El retraïment és una estratègia política mitjançant la qual un partit no es presenta a les eleccions amb la finalitat de denunciar la falta de legitimitat d'un partit governant o d'un règim polític en el poder. Consisteix a abstenir-se de participar en el joc polític animant als seguidors a abstenir-se de votar.Pérez Galdós (1872), p. 298
Història Durant el , en un moment en què a Espanya estava poc desenvolupat el sistema parlamentari, tots els partits polítics van promoure en algun moment aquesta estratègia. Els liberals progressistes ho van fer abans de 1868,Pirala (1887), pp. 23 i ss. causant la caiguda de la monarquia i l'arribada de la revolució de setembre; i els alfonsins, republicans i carlins ho van fer en 1872 amb la finalitat de provocar la caiguda de la monarquia d'Amadeu de Savoia.Pirala (1877), pp. 630 e ss.
A vegades el «retraïment» va ser practicat en combinació amb la insurrecció o els pronunciaments militars. El no reconeixement del règim polític establert, la denúncia que aquest règim no permetia el lliure joc polític, per exemple a força de manipular les eleccions, o en fi les escasses possibilitats d'aconseguir un bon resultat electoral, van ser les raons per a boicotejar el procés polític i promoure l’abstenció.
Referències
Bibliografia
Categoria:Partits polítics Categoria:Eleccions