, de vegades escrit Jeanette l'Abadie, va ser una dona basca que va ser presumptament atreta a la bruixeria i va esdevenir un dels principals testimonis sobre les pràctiques als aquelarres de les bruixes basques. A canvi, Gratianne havia rebut un grapat d'or. Jeanette va dir que el diable prenia la forma d'un home horrible de pell negra amb sis o vuit banyes al cap, una gran cua i dues cares, una al davant i l'altra al darrere, similar a la representació del déu romà Janus. En el seu primer aquelarre, se li va exigir que renunciés a Déu, a la Mare de Déu, al seu baptisme, a la família, al cel, a la terra i a totes les coses mundanes, i també se li va exigir que besés el diable a les natges. Cada vegada que anava a l'aquelarre havia de repetir aquesta renúncia i sovint també havia de besar les natges del diable, així com la cara, el melic i el penis. Hi havia molta dansa en aquests aquelarres, i els ballarins anaven generalment nus. El diable s'hi unia sovint, prenent com a company l'home o la dona més bell.
Una altra cerimònia que Jeanette va descriure va ser el bateig de gripaus. Aquestes criatures eren importants en les cerimònies i en un aquelarre una dona ballava amb quatre gripaus posats al seu cos, un a cada espatlla i un a cada canell. Les taules de l'aquelarre estaven plenes de menjar, però en menjar-se'l resultava ser insubstancial o tenir un gust repugnant.
Hi havia una activitat sexual considerable durant els aquelarres, en gran part incestuosa. Jeanette afirmava haver perdut la seva pròpia virginitat amb el diable a tretze anys (l'edat habitual, segons ella, era dotze), i que també havia tingut relacions sexuals amb moltes altres persones, inclosa la seva cosina germana (un fet considerat aleshores incestuós). Les relacions sexuals amb el diable, deia, eren molt doloroses, ja que el seu penis feia un metre de llarg i era escamós, i el seu semen era gelat. Cap relació sexual durant l'aquelarre va conduir mai a l'embaràs. Va descriure aquests actes sexuals amb el que semblava un gran plaer i amb tot de detall.
A les cerimònies també hi havia diversos petits dimonis sense braços que encenien un gran foc, al qual llançaven les bruixes, que en sortien il·leses. El gran mestre de les bruixes una vegada s'hi va llançar i va ser cremat fins a convertir-se en pols, que després les altres bruixes feien servir per a fer encanteris als nens i fer-los anar de bon grat a l'aquelarre. També va veure capellans coneguts, alguns dels quals va anomenar, celebrant missa durant els aquelarres mentre els dimonis ocupaven el lloc dels sants a l'altar. De vegades, el diable perforava un dels celebrants sota el dit petit del peu i li xuclava la sang, i llavors l'individu no podia tornar a confessar-se mai més. Jeanette va esmentar un capellà anomenat François de Bideguaray com un d'aquests. També va anomenar moltes altres bruixes.
La fugida de Jeanette miniatura|Vuelo de brujas, de Goya (1797). Sota les bruixes, un dels dos camperols se'n protegeix fent la figa amb les dues mans (lhigo que esmenta Jeanette). Jeanette va dir, però, que havia decidit escapar de les bruixes. Durant els darrers nou mesos havia intentat evitar ser enduta i s'havia mantingut desperta les nits de l'aquelarre. Tanmateix, durant els primers tres mesos, el diable se l'havia enduta de dia. Durant els següents sis mesos va passar l'aquelarre a l'església, on el diable no podia atènyer-la, i només va ser enganyada per anar amb ell dues vegades. L'última ocasió va ser el 13 de setembre de 1609. S'havia mantingut desperta a l'església del poble durant tot l'aquelarre a la nit i a trenc d'alba va tornar a casa i s'havia adormit. Durant la missa major, el diable la va anar a cercar, li va arrabassar l'amulet protector que portava al coll (un higo, o tros de cuir en forma de mà, amb el puny tancat i el polze passat entre els dos primers dits) i se la va endur a l'aquelarre. Jeanette va afirmar que aquella va ser l'última vegada que va anar a l'aquelarre.
Absolució Jeanette Abadie va tenir sort: els jutges van creure la seva història que havia estat coaccionada i havia intentat desesperadament escapar, i en confessar els seus pecats i renunciar a la bruixeria es va salvar de l'execució.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Acusades de bruixeria basques Categoria:Caça de bruixes al País Basc Categoria:Segle XVII a França Categoria:Persones de Ziburu Categoria:Nascuts al segle XVI Categoria:Morts al segle XVII