El Cap d'Esquadró Roger Joyce Bushell (30 d'agost de 1910 - 29 de març de 1944) va ser un aviador sud-africà de la Royal Air Force britànica . Va ser l'autor de la famosa "Gran Fugida" del Stalag Luft III el març de 1944, però va ser un dels 50 fugitius que van ser recapturats i posteriorment afusellats i assassinats per la Gestapo.
Biografia Bushell va néixer a Springs, Transvaal, Sud-àfrica, el 30 d'agost de 1910 de pares anglesos, Benjamin Daniel i Dorothy Wingate Bushell (de soltera White). El seu pare, enginyer de mines , havia immigrat al país des de Gran Bretanya i va utilitzar la seva riquesa per assegurar-se que Roger rebés una educació de primera classe. Primer va estudiar a Johannesburg i després, als 14 anys, va anar al Wellington College de Berkshire, Anglaterra . El 1929, Bushell va anar al Pembroke College de Cambridge per estudiar dret.
Des de ben petit, Bushell va destacar en el rugbi i el criquet, i va esquiar per a Cambridge en curses entre 1930 i 1932, i va ser el capità de l'equip el 1931.
Esquí Una de les passions i talents de Bushell era l'esquí: a principis dels anys 30, va ser declarat el britànic més ràpid en la categoria de descens masculí. Després de la guerra, una pista negra va rebre el seu nom a St. Moritz, Suïssa, en memòria dels seus esforços per organitzar reunions d'esquí anglo-suïsses. A més, va guanyar la prova d'eslàlom de la cursa anual d'esquí Oxford-Cambridge el 1931.
En un esdeveniment al Canadà, Bushell va tenir un accident en què un dels seus esquís va tocar per poc l'ull esquerre, deixant-lo amb una ferida a la cantonada. Tot i que es va recuperar d'aquest accident, va desenvolupar una caiguda fosca a l'ull esquerre com a resultat de les cicatrius dels punts de sutura. Bushell va aprendre a parlar francès i alemany amb fluïdesa, amb un bon accent, cosa que li va ser extremadament útil durant el seu temps com a presoner de guerra.
Carrera professional Força Aèria Auxiliar i carrera jurídica Malgrat les seves perspectives esportives, un dels principals desitjos de Bushell era volar. El 1932 es va unir a l'Esquadró núm. 601 de la Força Aèria Auxiliar (AAF) , que sovint es coneixia com "la multitud dels milionaris" a causa del nombre de joves rics que es pagaven el viatge únicament per aprendre a volar durant els dies d'entrenament (sovint els caps de setmana). Va ser nomenat oficial el 10 d'agost de 1932 i ascendit a oficial de vol el 10 de febrer de 1934, i a tinent de vol el 20 de juliol de 1936.
Tot i que Bushell seguia una carrera a la RAF, no es va veure obstaculitzat en els seus intents de convertir -se en advocat del Lincoln's Inn de Londres. Des del començament de la seva carrera jurídica, molts van comentar la seva habilitat com a advocat, especialment en defensa penal. Després d'un període, Bushell va ser nomenat per a casos militars en el processament de personal de la RAF acusat de diversos delictes. Aquests sovint involucraven pilots acusats de vol perillós. L'octubre de 1939, actuant com a assistent de Sir Patrick Hastings, va defensar amb èxit dos pilots de la RAF, John Freeborn i Paddy Byrne, jutjats per consell de guerra després de l'incident de foc amic conegut com la batalla de Barking Creek. Byrne més tard seria empresonat amb Bushell a Stalag Luft III.
Carrera militar regular Bushell va rebre el comandament de l'Esquadró núm. 92 l'octubre de 1939. El seu ascens a líder d'esquadró va ser confirmat l'1 de gener de 1940. Durant el primer enfrontament de l'esquadró amb avions enemics el 23 de maig de 1940, mentre patrullava prop de Calais per ajudar en l'evacuació de Dunkerque, se li va atribuir el fet de danyar dos avions de combat Messerschmitt Bf 110 del ZG 26 abans de ser abatut ell mateix, probablement pel futur as, l'Oberleutnant Günther Specht. Va fer un aterratge forçós amb el seu Spitfire i va suposar que era en territori amic, així que va fumar una cigarreta. Es va rendir a un soldat alemany que va passar en motocicleta.Jonathan F. Vance, The True Story of the Great Escape, Greenhill Books, 2019, 12.
Bushell va esdevenir presoner de guerra i va ser enviat al camp de trànsit de Dulag Luft, prop de Frankfurt, amb tot d'aviadors més capturats.
Presoner de guerra En arribar a Dulag Luft, va ser incorporat a l'estat major britànic permanent sota les ordres de l'oficial britànic superior, el comandant d'ala Harry Day. La tasca de l'estat major permanent era ajudar les tripulacions aèries aliades recentment capturades a adaptar-se a la vida com a presoners de guerra.
L'escapada, que es considerava un deure important de tots els presoners de guerra amb rang d'oficial, mai no li va anar gaire lluny del cap i, afortunadament, estava en bona companyia amb Day i el pilot del Fleet Air Arm, Jimmy Buckley. Day va posar Buckley a càrrec de les operacions d'escapada, amb Bushell com a adjunt. Tots tres van formar el comitè d'escapada responsable de tots els intents d'escapada.
Primera escapada El personal permanent del camp va iniciar diversos túnels d'escapament, un dels quals es va completar el maig de 1941. A Bushell li van donar un lloc al túnel, però va optar per escapar el mateix dia que es trencava el túnel tallant el cable que envoltava un petit parc al campament. La seva decisió de no utilitzar el túnel va ser per permetre'l escapar abans, cosa que li va permetre agafar un tren en particular.
No es coneix la data exacta de la fugida, però es creu que va ocórrer el juny de 1941. Bushell es va amagar en un corral de cabres al campament i, tan bon punt va ser prou fosc, es va arrossegar fins a la filferro i va aconseguir escapar.
Bushell va ser recapturat un temps després a la frontera suïssa, a només uns centenars de metres de la llibertat, per un guàrdia fronterer alemany. Va ser ben tractat i va ser retornat a Dulag Luft abans de ser transferit al Stalag Luft I amb tots els altres 17 que havien escapat al túnel (inclosos Day i Buckley).
Bushell va estar a Stalag Luft I només durant un curt període abans de ser transferit a l'Oflag XC a Lübeck. En aquest camp, va participar en la construcció d'un altre túnel, però aquest va ser abandonat inacabat quan el camp va ser evacuat.
Segona escapada Tots els oficials britànics i de la Commonwealth presoners de guerra van ser retirats del camp el 8 d'octubre de 1941 i van ser embarcats en tren per al seu trasllat a l'Oflag VI-B a Warburg.
Durant la nit del 8/9 d'octubre de 1941, el tren es va aturar breument a Hannover, on Bushell i l'oficial pilot txecoslovac Jaroslav Zafouk van saltar del tren i van escapar, sense que els guàrdies alemanys ho haguessin notat en aquell moment. Anteriorment durant el viatge, sis oficials més havien escapat saltant del tren mentre aquest es movia lentament; un va ser capturat immediatament i un oficial va morir quan va caure sota les rodes.
Bushell i Zafouk van arribar a Praga, a la Txecoslovàquia ocupada pels alemanys . Gràcies als contactes de Zafouk, van contactar amb la família Zeithammel (Otto, el seu fill, Otokar, i la seva filla, Blazena), coneguts pel moviment clandestí txec. Els dos aviadors es van allotjar amb els Zeithammel al seu apartament a la zona de Smichov de la ciutat mentre la família intentava fer els preparatius per al seu viatge posterior. Bushell i Zafouk van romandre amb la família durant gairebé vuit mesos, i Bushell va desenvolupar una relació amb Blazena. A mitjans de maig de 1942, els oficials de la RAF van ser traïts per un exsoldat txec anomenat Miroslav Kraus, que havia tingut una aventura amb Blazena uns anys abans i treballava com a informant de la Gestapo. Els oficials britànics van ser arrestats el 19 de maig i interrogats a la seu de la Gestapo, un edifici conegut com el Palau de Petschek. Bushell va ser enviat al Stalag Luft III de Sagan, mentre que Zafouk va continuar detingut a Praga. Després de l'assassinat de Reinhard Heydrich, un comandant molt alt de les SS i protector del Reich en funcions de la Bohèmia i Moràvia ocupades, a Praga el 27 de maig, Bushell va ser portat de les cel•les del Stalag Luft III a Berlín per ser interrogat més per la Gestapo, que sospitava de la seva implicació en l'assassinat de Heydrich. Va ser retornat a Sagan a l'octubre, però li van dir que el dispararien si mai tornava a caure en mans de la Gestapo. Zafouk també va ser sotmès a un nou interrogatori a Praga i finalment va ser enviat a l'Oflag IV-C de Colditz. Els Zeithammel van ser afusellats amb altres membres de la clandestinitat txeca el 30 de juny.Files from the Czech National Archive used in The Great Escaper: The Life and Death of Roger Bushell by Simon Pearson
Al Stalag Luft III, Bushell va prendre el control de l'organització de la fugida de Jimmy Buckley, que estava sent traslladat a un altre camp a Polònia. Conegut com a "Gran X", va ser l'ideal de la construcció de tres grans túnels coneguts com a Tom, Dick i Harry, la producció i acumulació de material de fugida, la introducció de capes de seguretat i la recopilació d'intel•ligència militar, que s'enviava a Londres en lletres codificades. Cremant d'odi després de presenciar el terror i el patiment infligit pels nazis a la Praga ocupada, i els mètodes de la Gestapo de primera mà, estava decidit a declarar la guerra des de dins del camp i contraatacar els alemanys. En el que es va conèixer popularment com la "Gran Fugida", va planejar interrompre l'esforç bèl·lic nazi traient 200 homes en una nit.Paul Brickhill, The Great EscapeFrom interviews with Walter Morrison and Sydney Dowse, two former inmates of Stalag Luft III, for the documentary film, For Which I am Prepared to Die
La Gran Fugida A la primavera de 1943, Bushell va idear un pla per a una fugida important del camp. Estant detingut al recinte nord on s'allotjaven els aviadors britànics, Bushell, com a comandant del comitè d'escapada, va canalitzar els esforços d'escapada cap a la investigació de punts febles i la cerca d'oportunitats. Recorrent a la seva formació jurídica per defensar el seu pla, Bushell va convocar una reunió del comitè d'escapada al camp i no només va sorprendre els presents amb el seu abast, sinó que va injectar en cada home una determinació apassionada i decidida de posar tota l'energia en la fugida. Va declarar,
L'excavació simultània d'aquests túnels esdevindria un avantatge si els alemanys en descobrien algun, perquè els guàrdies difícilment s'imaginarien que dos més podrien estar en marxa. L'aspecte més radical del pla no era només l'escala de la construcció, sinó també el gran nombre d'homes que Bushell pretenia que passessin per aquests túnels. Intents anteriors havien implicat la fugida de fins a vint homes, però Bushell proposava treure'n més de 200, cadascun dels quals anava de paisà i posseïa una gamma completa de papers falsificats i equipament d'escapament. Era una empresa sense precedents que requeriria una organització inigualable. Com a cervell de la Gran Fugida, Bushell va heretar el nom en clau de "Big X". El túnel "Tom" començava en un racó fosc d'un vestíbul d'un dels edificis. L'entrada de "Harry" estava amagada sota una estufa. L'entrada a "Dick" tenia una entrada oculta en un clavegueró. Més de 600 presoners van participar en la seva construcció. miniatura|esquerra| Final del túnel de "Harry" que mostra com de prop estava la sortida de la tanca del campament Tom va ser descobert l'agost de 1943 quan estava a punt d'acabar-se. Bushell també va organitzar una altra fuga massiva, que va tenir lloc el 12 de juny de 1943. Això es va conèixer com la Ruptura del Despollatge, quan 26 oficials van escapar sortint del campament escortats per dos guàrdies falsos (presoners de guerra disfressats de guàrdies) suposadament per anar a les dutxes a despollar al recinte veí. Tots menys dos van ser recapturats més tard i retornats al campament, i els dos oficials restants van ser enviats a l'Oflag IV-C de Colditz per intentar robar un avió.