havia desaparegut l'hivern del 1887-88, un home anomenat "Cristian el Roig", que sovint s'adormia als aiguamolls després de beure vi, alguns visitants del museu donaren suport a aquesta teoria. Glob, que va aventurar una datació inicial del cos, s'oposà a aquesta teoria, les datacions posteriors amb carboni 14 van confirmar el seu punt de vista.
En les arts El descobriment de l'Home de Grauballe inspirà l'escultor Joseph Beuys el 1969 per a crear el seu Grauballemann, una al·legoria de la societat moderna.
L'escriptor irlandés i guanyador del Premi Nobel de Literatura Seamus Heaney li dedicà un poema curt a l'home de Grauballe i a la gràcia, el distanciament i la pau interior que sembla expressar.
Referències
Categoria:Edat del ferro Categoria:Història de Dinamarca Categoria:Mòmies Categoria:Segle III aC Categoria:Biografies del segle III aC