Emily Wilson (Oxford, 1971) és una classicista i traductora britànica i estatunidenca. És professora d'estudis clàssics a la Universitat de Pennsilvània. La seva traducció de l'Odissea d'Homer, publicada el 2017, és la primera feta per una dona en vers anglès. La seva traducció de la Ilíada es va publicar el 2023.

Wilson és autor de diversos llibres, entre els quals Mocked with Death: Tragic Overliving from Sophocles to Milton (2004), The Death of Socrates: Hero, Villain, Chatterbox, Saint (2007) i The Greatest Empire: A Life of Seneca (2014).

Primers anys i formació Wilson va néixer el 1971 a Oxford, Anglaterra. La seva mare, Katherine Duncan-Jones, era una estudiosa de la literatura isabelina. El seu pare, A. N. Wilson, és escriptor. El seu oncle matern era estudiós d'història romana a la Universitat de Cambridge i la seva àvia materna, Elsie Duncan-Jones, era acadèmica a la Universitat de Birmingham, igual que el seu avi matern. La seva germana petita és l'escriptora gastronòmica Bee Wilson.

El 1994, Wilson va obtenir una llicenciatura en cultura clàssica al Balliol College d'Oxford. Després va completar un màster en literatura renaixentista anglesa al Corpus Christi College d'Oxford, el 1996, i un doctorat en literatura clàssica i comparada a la Universitat Yale el 2001.

Wilson va rebre el Premi Charles Bernheimer 2003 de l'Associació Americana de Literatura Comparada per la seva tesi doctoral Why Do I Overlive?: Greek, Latin and English Tragic Survival.

Carrera professional Wilson imparteix classes al departament d'Estudis Clàssics de la Universitat de Pennsilvània des del 2002. Va redactar el seu primer llibre, Mocked with Death: Tragic Overliving from Sophocles to Milton (2004), a partir de la seva tesi doctoral i el va dedicar a la seva àvia Elsie Duncan-Jones. Segons Wyatt Mason, el llibre «examina la manera com Milton, Shakespeare, Sèneca, Sòfocles i Eurípides imaginaven la mortalitat, en la tradició tràgica». En una ressenya de la revista Renaissance Quarterly, Margaret J. Arnold escriu: «L'exposició desafia les idees aristotèliques sobre l'estructura tràgica, la catarsi i l'heroisme convencional».

El 2006, Wilson va rebre una beca del Premi Roma de l'Acadèmia Americana de Roma per als Estudis del Renaixement i l'Edat Moderna. Carolyne Larrington va qualificar el següent llibre de Wilson, The Death of Socrates: Hero, Villain, Chatterbox, Saint (2007), com «un relat àgil i aclaridor dels esdeveniments que van envoltar l'execució de Sòcrates mitjançant una beguda de cicuta autoadministrada; les probables raons històriques del seu judici; i les maneres en què les èpoques posteriors —des dels successors immediats de Sòcrates entre els grecs, passant pels romans, els apologistes cristians, els pensadors renaixentistes, els savis de la Il·lustració i els moderns inquiets— han entès la mort de Sòcrates».

Els següents llibres de Wilson es van centrar en el dramaturg tràgic romà Sèneca el Jove. El 2010, va traduir les tragèdies de Sèneca, amb una introducció i notes, a Six Tragedies of Seneca. El 2014 va publicar The Greatest Empire: A Life of Seneca, que també es publica amb el títol alternatiu Seneca: A Life. En una ressenya de Seneca: A Life a la Literary Review*, Tim Whitmarsh va escriure: «Aquest llibre intel·ligent i erudit no és només un estudi d'un individu proteic i conflictiu. També pretén ser una lliçó per al nostre temps. Sèneca, argumenta Wilson, va ser "l'analista més perspicaç de Roma sobre el consumisme i el luxe"».

Wilson es va fer coneguda internacionalment per la seva traducció de l'Odissea el 2017, i els mitjans de comunicació van cridar l'atenció sobre el fet de ser la primera dona a publicar una traducció de l'obra a l'anglès. Una entrevista del 2019 amb Robert Wood publicada a la Los Angeles Review of Books inclou una discussió de Wilson sobre l'atenció mediàtica que va rebre com a primera dona que va traduir tota l'Odissea a l'anglès. Wilson comenta: «Les decisions estilístiques i hermenèutiques que faig com a traductora no estan predeterminades per la meva identitat de gènere. Altres traductores d'Homer —com ara Caroline Alexander a l'anglès, Rosa Onesti a l'italià i Anne Dacier al francès— han pres decisions extremadament diferents de les meves». El New York Times va qualificar l'Odissea de Wilson com un dels seus cent llibres destacats del 2018 i va ser preseleccionat per al Premi Nacional de Traducció del 2018. Alguns crítics a les xarxes socials es van oposar al llenguatge més simple i modern que va utilitzar Wilson, ridiculitzant-la com a woke. John Semley, de Wired, va qualificar les diverses controvèrsies com a part d'una guerra cultural en línia més àmplia. Davant l'assetjament en línia, Wilson va eliminar el seu compte a X el 2024.

Referències

Enllaços externs Ressenyes d'Emily Wilson a la London Review of Books Articles d'Emily Wilson a la The New Republic Articles d'Emily Wilson al The Times Literary Supplement

Categoria:Traductors d'obres homèriques Categoria:Traductors del grec a l'anglès Categoria:Alumnes del Corpus Christi College, Oxford Categoria:Alumnes del Balliol College Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Persones d'Oxford Categoria:Escriptors anglesos en anglès Categoria:Traductors anglesos Categoria:Escriptors anglesos del segle XXI Categoria:Artistes d'Oxfordshire Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XX