va ser metge del cos de Sanitat Militar i polític republicà espanyol.
Biografia Elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Badajoz en les eleccions del 20 d'abril de 1879, va renovar el mandat en successives convocatòries fins a les eleccions de març de 1893 i, després d'un parèntesi de quatre anys, de nou en 1899, en les eleccions celebrades el 16 d'abril.«Baselga y Chaves, Eduardo», Congreso de los Diputados, Índice histórico. El 1905, després d'abraçar la causa monàrquica, va ser elegit senador també per la circumscripció de Badajoz, després d'acreditar haver estat elegit diputat a Corts en set eleccions generals i ser titular d'un dipòsit de 40.000 pessetes en el Banc d'Espanya en quatre títols de deute perpetu al 4%.«Baselga y Chaves, Eduardo», Senado de España. Les successives reeleccions de Baselga van fer de Badajoz l'únic lloc d'Espanya en el qual els republicans van mantenir de forma continuada una acta de diputat entre 1879 i 1886, la qual cosa resulta més notable puix que Baselga ho va aconseguir enfrontat gairebé sempre a la major part del republicanisme local i els seus mitjans de comunicació.Sánchez Marroyo (1993), p. 256.López Casimiro (2007), p. 186.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Sevilla, en 1864, en 1865 va ingressar en el cos de Sanitat Militar en el qual va fer tota la seva carrera fins a la jubilació en 1895. Segons el seu full de serveis va participar en la batalla del pont d'Alcolea, amb la qual va triomfar la Revolució de 1868. En els anys del Sexenni Democràtic va participar en accions contra els carlistes i els federals i es va presentar voluntari per a combatre la febre groga a València i Alacant, la qual cosa li va valer mencions honorífiques dels governs militar i civil i en 1875, per acord de les Corts, ser declarat Benemèrit de la Pàtria, amb grau de subinspector de 1a classe.López Casimiro (2007), p. 164.
Encara que republicà, inicialment en les files de Manuel Ruiz Zorrilla i la seva Partit Republicà Progressista, després de les eleccions de 1879, en les quals es va presentar com a demòcrata amb el suport unànime dels republicans,Sánchez Marroyo (1993), p. 228. va tenir sempre en contra seva als partidaris de Nicolás Salmerón, a qui va arribar a disputar l'acta de diputat per Badajoz en 1881 i 1886, derrotant-ho, així com als republicans federals extremenys.López Casimiro (2007), pàg. 166-168. La seva relació amb els zorrillistes va canviar radicalment després de 1893 i especialment després de les eleccions de 1896, rebent des d'aquest moment dures desqualificacions dels mitjans afins als republicans progressistes de Ruiz Zorrilla.Sánchez Marroyo (1993), pàg. 233 i 248. Sempre contrari al retraïment electoral defensat en alguns moments per una majoria dels seus companys republicans,Sánchez Marroyo (1993), p. 231. els seus suports, més que en la capital provincial, eren als pobles, la qual cosa li va assegurar l'acta tant amb governs liberals com amb governs conservadors en prestar-se al sistema caciquil de l'encasellat.López Casimiro (2007), pàg. 168-169.
Les seves intervencions en el Congrés, ja després de la seva primera elecció en 1879, a part de la defensa de la línia fèrria Mèrida-Sevilla i d'algunes altres qüestions locals, sobre les quals va assentar les seves successives victòries electorals,Sánchez Marroyo (2001), p. 331. Eren molts els pobles de les província de Badajoz que havien invertit en la línia del ferrocarril promoguda per Manuel Pastor y Landero els seus títols procedents del 80% de béns de propis i corrien el perill de perdre'l tot amb el fracàs del projecte, però finalment i després d'àrdues negociacions l'advocat madrileny Juan Uña Gómez i Eduardo Baselga van aconseguir que MZA es fes amb el control de la companyia sobre la base de reconèixer el capital íntegre dels pobles. van estar dedicades, gairebé exclusivament, a la defensa de l'abolició de l'esclavitud a Cuba. Derrotat en les eleccions de 1901, a les quals va concórrer contra l'acord de la Unió Nacional Republicana de no presentar-se per Badajoz, al setembre de 1905, després de retirar la seva candidatura en les eleccions al Congrés, es va unir a la facció encapçalada per Eugenio Montero Ríos al Partit Liberal, per a ser immediatament encasellat al Senat.López Casimiro (2007), p. 182.
Referències
Bibliografia López Casimiro, Francisco, «Con ocasión de un centenario: Eduardo Baselga y el republicanismo extremeño», en Revista de estudios extremeños, vol. 63, n.º 1 (2007), pp. 163-186. Sánchez Marroyo, Fernando, «Los notables y el control político. Las elecciones parlamentarias en Extremadura durante la Restauración (1876-1886)», en Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, Universidad de Valladolid, 1993, N.13, pags.223-266. Sánchez Marroyo, Fernando, «Extremadura», en Varela Ortega (dir.) El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), Madrid, Marcial Pons, 2001,
Categoria:Militars extremenys Categoria:Diputats extremenys al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors al Senat espanyol Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1838